Publicitat
Publicitat

CANVI CLIMÀTIC

Crida a fixar les bases per a l’acord de París

Una mobilització global posa el focus sobre la reunió que aquest juny a Bonn ha de tancar l’esborrany de l’acord contra el canvi climàtic

Milers de persones van sortir ahir al carrer en una mobilització global contra el canvi climàtic convocada aquest cap de setmana a trenta països del món. Les ONG que participen en la plataforma Coalició pel Clima 21 han escollit aquest últim cap de setmana de maig per escalfar motors i encetar un camí de pressió ciutadana que forci l’acord en la cimera de l’ONU del desembre a París. Coneguda com a COP21, aquesta reunió de caps d’estat i de govern a la capital francesa ha de signar un tractat que superi el de Kyoto i que eviti l’augment previst de dos graus en la temperatura del planeta.

Aquesta primera gran mobilització del 2015 posa pressió, de fet, sobre la reunió preparatòria de París que demà arrenca a la ciutat alemanya de Bonn. Tot i que d’aquí al desembre hi haurà més trobades tècniques, aquesta reunió a Bonn té la missió de tancar l’esborrany de tractat que arribarà a París. La normativa de l’ONU estipula que no es poden introduir modificacions al text durant els sis mesos anteriors a la cimera.

“Ara mateix és un esborrany molt llarg amb moltes opcions diferents. Els demanem que acotin el text al màxim, que no deixin el més difícil per a París perquè ens tornarà a passar com a Copenhaguen”, apunta la responsable de canvi climàtic de WWF, Mar Asunción, fent al·lusió a l’últim gran fracàs de les negociacions climàtiques globals, l’any 2009. Asunción també veu insuficients els compromisos adquirits fins ara pels 37 països que ja han presentat les seves previsions de reducció d’emissions, entre els quals la UE i els EUA.

Coincidint amb la reunió de Bonn, s’espera que aquest mes de juny una “nova onada” de països formalitzin els seus compromisos de reducció d’emissions, segons explica a l’ARA Niklas Höhner, fundador del New Climate Institute, amb seu a Berlín. Segons una enquesta d’aquest institut, encara que sigui amb retard, els països responsables del 84% de les emissions mundials de CO tenen previst presentar els seus compromisos de reducció abans de l’inici de la cimera de París al desembre.

El New Climate Institute és una institució independent de recerca que ha posat en marxa el Climate Action Tracker per monitoritzar les reduccions d’emissions de CO al món. També ha avaluat l’impacte que tindrien els compromisos de reducció anunciats fins ara per cada país, per veure si són una “contribució justa a la reducció de dos graus en la temperatura del planeta”, explica Höhner, que també va formar part del panel internacional de científics pel canvi climàtic (IPCC) de l’ONU.

Fins ara, els anuncis fets pels primers 37 països “s’han classificat com a nivell mitjà, la qual cosa vol dir que, si es mantenen així, la resta de països haurien de fer molt més per compensar-ho, ja que només amb aquestes reduccions no s’evitaran els dos graus d’augment”, explica el científic. Però la resta de països, entre els quals hi ha la Xina, no semblen disposats a fer reduccions d’emissions més ambicioses.

El nou tractat internacional que surti de París no fixarà un objectiu de reducció genèric per als països desenvolupats i un altre per als països en vies de desenvolupament, com feia el tractat de Kyoto. “El món és molt més complicat que això”, apunta Höhner, entre altres coses perquè, a diferència del 1997, quan es va signar Kyoto, avui un dels països que estava en el segon bloc és el principal emissor mundial de CO, la Xina. Aquest cop, per evitar classificacions conflictives, cada país haurà de fixar el seu compromís nacional i “després caldrà avaluar si la suma de totes aquestes contribucions aconsegueix la reducció global d’emissions suficient”, diu Höhner. Però per fer-ho cal una monitorització independent de les reduccions a la qual països com la Xina s’oposen.

El 50% de reducció el 2050

Per a l’objectiu de reducció global d’emissions, l’esborrany de tractat que hi ha sobre la taula és tan ampli que inclou totes les opcions possibles, des de les més minses fins a la fita d’emissions zero el 2050 que reclamen les ONG -i que tothom admet que és impossible de signar-. La recomanació dels científics de l’IPCC és una reducció del 50% a nivell mundial i del 90% per als països desenvolupats per a l’any 2050, tot i que aquesta fórmula ja es va rebutjar a Copenhaguen.

Però el perill d’aquest tipus d’objectiu és que és massa a llarg termini i pot donar peu a donar per bons compromisos estatals que no hi arribin encara, amb l’acord de revisar-ho més endavant. Per això, organitzacions com Greenpeace reclamen que el tractat de París “fixi objectius per a un termini de 5 anys i estableixi que les futures revisions dels compromisos mai puguin ser menys ambicioses que les fixades a París”, explica la responsable de canvi climàtic de Greenpeace, Tatiana Nuño.

També reclama que el tractat sigui vinculant, cosa que de moment no és gens clara, sobretot per les reticències de la Xina i els EUA. Nuño assenyala, però, la voluntat expressada pel president Barack Obama de fer servir les competències en reducció d’emissions que té el seu executiu per complir els compromisos de reducció, i evitar així el tràmit del Congrés pel qual ha de passar qualsevol tractat vinculant. A la reunió de Bonn es posarà també sobre la taula aquest punt de l’obligat compliment, però és poc probable que es desencalli abans de París.

Juntament amb Greenpeace i WWF, unes 400 ONG d’Espanya han format aquesta setmana la plataforma Aliança pel Clima, que forma part al seu torn de Coalició Clima 21 a nivell global. Totes reclamen que el tractat de París fixi el rumb cap a un canvi radical de model econòmic i energètic, que renunciï per sempre als combustibles fòssils i avanci cap al 100% d’energies renovables. “El tractat és molt important, però passi el que passi aquesta transició ja ha començat: cada vegada hi ha més maniobres de desinversió en combustibles fòssils i les renovables creixen i generen ocupació -adverteix Asunción, de WWF-. El canvi de model és una realitat, però com més triguem a aplicar-lo més costos tindrà per al planeta”.