Croàcia ja és el soci número 28 del club europeu

Brussel·lesA Brussel·les no hi haurà grans celebracions. Només un cartell penjat a la seu de la Comissió Europea dóna la benvinguda a Croàcia. L'arribada d'un nou membre al club europeu no genera gaire entusiasme entre els socis europeus, més preocupats per la seva situació econòmica que no per l'ampliació cap als Balcans occidentals. Malgrat la fredor amb què la UE rep Croàcia, des d'avui l'exrepública iugoslava és l'estat membre número 28. La Unió suma gairebé 5 milions més d'habitants i confirma la seva voluntat d'integrar al seu projecte per mantenir la pau a Europa els països que van protagonitzar la guerra de l'antiga Iugoslàvia.

Croàcia arriba en un moment crític per al projecte europeu. La crisi econòmica afecta greument els estats membres i l'euroescepticisme creix a passes gegants. La imatge de la UE s'ha debilitat a un ritme extraordinari en els últims anys, un fet que no ha aturat -tot i que l'ha fet més lent- el procés d'adhesió de Croàcia i de la resta de països que són a la cua, esperant per entrar al club. "La voluntat d'adhesió de països com Croàcia confirma que tot i que la crisi ha afeblit indubtablement l'imatge d'Europa entre els seus ciutadans i des de l'exterior, la UE continua sent un autèntic pol d'atracció", assegura el politòleg Yves Bertoncini, director del centre d'estudis Notre Europe-Institut Jacques Delors.

El país que dirigeix el socialdemòcrata Zoran Milanovic tampoc no ha esquivat la crisi. Croàcia viurà enguany el cinquè any de recessió i l'atur ja supera el 20%. La difícil situació del país no ajuda a fer que la seva adhesió sigui rebuda amb entusiasme des de les capitals comunitàries. Des de Berlín, per exemple, alguns sectors veuen Croàcia com una càrrega que Alemanya haurà de suportar i algunes veus consideren que el seu ingrés a la Unió és precipitat. "Deutes, corrupció i un alt índex d'atur. Això és Croàcia", afirmava fa pocs dies el diari alemany Bild , en un reportatge molt poc amable dedicat a l'exrepública iugoslava.

Una fita històrica

Croàcia entra a la UE després de gairebé una dècada de negociacions i és, segons el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, una fita "veritablement històrica" per al país, per a la regió dels Balcans i per a la UE. El camí fins aquí no ha estat fàcil per a Zagreb. Va aconseguir l'estatut de candidat el 2004, quan les ferides de la guerra eren molt recents i la petjada del comunisme encara era visible.

Croàcia ha hagut d'impulsar reformes importants per modernitzar el país i poder entrar a la UE, però sobretot ha hagut de demostrar el seu compromís amb la justícia internacional per jutjar els presumptes criminals de guerra. La resistència del govern croat a col·laborar amb el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPI) va fer que l'inici de les negociacions per a l'adhesió fossin molt lentes. El militar croat més buscat, acusat de ser un dels instigadors de matances de serbis a Croàcia, el general Ante Gotovina, va acabar sent detingut i jutjat a l'Haia, però finalment absolt dels crims que se li imputaven.

Tot i el sí definitiu dels socis europeus a l'entrada de Croàcia, la Comissió Europea encara reclama a Zagreb millores en la lluita contra la corrupció, un problema "endèmic", segons Brussel·les, i contra el crim organitzat. A Croàcia li ha costat gairebé deu anys entrar al club europeu, però s'ha convertit en el primer país dels Balcans occidentals a accedir a la Unió, un camí que també persegueixen estats com Montenegro, Sèrbia i Kosovo.

Els líders europeus van donar divendres llum verda a l'inici de les negociacions per a l'adhesió de Sèrbia i el diàleg amb Kosovo per a un acord d'associació. Però passaran anys abans que puguin seguir l'exemple de Croàcia. Turquia ho té més complicat. Les seves negociacions fa tres anys que estan congelades.