Publicitat
Publicitat

TRANSICIÓ AL NORD DE L'ÀFRICA

Els nous governs intenten recuperar els seus béns congelats

Cursa d'obstacles per trobar la fortuna dels dictadors àrabs

Poc després que la revolta contra Gaddafi comencés a Líbia l'any passat, bancs i governs estrangers van començar a congelar milers de milions d'euros en béns de la seva família i el seu govern, de la mateixa manera que van fer-ho amb els derrocats governs de Tunísia i Egipte.

Però els dictadors i els seus cercles més pròxims s'havien passat dècades acumulant i amagant vastes fortunes, i gran part de la seva riquesa no és fàcil de trobar. Els investigadors libis diuen que han identificat desenes de milers de milions d'euros només en comptes a Suïssa que mai van ser congelats -provinents de l'enorme riquesa petrolífera de Líbia i disfressats sota noms inofensius-. A Tunísia i Egipte, els nous governs estan seguint immobiliàries, comptes bancaris i iots estrangers valorats en milers de milions.

Els investigadors dels tres països diuen que s'enfronten a obstacles extraordinàriament grans per seguir la pista i recuperar els diners. A Líbia, els ingressos petroliers robats van ser sovint blanquejats a través de complexes associacions estrangeres que els donaven una alenada de legitimitat. A Egipte i Tunísia, els nous governs intenten recuperar els béns de les famílies governants i dels seus aliats en el món empresarial i la indústria, que s'assegura que van ser guanyats amb amiguisme i corrupció, o directament amb un robatori descarat. Obtenir proves que aquestes fortunes van ser guanyades il·lícitament pot ser extremament difícil, especialment quan hi estan involucrats sistemes legals estrangers.

En alguns casos, la gent que sap on són els diners corre perill -no només perquè són vistos com a criminals en els seus països, sinó també perquè guarden secrets a canvi d'uns acords qüestionables o corruptes que impliquen empreses i governs del món àrab i Occident. Shukri Ghanem, exministre libi de Petroli que va abandonar el país l'any passat, va ser trobat mort en circumstàncies misterioses al riu Danubi a Viena el 29 d'abril. Uns dies abans, s'havia ofert per dir al nou govern libi tot el que sabia de la sèrie d'acords sospitosos sobre el petroli a canvi d'obtenir immunitat judicial, segons les declaracions de dos homes que havien parlat amb ell.

El cas de Ghanem segueix sent una incògnita. Les autoritats austríaques diuen que les causes de la mort no queden clares. Era vist com un membre relativament reformista del govern Gaddafi, i una vegada va denunciar que els fills del dictador utilitzaven l'empresa petroliera nacional com un "banc personal", segons un cable diplomàtic dels Estats Units filtrat el 2008. Però era pròxim a Saïf al-Islam, un dels fills del coronel, i molt familiaritzat amb els afers econòmics interns del govern libi, d'acord amb funcionaris de Trípoli. "Molts socis de Ghanem que van tenir-hi negocis corruptes volien que es mantingués en silenci", va dir un d'ells.

Un altre confident de Gaddafi, Baixir Sàleh Baixir -l'únic que sap on són els gairebé cinc milers de milions d'euros en inversions del dictador a l'Àfrica- va ser capturat pels rebels l'any passat i després va aparèixer a França. Les autoritats líbies creuen que té informació sobre un acord il·lícit entre l'expresident Nicolas Sarkozy i Gaddafi. L'antic inquilí de l'Elisi ha negat repetidament haver rebut diners del dictador. Ara ningú sap on és Baixir.

Un procés etern

De moment, gairebé cap dels "béns a l'ombra" ha estat retornat. Al març, les autoritats líbies van adquirir la propietat d'una casa valorada en 12 milions d'euros al nord de Londres que pertanyia a Saadi al-Gaddafi, un dels fills del dictador. Dues aeronaus a França i Suïssa que pertanyien al president de Tunísia, Zine El Abidine Ben Ali, valorats en 24 milions d'euros, van ser enviats al nou govern l'any passat. Els béns estatals congelats l'any passat s'alliberen gradualment.

"Recuperar els béns no és senzill", va dir Robert Palmer, un investigador del grup anticorrupció Global Witness. "Primer has de trobar-los, després has de demostrar que són propietat del polític en qüestió i al final has de demostrar-ne la corrupció, i això requereix una obtenció de proves que és costosa, difícil i que demana molt de temps".