Publicitat
Publicitat

LA LLEGENDA PERONISTA

Es compleixen 60 anys de la mort d'Eva Perón, l'emblema de l'Argentina que la presidenta Kirchner emula amb tocs autoritaris

D'Evita a Cristina

El llegat d'Eva Perón es manté viu a l'Argentina 60 anys després de la seva mort. La presidenta Cristina Kirchner ha fet seus els trets més estimats d'Evita i els ha combinat amb tics autoritaris i populistes.

"Era la més odiada però la més estimada, la més agreujada però la més venerada, la més vexada però avui eternament victoriosa". Amb aquesta èpica resumia fa un any la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández Kirchner, la figura de María Eva Duarte de Perón quan va inaugurar l'enorme reproducció en ferro del rostre d'Evita, que es mira Buenos Aires des de la façana del ministeri de Desenvolupament. La localització de l'escultura no és gratuïta. L'edifici es veu des de la finestra del Saló de les Dones, l'estança del palau presidencial des d'on Kirchner fa les declaracions més solemnes. Les càmeres l'emmarquen al costat d'Evita en un enquadrament mil·limetrat per recordar als espectadors el pes del llegat de la segona dona del president Juan Domingo Perón.

Evita com a símbol

Kirchner recull la defensa que feia Perón de les dones i els pobres

"La societat argentina no pot passar sense el peronisme i Kirchner intenta evidenciar gestos i actituds del llegat d'Evita en la seva política", explica a l'ARA Antoni Traveria, director de la Casa Amèrica de Catalunya. L'analista destaca els dos principals atributs d'Eva Perón que la presidenta intenta emular: un discurs feminista i la preocupació per les classes més humils. Kirchner segueix la política del president Perón d'incloure en la seva agenda els descamisados , un sector social que li estarà eternament agraït.

El kirchnerisme

El tàndem Néstor-Cristina emula el mite de la parella Perón-Evita

Evita i Juan Domingo Perón segueixen vius a Buenos Aires. Retrats i monuments alimenten el mite d'una parella que va fer història en la vida i en la mort. El càncer que va acabar sobtadament amb Evita als 33 anys va forjar un mite alimentat per la megalomania del país. Seguint el mateix patró de tragèdia clàssica, la mort de Néstor Kirchner d'un atac de cor el 2010 va vincular en l'imaginari col·lectiu els tàndems Evita-Perón i Néstor-Cristina. Dos anys després, la presidenta segueix vestint de dol i aixeca passions quan en discursos públics se li trenca la veu en recordar el seu marit.

El kirchnerisme és "un peronisme d'esquerres trufat d'elements propis d'un moviment que vol tenir la seva quota de cognom", explica Traveria, que descriu que la tendència iniciada per Néstor es basa en la radicalitat respecte als poders econòmics tradicionals i un atac frontal als mitjans de comunicació. La presidenta va titllar aquesta setmana de "cadena nacional de la por i el desànim" els tres diaris més crítics amb la seva presidència. El viratge peronista dels Kirchner també es caracteritza per la defensa dels drets humans, especialment la persecució dels militars de la dictadura i la inclusió en actes públics de col·lectius com les Madres de Plaza de Mayo.

Com rep la població aquest neoperonisme? Salvador Martí, investigador del Cidob, opina que "en política tothom veu el que vol veure, les bases peronistes troben en Kirchner una dona bel·ligerant que si comença una batalla la segueix fins al final, guanyi o perdi". Traveria veu que la seva política alimenta una radicalitat cap als extrems que "provoca un xoc de trens entre entusiastes i detractors".

Populisme anticrisi

La presidenta alimenta el nacionalisme per amagar la crisi

El país viu una situació econòmica tensa. Els índex oficials neguen una inflació pròxima al 20% i Kirchner desvia l'atenció alimentant el populisme amb estratègies que passen per nacionalitzar Repsol YPF i revifar el conflicte de les Malvines.

Els índexs de popularitat de la presidenta responen favorablement als tics populistes. Després de guanyar les presidencials del 2011 amb un històric 54%, és vox populi que podria flirtejar amb la idea de reformar la Constitució per repetir en un tercer mandat. No obstant, segons recorda Traveria, l'objectiu podria generar problemes seriosos en el si del seu partit. Més enllà, tot i haver-se desfet d'un tumor benigne, la seva salut és feble i això és incompatible amb un ritme frenètic que li força a fer pauses massa sovint.