Cop a l’intercanvi de dades de passatgers entre la UE i el Canadà

Brussel·lesDes de l’11-S molts països han vist com s’ha posat en entredit la fina línia que hi ha entre la seguretat i la vida privada de les persones. Una de les principals eines que ha utilitzat la Unió Europea per recopilar informació sobre possibles terroristes és el registre de passatgers aeris. Però sovint es transfereixen dades sensibles que atempten contra la privacitat de les persones. Aquest és el cas de l’acord existent entre la UE i el Canadà, en contra del qual la justícia europea va sentenciar ahir.

El Tribunal de Justícia de la UE considera que el registre de passatgers aeris entre la UE i el Canadà (PNR, en les seves sigles en anglès), firmat el 2014, és incompatible amb “els drets fonamentals reconeguts per la Unió”. L’acord permet “la transferència sistemàtica i continuada” de dades de passatgers europeus que viatgin al Canadà. Entre la informació hi ha el número de seient o si el viatger portava equipatge. Tot i així, també pot revelar molt més: l’itinerari de viatge complet, la relació que hi pugui haver entre els viatgers, informació sobre la seva situació econòmica, hàbits alimentaris o fins i tot estat de salut.

Precedent per a altres països

La sentència sobre l’acord amb el Canadà podria afectar els pactes amb altres països. Per exemple, Europa entrega les dades sobre els seus passatgers als Estats Units des de fa anys. I també hi ha un altre acord amb Austràlia.

La resolució del tribunal europeu és clara. Alerta que les autoritats del Canadà tenen informació molt àmplia sobre els passatgers europeus durant “un període particularment prolongat”, ja que l’emmagatzemen durant cinc anys. Tot això comporta una ingerència en “el dret fonamental al respecte a la vida privada”, diu la sentència.

El tribunal no posa en dubte que s’utilitzi el PNR per lluitar contra el terrorisme, però sempre que la informació que contingui es limiti “al que és estrictament necessari”. La sentència tem que el fet que la UE i el Canadà acordessin transferir informació “sensible” posaria en entredit la privacitat de les persones.

És a dir, quan una persona viatja al país nord-americà hi ha la possibilitat, en el marc d’aquest acord, que les autoritats canadenques puguin recopilar informació com l’origen racial o ètnic del passatger, les opinions polítiques, les conviccions religioses o, fins i tot, l’orientació sexual. Però la sentència és clara: “No hi ha cap justificació” per emmagatzemar tota aquesta informació amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme. A més, alerta que les dades es conserven una vegada la persona ha abandonat el país, encara que s’hagi demostrat que no és un risc per a la seguretat ni té lligams amb cap organització terrorista. Per totes aquestes raons, el tribunal conclou que l’acord s’ha de “revisar” i “delimitar”.

Amb aquest dictamen, la justícia europea avala la posició del Parlament Europeu, que va portar l’acord davant dels tribunals. L’Eurocambra és la institució que més reserves i limitacions ha posat fins ara a l’ús del PNR. El registre de passatgers europeus, que permet compartir entre els Vint-i-vuit informació de tots els passatgers que volen dins i fora de la UE, va estar durant cinc anys negociant-se per la pressió de la cambra. Finalment es va aprovar l’any passat.

Registre europeu

El registre europeu estableix que la informació només serà visible per a les autoritats durant sis mesos, i després només si hi ha indicis de terrorisme. A més, les dades només estan relacionades amb la naturalesa del viatge (com el número de seient o l’equipatge) i exclouen detalls personals com el sexe o l’orientació sexual.

La Comissió llança un ultimàtum a Polònia

La Comissió Europea va donar ahir un mes a Polònia perquè corregeixi la seva polèmica reforma judicial, ja que considera que és “una amenaça sistèmica” a l’estat de dret al país. Brussel·les va advertir que, si el govern ultraconservador no fa un pas enrere, emprendrà les mesures necessàries per activar l’article 7 del Tractat, que implicaria la suspensió de vot en les decisions del grup dels Vint-i-vuit. Brussel·les considera que “és insuficient” el veto anunciat aquesta setmana pel president de Polònia, Andrej Duda, a dues de les quatre lleis de l’executiu polonès. Per això, el vicepresident primer de la Comissió, Frans Timmermans, va anunciar que també obrirà un procediment d’infracció per una de les lleis que es va aprovar, que permet forçar la jubilació dels jutges. Tot i així, l’oferta de diàleg es manté per evitar més tensions amb el país.