Publicitat
Publicitat

IRLANDA DEL NORD

David Trimble: “Escòcia demostra que la via política funciona”

La vida de David Trimble és la història de la pau a Irlanda del Nord. Com a líder del Partit Unionista de l’Ulster va forjar l’Acord de Divendres Sant (1998), que va acabar amb 30 anys de conflicte armat en aquest territor

La vida de David Trimble és la història de la pau a Irlanda del Nord. Com a líder del Partit Unionista de l’Ulster va forjar l’Acord de Divendres Sant (1998), que va acabar amb 30 anys de conflicte armat en aquest territori. Amb l’entesa, Trimble es va convertir en primer ministre d’Irlanda del Nord aquell mateix any i, pocs mesos després, va guanyar el premi Nobel de la pau. Reconvertit a tory el 2007, es felicita que la història li hagi donat la raó i que els acords que va negociar hagin fet callar per sempre les armes a Irlanda del Nord. Ha estat a Barcelona convidat a la Conferència de Rebels amb Causa al Mazda Space.

Com serà el nou mandat de David Cameron? Què en recordarem?

El primer serà renegociar amb els socis europeus el que avui en dia és la Unió Europea. També el recordarem per una gran reforma electoral que vol culminar i per les noves mesures que vol impulsar per combatre el dèficit. Es parla molt d’austeritat a Europa, però les retallades més fortes les hem tingut nosaltres.

Quin és el plantejament que farà Cameron a Brussel·les per renegociar la pertinença a la UE?

El tema més sensible -només cal pensar que el UKIP ha obtingut 4 milions de vots amb això-és l’espectacular increment d’immigrants que han arribat al Regne Unit. I això que Cameron va prometre, quan va ser elegit, que reduiria la immigració! És trist de dir, però tal com està ara mateix organitzada, la UE no ho pot controlar. Aquesta idea mateixa de posar quotes per acollir immigrants és senzillament inacceptable per al Regne Unit.

¿La idea és que la UE prioritzi el mercat únic i deixar de banda la resta de polítiques?

El drama és que en qüestió de mercat únic no s’ha avançat gens en el dels serveis, que inclou els serveis financers, i l’economia britànica està especialment orientada a aquest sector. Encara és hora que el Regne Unit en tregui algun benefici! Però hi ha més, el mercat comú ens ha fet menys competitius, amb una sobreregulació que ha acabat sent un desavantatge a nivell global.

Quin impacte tindrà al Regne Unit l’espectacular augment del Partit Nacional Escocès (SNP)?

Canviaran coses. Els laboristes haurien hagut de veure que l’SNP se’ls menjaria. Quan es va crear el Parlament d’Edimburg, els laboristes es van equivocar d’estratègia i van continuar prioritzant el de Westminster, mentre que a l’escocès hi enviaven polítics de segona fila. Els laboristes feia 100 anys que dominaven Escòcia, però quan l’electorat ha volgut una alternativa ha votat l’SNP, no perquè creguin en la independència sinó com a relleu.

Quin impacte té a Irlanda del Nord el bon resultat dels independentistes escocesos?

El que no farà és desestabilitzar la situació, ni encara menys provocar el retorn de la violència, més aviat al contrari. El fet que els que volen la independència a Escòcia hagin pogut fer un referèndum, seguint un procés pacífic i democràtic, demostra que la via política funciona. Tenint l’exemple al veí del costat, ¿per què els republicans nord-irlandesos haurien de tornar a les armes?

La via política dóna els seus resultats, però ¿com està el procés de reconciliació?

El millor que ha passat en termes de reconciliació és que s’ha aconseguit el final de la violència. El següent pas era veure les dues parts representades en una administració que funcionés. I no està funcionant, perquè no es porten gens bé. Els dos grans patits enfrontats tradicionalment no poden donar una explicació clara de per què són allà, no han assumit el seu passat, i fins que no admetin que les seves actituds no eren les apropiades no encetarem una nova fase.

Vostè, premi Nobel de la pau, ¿troba a faltar lideratge al món?

Totalment, tenim un problema! En els últims cinc o deu anys el món s’ha convertit en un lloc perillós. Mira el Pròxim Orient, l’est d’Europa, però també la Xina i els seus veïns...

Què està fallant?

No tenim una resposta coherent per afrontar els conflictes. No vull carregar tota la culpa a Obama, però tenim un problema amb ell. És molt reticent a fer coses i prefereix que les facin els altres, però potser aquests altres no tenen capacitat per fer-ho. Les institucions internacionals tampoc no estan funcionant: ni l’ONU, amb una Rússia que té dret de veto, ni la UE, sempre dividida.

PUBLICITAT
PUBLICITAT