Publicitat
Publicitat

Del ‘Grexit’ al ‘Grexident’... o quedar-se al ‘Grimbo’

Atenes s’està quedant sense reserves i s’acosta a la fallida

Syriza compleix 100 dies de govern a Grècia amb la caixa buida. Empreses i inversors retiren els seus diners dels bancs, que només han esquivat la fallida gràcies als crèdits concedits en comptagotes pel Banc Central Europeu. Alhora, el govern de Syriza ha pagat puntualment als creditors internacionals i als inversors en lletres del Tresor. Atenes protagonitza una cursa contrarellotge per aconseguir efectiu i necessita amb urgència els 7.200 milions d’euros que queden pendents del segon rescat.

Però els creditors no volen alliberar els fons sense un pla de reformes que garanteixi la continuïtat de les polítiques d’austeritat que Syriza havia promès llençar a la paperera de la història. I Grècia afronta aquest maig pagaments per 3.500 milions. Segons un informe del servei d’estudis de La Caixa, els bancs grecs es quedaran sense fons al juny, encara que la velocitat de la fuga de capitals es rebaixés a la meitat.

Des que va esclatar la crisi del 2009 a Brussel·les i Berlín s’especulava amb la perspectiva del Grexit (la sortida de Grècia de l’euro). Fa unes setmanes una televisió austríaca va posar en circulació un nou terme, Grexident,la sortida del club per accident (sense que cap de les dues parts ho vulgui), una possibilitat que el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, no va voler descartar.

“Aquests 100 dies només han servit per deteriorar la situació a Grècia: el dèbil creixement s’ha aturat i el sistema financer grec ha perdut molts dipòsits. Cada vegada és més factible que, si hi ha un acord, sigui per a una sortida pactada de l’euro”, apunta a l’ARA Josep Soler, director de l’Institut d’Estudis Financers. “Els creditors no perdonaran el deute i ara una sortida de Grècia de l’euro seria problemàtica però es podria superar, i sembla que els grecs no són conscients que ells són qui en patirien més les conseqüències”, afegeix.

Concessions

En els últims dies Atenes ha rebaixat el to i espera desbloquejar les negociacions a la reunió de l’Eurogrup de dilluns. En una entrevista amb el diari britànic The Guardian,Iannis Dragassakis, número 2 del ministeri d’Economia, es mostrava esperançat d’arribar a “un acord en benefici de tothom” i assegurava que el mandat de Syriza és “trobar una solució sostenible dins de l’eurozona”. Dimecres el primer ministre grec, Alexis Tsipras, obria la porta a negociar la reforma del mercat laboral i del sistema de pensions, que fins ara havien sigut línies vermelles de Syriza.

El gest de Tsipras d’apartar el polèmic ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, de la primera línia de les negociacions és una mostra de feblesa de l’executiu grec que els mercats van celebrar. “Però no són les persones el que està obstaculitzant un acord”, escriu Nick Malkoutzis al portal grec MacroPolis. “Tsakalotos és membre de Syriza i pot tenir més empatia amb els seus diputats, però tant ell com Varufakis ho tenen difícil per fer-los empassar la píndola. I aquí és on hi ha el problema: la distància entre Grècia i els creditors és enorme”, afegeix. Una distància que es resumeix en visions oposades de les privatitzacions, la liberalització del mercat de treball, l’IVA i les pensions, els eixos del programa que Syriza s’havia compromès a defensar davant dels grecs que li van fer confiança el 25 de gener.

Si s’arriba a un acord per als 7.200 milions, tampoc suposarà la fi dels maldecaps per a l’executiu de Tsipras. El calendari de pagaments del deute és implacable: entre juliol i agost Atenes ha de pagar més de 8.500 milions.

I a més de la sortida pactada o per accident, queda encara una tercera possibilitat. És el que l’economista Ebrahim Rahbari, de Citigroup, ha batejat com el Grimbo (de Greek limbo ), l’escenari en què Grècia no sortiria de l’euro ni rebria un finançament sostenible dels seus socis europeus. Aquest escenari podria incloure totes les opcions: des de l’establiment de controls de capitals, fins a la situació que es crearia si Tsipras es veu forçat a convocar eleccions o un referèndum sobre la continuïtat del país dins l’euro. Sigui com sigui, el temps s’acaba.