Publicitat
Publicitat

TRANSICIÓ OBERTA

El president Mursi va convocar el referèndum per ratificar la Constitució el 15 de desembre

Demostració de força al carrer dels islamistes d'Egipte

Els islamistes d'Egipte van demostrar ahir que també són forts al carrer. Un cop perduda l'esperança de consens amb els laics, les urnes dirimiran la pugna pel perfil de l'Egipte postrevolucionari.

A mesura que la transició egípcia avança a empentes i rodolons, el fossar que separa islamistes i laics es fa més profund. La polarització que experimenta el país, accentuada per les últimes decisions del president Mursi, s'ha evidenciat els últims dos dies. Després que l'oposició omplís divendres la plaça Tahrir de gom a gom, ahir va ser el torn dels islamistes. Desenes de milers d'egipcis van respondre a la crida dels Germans Musulmans, i es van manifestar davant la Universitat del Caire per expressar el seu suport al rais. El pols d'ahir va ser un entrenament de cara a la batalla decisiva: el referèndum constitucional del 15 de desembre.

En una decisió d'última hora, els Germans Musulmans van decidir canviar l'escenari de la seva demostració de força, prevista en un primer moment a Tahrir. Amb la mítica plaça ocupada per desenes de tendes de campanya plantades per joves revolucionaris i seguidors dels partits laics, i les tensions entre els dos grups a flor de pell, es podria haver produït un bany de sang. De fet, en diverses províncies hi va haver xocs violents entre seguidors i detractors de Mursi, amb almenys un mort i dotzenes de ferits.

Tot i que els laics van aconseguir fer-se forts a la cèntrica plaça, símbol de les essències revolucionàries, no van poder evitar una autèntica demostració de força dels seus adversaris. A primera hora de la tarda, tots els accessos a la universitat estaven col·lapsats, i hi seguien arribant marxes provinents de diversos punts de la ciutat amb els crits d'"El poble vol l'aplicació de la xaria!" Dotzenes d'autobusos arrenglerats a l'entrada del campus universitari, alguns amb matrícules de províncies llunyanes, donaven fe de la capacitat de mobilització islamista.

"Aquesta gentada demostra que el poble dóna suport al nostre president", deia orgullós Abdel Hamid, un militant de la confraria islamista arribat de la província de Kafer al-Sheikh, mentre la multitud cridava amb fervor: "Mursi! Mursi! Al·là és gran!" Per damunt de la marea humana, banderes d'Egipte, cartells amb la fotografia de Mursi i banderes negres amb una inscripció en blanc de la professió de fe de l'islam, ensenya d'alguns grups islamistes radicals. La jornada, convocada amb el lema "Legitimitat i xaria", va unir les diverses sensibilitats de l'islamisme polític, tant els Germans Musulmans com els salafistes, un corrent ultraconservador.

Decret controvertit

L'actual crisi política arrenca amb la firma per part del rais Mursi d'un decret el 22 de novembre que el situa per damunt de la llei, impedint que qualsevol institució de l'estat pugui revocar els seus actes. Un dels punts més controvertits del decret, amb rang de declaració constitucional, va ser el blindatge de l'Assemblea Constituent davant una possible dissolució pel Tribunal Constitucional. Les forces laiques confiaven que la dissolució forcés Mursi a crear un organisme de nou més equilibrat en l'aspecte ideològic.

Després d'un breu intent de buscar una sortida negociada al conflicte, Mursi i el seu moviment polític, els Germans Musulmans, van optar per accelerar el procés de redacció de la nova carta magna. En una sessió maratoniana, l'Assemblea Constituent en va aprovar divendres a la matinada l'esborrany final. La majoria de representants laics van boicotejar la sessió acusant la majoria islamista d'imposar les seves tesis. Segons les organitzacions de drets humans, el text té algunes millores respecte a la Constitució del 1971, però no ofereix prou garanties de llibertat d'expressió i de culte.

Referèndum constitucional

Mursi va anunciar ahir que el dia 15 els egipcis podran ratificar en referèndum la nova Constitució, després de rebre l'esborrany de mans dels representants de l'Assemblea Constituent. L'estratègia de la confraria posa l'oposició laica en una posició difícil, entre l'espasa d'una carta magna de tall islamista i la paret d'un decret que atorga al seu adversari "poders faraònics".

Així doncs, l'enèsim pols de l'atzarosa transició egípcia es dirimirà a les urnes. Els islamistes estan convençuts que compten amb el favor de la majoria de la població. I de raons per a l'optimisme no els en falten. En les cinc ocasions que els egipcis han estat convocats a les urnes després de la revolució, els islamistes han sortit vencedors. Ara bé, en cada contesa, el marge de la seva victòria ha estat més escàs. En la més recent, la segona volta de les presidencials, Mursi només va rebre el 51% dels sufragis i, des de llavors, tot indica que la seva popularitat s'ha ressentit.

Mentre els polítics egipcis gasten energies en el pols partidista, l'estrèpit de la batalla espanta turistes i inversors, i ajorna decisions necessàries per reactivar la malmesa economia. La seva incapacitat per arribar a amplis consensos deixa el país en un laberint polític i legal. El pitjor és que, veient els precedents, no hi ha garantia que les urnes emetin un veredicte definitiu per portar l'estabilitat al gegant àrab.