Publicitat
Publicitat

LIDERATGE AL CONTINENT AMERICÀ

Rousseff, l'altra esquerra llatinoamericana

La presidenta del Brasil ha construït un oasi de pragmatisme entre els seus aliats regionals

Les expropiacions d'empreses estrangeres, les reformes constitucionals a mida, el culte a la personalitat, el conflicte amb els grups de comunicació predominants, el patriotisme o el distanciament amb els Estats Units no formen part de l'ideari de l'actual govern brasiler. La presidenta Dilma Rousseff -com el seu antecessor, Lula da Silva- aspira a ser una líder internacional creïble i sense punts foscos per a Occident, per això defuig estridències i busca que l'atenció se centri en les seves polítiques d'integració social, d'eradicació de la pobresa i d'incentiu al creixement econòmic.

La lluita contra la pobresa

Rousseff ha donat continuïtat a les polítiques de Lula

El Brasil marca el ritme a l'Amèrica del Sud. La revolució social començada pel president Luiz Inácio Lula da Silva, que va portar l'esperança a milions d'exclosos i va encoratjar les esquerres de la regió, no s'atura. Rousseff i el seu govern de coalició no han rebaixat els objectius socials. Tot al contrari, han fet el que ni Lula es va atrevir a fer: han regulat el mercat financer foragitant els especuladors que amenaçaven el real, la qual cosa li ha valgut crítiques des de Nova York i Londres; s'ha enfrontat a la banca, que nedava en l'abundància, abaixant els tipus d'interès i pressionant-la amb crèdits més barats de les entitats públiques, i ha fet un pols al sector energètic, reduint les tarifes.

El Fome Zero (gana zero) va ser la bandera del primer govern Lula; ara, la presidenta promet amb el Brasil Sem Miséria (Brasil sense misèria) acabar amb la pobresa extrema. Malgrat haver enterrat la reforma agrària, ningú pot dir que Rousseff hagi afluixat en la integració dels sectors marginats. I tot plegat, en un escenari on l'economia local no acaba d'enlairar-se (el PIB va pujar un 2,7 % el 2011 i un 0,9% el 2012).

Integració, no polarització

Rousseff se centra en les fractures socials i no en les ideològiques

Dilma Rousseff té el seu propi modus operandi , diferent del dels seus aliats regionals, com el desaparegut Hugo Chávez, Cristina Fernández, Evo Morales o Rafael Correa. El Brasil ha apostat per grans projectes. El Mundial de futbol de 2014 i els Jocs de 2016 són un aparador ideal per exhibir el seu model econòmic.

L'esquerra brasilera no s'ha plantejat reformes constitucionals a la veneçolana, nacionalitzacions a la boliviana i a l'argentina, ni guerres mediàtiques a l'equatoriana. Rousseff té un perfil gestor que no convida al culte a la personalitat i encara menys al populisme.

Lluny del peronisme

El pragmatisme de Rousseff és antagònic al populisme de CFK

Per molt que Cristina Fernández de Kirchner es desplacés a Brasília durant la seva última campanya electoral per buscar la foto amb Dilma Rousseff, els seus estils difereixen completament.

El conflicte constant amb l'oposició i la polarització que han alimentat el kirchnerisme i el chavisme no s'adiu amb un Brasil que porta més d'una dècada cicatritzant la fractura social. La formació d'un gran mercat intern, amb el sorgiment d'una nova classe mitjana, ha estat el motor del miracle brasiler. Per a Rousseff, la confrontació interna, o desafiaments polítics com l'expropiació a la petroliera Repsol-YPF o la guerra amb el grup Clarín de comunicació representarien un fre per a l'actual model brasiler.

Anhels de ser potència

El Brasil ha recuperat la sintonia perduda amb els Estats Units

La vocació brasilera de ser una potència global és conseqüència de l'èxit de la revolució social interna. Lula va fer el primer pas amb la creació d'un nou bloc, el dels països emergents, articulant els BRIC (Brasil, Rússia, Índia i la Xina), però l'amistat amb Hugo Chávez, el castrisme i, principalment, amb l'Iran de Mahmud Ahmadinejad van generar recels a Washington.

Dilma Rousseff ha donat un cop de timó: s'ha oblidat de Teheran i s'ha acostat a l'administració de Barack Obama. El Brasil es posiciona com un compendi de "realisme, pragmatisme i idealisme", segons el ministre d'Afers Estrangers, Antonio Patriota.

L'aposta brasilera l'ha consolidat com a líder regional i alhora li ha permès guanyar-se un lloc propi en aquest nou ordre multipolar de relacions internacionals.