Publicitat
Publicitat

Dol a Amatrice, el poble de les cent esglésies

Acollia aquest cap de setmana un festival de la pasta

Aquests últims dies d’agost estaven reservats per a la joia i l’orgull a Amatrice, que des de fa només un any havia entrat al club dels pobles més bonics d’Itàlia i just aquest cap de setmana havia de celebrar el 50è aniversari de la festa que homenatja un dels plats de pasta més famosos al món, l’amatriciana. Aquest entrant, injustament tingut per romà, va néixer en aquest poble muntanyós, ric d’història i de lligams amb l’antiga Corona Catalanoaragonesa. La festa ara s’ha anul·lat. L’epicentre del sisme que ha devastat Amatrice, entre altres pobles del centre d’Itàlia, era també prop de Norcia, localitat d’on provenia un dels monjos més influents en la història d’Europa, Sant Benet, fundador de l’orde dels benedictins i de la regla monacal ora et labora. Amatrice, coneguda com la vila de les cent esglésies per l’abundància dels centres de culte, ha estat, però, molt més colpida que la ciutat del sant. Just quan hi començava a haver més turistes del que és habitual, en espera de la Sagra de l’Amatriciana. La sagra és l’equivalent a una festa major, centrada en el consum de pasta local.

Amatrice es preparava per elaborar a mà enormes quantitats d’espaguetis, que formen part de la recepta “autèntica” de l’amatriciana. El plat el van crear fa segles els pastors del poble amb ingredients propis d’aquestes muntanyes: el greix de la galta del porc, o guanciale, tallat a daus o delicades làmines, formatge d’ovella molt curat -el pecorino - i espaguetis. Ara aquesta preparació, en els restaurants italians, sobretot romans, rep el nom de pasta a la gricia. El que es coneix com a amatriciana sol estar elaborada amb una salsa o sugo on s’ha incorporat també el tomàquet, i se sol servir amb bucatini, que són més gruixuts que els espaguetis i estan perforats per dins. La cultura italiana té en un lloc d’honor la preparació de la pasta, diferent per a cada poble i regió, i cada detall és de summa importància per als comensals. La sagra és un moment culminant en el calendari de cada poble.

A Amatrice, a més, la gastronomia és, si és possible, encara més important: la cura en la qualitat dels ingredients i de la cuina la va convertir en la principal proveïdora de cuiners als papes de Roma, a l’època medieval i moderna.

Punt turístic

En la història, aquest poble també es va posicionar a favor dels reis catalanoaragonesos en la lluita contra els Anjou per la possessió del Regne de Nàpols. El rei Ferran el Catòlic va recompensar-lo amb el privilegi de poder encunyar moneda. L’aliança va continuar durant tota l’etapa aragonesa del Regne de Nàpols.

Ara Amatrice, com tants pobles de la zona, rep sobretot el turisme dels romans que hi tenen familiars. Els que s’ho poden permetre solen preferir travessar mig Itàlia per passar l’estiu als Alps, més que no pas fer poc més d’una hora de cotxe per passejar pels Apenins. Muntanyes amb pobles molt bonics que, com mostra la història d’Amatrice, farcida d’altres terratrèmols i calamitats naturals, han hagut de sobreposar-se repetidament a la tragèdia.