Publicitat
Publicitat

UCRAÏNA

Donetsk malviu enmig d’un ofec econòmic

Els pensionistes no cobren la jubilació, els bancs no operen i les botigues estan totalment desabastides

“És molt difícil, molt dur. Jo diria que això no és viure. Simplement, sobrevivim”. Per a l’Olga, una infermera jubilada, el dia a dia és cada vegada més difícil a la ciutat de Donetsk. Va cobrar la seva última pensió el juliol de l’any passat i, des de llavors, sobreviu gràcies a l’ajut dels veïns i d’una organització humànitaria que li proporciona queviures un cop al mes. El govern de Kíev va decidir suspendre el pagament de les pensions als territoris controlats pels separatistes, per evitar que els diners caiguessin en mans dels rebels. Però la decisió està tenint un impacte brutal entre els jubilats.

L’Olga és gairebé cega i no pot sortir de casa, així que ni tan sols es pot acollir a l’única opció que sembla que han deixat les autoritats de Kíev: viatjar a territori ucraïnès per registrar-se en una altra ciutat i així poder cobrar. És el que fan molts jubilats, armar-se de paciència, pujar a un autobús de línia, passar els incomptables check points que farceixen les carreteres i fer cua per obtenir la documentació en un altre lloc. I sovint els tràmits s’allarguen. “He hagut de llogar un llit per passar la nit, però no hi ha calefacció perquè han tallat el gas. Tinc els peus completament mullats”, explica el Iuri, un miner jubilat, assenyalant els peus enfangats.

Mentre espera que obrin les oficines, busca refugi sota un petit porxo on s’amunteguen un grup de persones que miren de protegir-se de la pluja. I entre les queixes dels uns i dels altres, la conversa escalfa ràpidament l’ambient. “Teniu el que us mereixeu. ¿Volíeu el vostre referèndum? Aquí en teniu les conseqüències”, diu un home. “Jo no vaig votar”, es defensa una dona. “Ens volen matar de gana, això és el que volen a Kíev, acabar amb tots nosaltres”, afegeix un altre. Tots ells fan cua a Velika Novoselka, una localitat controlada pel govern de Kíev situada a molts pocs quilòmetres de la línia que separa el territori ucraïnès de l’autodenominada República Popular de Donetsk. Aquí es respiren sentiments contraposats.

Una fractura latent

L’Igor és un exemple d’aquesta fractura. Es guanya la vida amb el seu cotxe, passant gent d’un costat a l’altre de la línia. Quan va començar el conflicte, va combatre al costat dels separatistes i va participar en l’assalt de diversos edificis públics. “El primer que vaig pensar és que havia de defensar la meva terra, la meva ciutat, perquè els tancs de Maidan avançaven cap a nosaltres. Però després em vaig adonar que aquesta no era la meva guerra, que els interessos de tots dos bàndols no tenien res a veure amb els meus interessos”, explica. Se sent desenganyat, però, sobretot, preocupat perquè no veu un futur.

El govern ucraïnès no només ha tallat les pensions, sinó que també ha deixat de pagar els salaris als funcionaris, i les dependències públiques, com ara escoles i hospitals, s’han quedat sense recursos. Kíev també ha bloquejat el sistema bancari i és impossible treure diners dels caixers automàtics. Els líders rebels han començat a recaptar impostos i a pagar alguns salaris, però reconeixen que els falta la infraestructura necessària per fer funcionar una administració pública.

“El més important és que ens reconeguin a escala internacional. Això ens permetria comerciar amb altres països”, explica el diputat Borís Litvinov. Però internament no tothom està d’acord sobre el model d’estat que volen construir i hi ha el risc de convertir aquest territori en un paradís per a tot tipus de tràfics, a l’estil del que ha passat en altres indrets com ara Transnístria, a Moldàvia. “S’està creant una zona econòmica grisa i tenim gent que ho està utilitzant en el seu propi benefici”, diu.

La regió de Donetsk era un dels motors de l’economia ucraïnesa. Les mines de carbó, la metal·lúrgia i la indústria química eren les seves principals fonts de riquesa. Però com a conseqüència de la guerra, moltes plantes funcionen a mig gas. Fins i tot sense comptar amb els danys provocats pels bombardejos, no tenen mercat per vendre els seus productes i no tenen bancs que els facilitin crèdits. “És com si haguéssim tornat al segle XIX. Totes les transaccions s’han de fer en efectiu”, explica el Denis, gerent d’una de les poques botigues que continuen obertes al centre de la ciutat.

L’escassetat de mercaderies

Des que a mitjans de febrer es van firmar els acords de Minsk, la treva s’està respectant a gairebé tota la línia del front, cosa que ha permès millorar la circulació de béns. Però a Donetsk les mercaderies arriben amb comptagotes i les botigues estan desabastides i els pocs productes que hi ha tenen preus desorbitats. “Tenim els preus com a Rússia, o encara més alts. Tot costa el doble o el triple que abans”, es queixa la Ludmila davant les prestatgeries d’un supermercat.

Els líders separatistes van declarar la independència al novembre, però, a diferència del que va passar a Crimea, les autoritats russes no han reconegut l’existència d’aquesta autoproclamada república i això ha provocat que la seva població visqui en unes condicions d’extrema precarietat.