PRIMAVERA ÀRAB
Internacional 12/02/2013

Dos anys sense Hosni Mubàrak i una transició empantanegada

Les forces conservadores busquen un nou líder en el panarabisme

Ricard R. Samaranch
2 min
Dos anys sense Hosni Mubàrak i una transició empantanegada

El CaireFa tot just dos anys, la tan volguda dimissió de Hosni Mubàrak va elevar la Primavera d'Àrab a la categoria de punt d'inflexió històric per a tot el Pròxim Orient. Ara el futur del veterà expresident egipci és tan incert com el d'una regió angoixada per unes transicions empantanegades i traumatitzada pel vessament de sang a Síria.

El mes passat un tribunal va anul·lar la condemna a cadena perpètua de Mubàrak i el seu últim ministre de l'Interior, Habib al-Adli, i va ordenar la repetició de tot el procés. No obstant, el dictador que va governar Egipte amb mà de ferro continua ingressat a l'hospital de la presó de Tora, ja que està processat per altres casos de corrupció.

La mateixa sort corren els seus dos fills, Alaa i Gamal, acusats de tràfic d'influències en diverses operacions financeres i borsàries. Gamal estava destinat a convertir-se en l'hereu del règim si els vents de rebel·lió provinents de Tunísia no haguessin fet descarrilar els plans de Mubàrak per convertir Egipte en una "república hereditària".

Aprofitant l'efemèride, els principals partits i moviments de l'oposició laica van organitzar ahir marxes de protesta contra el rais islamista Mohammed Mursi. Les mobilitzacions s'inscriuen en el marc del pols al carrer que mantenen govern i oposició des de l'aprovació de la controvertida nova Constitució a finals del mes de desembre. Des de llavors ja han mort més de 60 persones en disturbis que han tingut com a epicentre les ciutats de Port Saïd i Suez.

La inestabilitat crònica que pateix el país, amb manifestacions periòdiques que degeneren en enfrontaments violents, ha fet créixer un sentiment de nostàlgia en amplis sectors de la societat egípcia. De fet, cal tenir present que en les eleccions presidencials de l'estiu passat Ahmed Xafik, l'últim primer ministre de Mubàrak, va estar a punt de derrotar Mursi amb més del 48% dels sufragis.

"Es pot percebre que hi ha cada cop més gent que voldria tornar a la tranquil·litat social que es vivia en els dies de Mubàrak", explica a l'ARA Abdal·là Kamal, un analista polític i exlíder del PND, el partit polític del règim. "Però tothom és conscient que no és possible ni desitjable tornar enrere. El que volen alguns sectors conservadors de la societat és recuperar els principis i valors de la revolució de Nàsser, posant-los al dia", afegeix.

Orfes de lideratge

No obstant, aquests grups es troben orfes de lideratge polític. Xafik va encarnar aquest projecte, però la seva decisió d'exiliar-se als Emirats Àrabs per evitar un judici de corrupció l'ha exclòs de l'escena política. El fet que la Constitució inhabiliti per a la política institucional els líders del PND impedeix, de moment, el sorgiment d'una nova figura capaç de representar el "mubarakisme".

Del que no hi ha dubte és que la xarxa d'interessos que sostenia el règim de Mubàrak s'ha esquinçat. Cada institució i personalitat ha buscat la seva sortida. Per exemple, alguns homes de negocis afins al rais han optat per fugir a l'estranger. En canvi, altres pilars del sistema, com els líders tribals del sud i la cúpula de l'exèrcit, s'han adaptat als nous temps i han segellat una aliança amb els Germans Musulmans per garantir els seus privilegis.

stats