Publicitat
Publicitat

EL KREMLIN CONTRA LES LLIBERTATS

Les Pussy Riot, condemnades per haver actuat a la catedral de Moscou

Dos anys de presó per cantar contra Putin

El règim rus va culminar ahir la persecució judicial contra el laïcisme i l'oposició de les cantants de Pussy Riot. Els esperen dos anys de presó per "vandalisme motivat per odi religiós".

Al febrer, a dues setmanes de les eleccions presidencials de Rússia, les Pussy Riot poc s'imaginaven que el seu Verge Maria, endú-te Putin es convertiria en un èxit internacional. Segurament tampoc pensaven que aquesta fama els costaria dos anys de presó.

Curiosament, la jutge Marina Syrova afirmava que la seva decisió no es basava en cap conjectura política perquè les acusades "no havien esmentat el president Putin ni havien llançat cap missatge polític dins la catedral". Aleshores, quin va ser el motiu principal de la condemna segons el tribunal? Si s'ha de jutjar pels testimonis que Syrova va considerar per al cas, la roba i el lloc on es va dur a terme l'actuació.

En una sessió que va durar prop de tres hores, la jutge va llegir nombroses declaracions com "portaven faldilles molt curtes i els vaig veure les cuixes" o "una catedral és un lloc de pregària". En total, nou treballadors del temple, presentats com a víctimes, van testificar que havien patit "danys morals" en veure l'actuació del grup. Syrova va considerar aquests testimonis com un reflex "significatiu" de la societat russa i va concloure que "la llibertat d'expressió no ha d'acompanyar-se de blasfèmies".

Maria Aliokhina, Nadejda Tolokonnikova i Iekaterina Samutsevitx, integrants del grup Pussy Riot, van negar durant el procés que tinguessin intencions d'ofendre els creients. Defensaven que volien protestar contra els lligams entre l'Església i l'Estat i, en concret, volien denunciar el suport que va donar el patriarca Kiril a Putin durant la seva campanya electoral.

El cas, que va començar al març amb la detenció i l'empresonament de les tres noies, sembla haver-se centrat, doncs, en qüestions morals i religioses. Però el més curiós de tot és que Rússia és un estat laic, on la llibertat de culte està garantida per la Constitució.

Crítica resposta internacional

Tot i que a principis de mes Putin va dir que les joves "no haurien de ser jutjades amb massa duresa", el president no ha evitat les crítiques de la comunitat internacional, que l'acusen de restringir les llibertats.

La cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, va dir que la sentència és "desproporcionada" i "molt preocupant", mentre que la cancellera alemanya, Angela Merkel, va titllar-la d'"excessivament dura" i "incompatible amb els valors de la llei i la democràcia amb què Rússia s'ha compromès com a membre del Consell d'Europa".

Amnistia Internacional va criticar el veredicte pel fet de ser "un intent de silenciar les tres joves" i "un cop amarg" a la llibertat d'expressió a Rússia. A més, considera les activistes "presoneres de consciència" per haver estat jutjades simplement per la seva ideologia política.

A Rússia, diverses entitats defensores dels drets humans van demanar a les autoritats l'anul·lació de la sentència i l'alliberament immediat de les tres joves.

Aquestes mostres de suport se sumen a les de les desenes de persones que es van concentrar al tribunal durant la lectura de la sentència. A la sala, diverses persones van cridar "quina vergonya!" quan la jutge va anunciar la seva decisió. I al carrer, defensors de les Pussy Riot clamaven "Rússia sense Putin!" enmig d'un fort desplegament policial i amb els caps coberts amb passamuntanyes de colors, com les que les Pussy Riot duien durant la seva polèmica actuació a la catedral.

Segons els mitjans locals, almenys 50 persones van ser detingudes davant el tribunal, incloent-hi el líder opositor Serguéi Udaltsov i el també opositor i campió d'escacs Garri Kaspàrov. Una altra figura destacada de l'oposició, Alexéi Navalni, va dir que "el veredicte ha estat escrit per Vladímir Putin", que "obertament ha castigat gent que no suposa cap amenaça". I va afegir: "Ha estat horrible veure aquestes tres joves assegudes dins d'una cel·la de vidre, emmanillades i vigilades per una dotzena de guàrdies i gossos. És completament absurd, però aquesta és la Rússia d'ara".

Part de la popularitat que ha adquirit aquest grup punk ve donada pel suport que ha rebut d'artistes internacionalment reconeguts com Paul McCartney, Sting i Madonna.

Tot i que el veredicte ja ha estat anunciat, la controvèrsia encara no ha acabat. L'advocada d'aquestes tres noves icones de la llibertat d'expressió a Rússia ha anunciat que apel·laran la sentència i aquesta és una decisió que segur que li costarà més d'un maldecap al cada cop més criticat govern de Putin.