Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Dos a zero és possible

Duel Dijous que ve Joe Biden i Paul Ryan celebraran el debat dels candidats a la vicepresidència dels EUA. Ryan se sap els pressupostos de memòria i parla com si estigués en possessió de la dura veritat de les retallades inevitables. Els republicans creuen que poden tornar a guanyar, després de la desmaiada aparició d'Obama dijous davant Romney en el primer debat

Des de la convenció republicana a Tampa, a l'agost, un estudi pintat de colors alegres com les parets d'un parvulari s'ha afegit a la caravana de mitjans que segueixen la campanya electoral: és l'estand de Google, inconfusible amb el seu blau, vermell, groc i verd corporatius. Google s'està abocant sobre els periodistes perquè, de la mateixa manera que enriqueixen la informació amb les xifres d'audiència televisiva d'un debat, expliquin als seus lectors què estava googlejant la gent mentre veia el debat. I a part d'unes enormes pantalles tàctils, ha posat els seus caps de departament a explicar des de les sis del matí fins a les dotze de la nit a qualsevol que els ho demani quina frase va generar més recerques.

Twitter està fent el mateix. El logo de l'ocellet piulador destaca entre les unitats mòbils aparcades a l'àrea de premsa, i fins i tot secretaris del govern d'Obama s'hi deixen caure per ser ensinistrats davant enormes gràfiques sobre qui, en quin moment i dient què va generar més tuits entre la comunitat dels 140 caràcters. Aquest país es deleix per les estadístiques, i gràcies a les xarxes socials la crònica d'un acte polític comença a assemblar-se a la fitxa tècnica d'un partit de beisbol.

Un exemple: les quatre recerques més nombroses a Google la nit del debat Obama-Romney van ser, pel cantó de l'aspirant, "Biografia de Mitt", "Quants anys té Mitt?", "Baixada d'impostos de cinc bilions" i "L'ocell gran Mitt". Això permet deduir que Romney no és encara prou conegut, que una majoria d'encuriosits van voler assegurar-se quina edat devia tenir aquell galant madur que podrien posar a la Casa Blanca i que, satisfets els aspectes personals, van voler entendre els seus plans pressupostaris i què havia passat entre Romney i un dels personatges infantils més estimats de la televisió nord-americana.

En un moment del debat, Romney es va dirigir al moderador per dir-li que no pensava aportar la part de fons federals amb què es finança la televisió pública PBS: "Ho sento, Jim, m'agrada la PBS, m'agrada l'ocell gran, de fet tu també m'agrades, però no penso continuar gastant en coses que per poder-les pagar haig de demanar els diners a la Xina". El moderador, Jim Lehrer, va somriure, però a bona part de l'audiència no li va fer cap gràcia.

Big Bird, conegut com en el món hispanoparlant com la Gallina Caponata, és una de les estrelles de Sesame Street . Així que Romney se la va posar al llavis, van començar a ploure els missatges que li recordaven que Sesame Street ha estat des del 1969 l'única font de coneixement per a canalla de famílies tan pobres que la tele els feia de guarderia i de cangur, gràcies a un ocellot de dos metres i mig que els ensenyava l'abecedari i a fer sumes fàcils. El 81% dels nens entre 2 i 8 anys veuen la PBS. El retorn social de la inversió és evident.

L'amenaça de tallar la subvenció a la PBS és un clàssic de totes les campanyes. Ja en un dels capítols de la sèrie The West Wing un dels ajudants del president Barlett deixa anar un al·legat sobre la importància de l'únic canal en què existeix una cosa anomenada cultura.

La carta del Big Bird

Però Romney va jugar la carta Big Bird per il·lustrar de manera popular la catàstrofe de l'endeutament dels Estats Units i, de passada, insistir en un concepte nou en aquesta campanya, el trickle down government, o sigui, la idea que presidents com Obama volen fer rajar la riquesa des del govern a la societat.

El debat de dimecres a Denver ha deixat una pregunta: què li va passar a Obama? La resposta serà més important en la mesura que l'èxit de Romney canviï el curs de la campanya. Fins al debat no havia aconseguit dur mai la iniciativa. Ja ho va dir la seva dona, Ann, ahir, en un correu als seus seguidors: "Veure el Mitt agafar el comandament del primer debat va ser increïble!"