Publicitat
Publicitat

Draghi dóna més diners als bancs grecs i defensa que es reestructuri el deute del país

Critica els que li havien demanat que tallés l'assistència a les entitats financeres gregues: "Això ens diferencia dels que volen decidir qui forma part de l'euro i qui no", diu en referència a Wolfgang Schäuble, ministre de Finances alemany

El Banc Central Europeu ha decidit augmentar la línia d'emergència que el BCE té oberta per finançar els bancs grecs, que segueixen sense poder obrir i amb un 'corralito' que limita els diners que els ciutadans poden extreure. En concret, el BCE donarà 900 milions d'euros més la setmana vinent. Una quantitat potser suficient per evitar la fallida total de la banca grega, però que caldrà anar ampliant en el futur, cosa que només passarà si les reformes pactades per Atenes avancen.

A més, el president del BCE, Mario Draghi, s'ha apuntat a les tesis de l'FMI i ha assegurat que no hi ha dubte que cal reestucturar el deute de Grècia, és a dir, fer una quitança. "No hi ha controvèrsia sobre això", ha afirmat. "La pregunta és com podem fer-ho". La realitat, però, és que sí que hi ha controvèrsia, ja que el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, es nega a acceptar una quitança si no implica l'expulsió de Grècia de l'euro

Draghi ha aprofitat la roda de premsa que celebra cada sis setmanes per llançar diversos missatges crítics contra aquells que li havien demanat que talli l'ELA, sigles angleses amb què es coneix la línia de finançament d'emergència per a la banca. Entre els que li havien fet aquesta petició hi ha –un cop més– Wolfgang Schäuble. 

Aquests són alguns dels principals missatges de Mario Draghi:

  • "La decisió d'ampliar l'ELA no s'ha pres per unanimitat [entre els membres del BCE]. Ha tingut la majoria necessària, que és de dos terços. Mai hi ha unanimitat en aquests temes".

  • "No hi ha controvèrsia sobre la necessitat d'un alleugeriment del deute grec. La pregunta és com podem fer-ho".

  • "Sempre hem actuat assumint que Grècia seguirà a l'euro, i això ens diferencia dels que ens volien fer tallar l'ELA, és a dir, dels que no volien que seguíssim el nostre mandat i dels que volen decidir qui forma part de l'euro i qui no".

  • "El BCE està preparat per usar tots els instruments de què disposa [per evitar qualsevol contagi]".

Draghi, a més a més, ha obert la porta a comprar deute públic grec com a part de la 'quantitative easing', és a dir, la compra massiva de deute sobirà que el BCE va iniciar al gener i de la qual, per ara, Grècia ha quedat exclosa. Per això caldrà, però, que el tercer rescat de Grècia es posi en marxa.

Finalment, Mario Draghi també ha assegurat que, després de les diferents injeccions de diners que ha fet a la banca grega,  el BCE ja ha donat 130.000 milions d'euros a les entitats financeres hel·lenes