Publicitat
Publicitat

Dues visions oposades d’Amèrica

Les convencions dels dos grans partits del país estableixen el camp de batalla de les presidencials

Ja no hi ha marxa enrere. Republicans i demòcrates han escollit els seus candidats a la Casa Blanca, que són, alhora, els més impopulars de la història dels Estats Units. Donald Trump, un nouvingut de la política, s’enfrontarà a Hillary Clinton, la primera aspirant presidencial dona amb opcions de guanyar.

Les convencions dels dos grans partits del país, celebrades a Cleveland i Filadèlfia en els últims quinze dies, han servit per nomenar oficialment els seus candidats i per establir el camp de batalla de les eleccions presidencials del 8 de novembre. Falten 100 dies. Trump i Clinton, en els seus discursos, van fer descripcions de la situació actual del país radicalment oposades i van oferir unes visions del futur igualment diferents.

Per a Trump, l’economia és dèbil, no s’han creat prou llocs de treball, la immigració està descontrolada i el crim i la inseguretat han crescut durant la presidència de Barack Obama. Clinton, en canvi, creu que el primer president afroamericà del país ha aconseguit recuperar l’economia després de la pitjor crisi des de la Gran Depressió dels anys 30, ha aprovat una reforma sanitària que ha permès que més de 20milions de persones que no tenien assegurança mèdica ara en tinguin i ha posat fi a dues guerres, la de l’Iraq i la de l’Afganistan -malgrat que encara hi ha tropes nord-americanes en tots dos països.

Batalla entre la por i l’optimisme

Davant un diagnòstic del país gairebé apocalíptic, el magnat immobiliari novaiorquès promet un canvi radical i un lideratge ferm. Des de l’inici de la seva campanya ha explotat les pors i les frustracions dels nord-americans per guanyar suport electoral. La seva promesa de construir un mur a la frontera dels EUA amb Mèxic i el seu perfil de candidat antipolític en un any electoral amb un fort sentiment contra les elits va atraure de seguida molts votants.

La campanya de Trump no canviarà la seva estratègia. El republicà, que es va presentar com al candidat de “l’ordre i la llei”, continuarà atiant les pors dels ciutadans al terrorisme jihadista i utilitzant un discurs antiimmigrant, aïllacionista en política exterior i proteccionista en matèria comercial per guanyar.

Clinton, i Obama, van rebutjar la “política de la por” de Trump en els seus parlaments de la convenció demòcrata d’aquesta setmana. L’aspirant demòcrata va admetre que el país encara té molts problemes per resoldre, però que en els últims anys les coses han millorat. La seva abraçada amb Obama a Filadèlfia va personificar la continuïtat de la seva candidatura amb les polítiques del president, que continua sent molt popular entre els votants demòcrates.

L’estratègia de Clinton passa per lloar el progrés fet sota la presidència d’Obama i, al mateix temps, oferir un discurs optimista de canvi per combatre les desigualtats econòmiques i racials del país. Un augment del salari mínim, millora de la reforma sanitària d’Obama, augment de les taxes als més rics i ajudes a les famílies en l’educació infantil i educació universitària són algunes de les seves propostes.

Si Trump es presenta com l’empresari amb l’èxit necessari per liderar en “un moment de crisi”, Clinton creu que la seva experiència política, com a primera dama, senadora i secretària d’Estat, la converteix en la candidata més capacitada per ocupar el Despatx Oval. Els equips de les dues campanyes continuaran subratllant les virtuts dels seus candidats, però també potenciaran els atacs contra els seus rivals.

El vot contra un candidat

De fet, en aquestes presidencials, molts nord-americans aniran a votar contra un candidat. Una majoria dels nord-americans té una opinió desfavorable de tots dos. Per això una gran part del temps de les dues convencions van estar dedicades a criticar els seus rivals. Els republicans van retratar Clinton com una política “corrupta” i una “criminal” per la seva gestió mentre era cap de la diplomàcia nord-americana. I a l’altre costat, els demòcrates van advertir que Trump és un “narcisista” i té tics de dictador “perillosos” per a la democràcia.

Els votants nord-americans en els pròxims 100 dies hauran de decidir quina visió de país volen. Els sondejos revelen, de moment, que la cursa serà molt competida. Clinton confia en els joves, les dones i les minories per guanyar, mentre que Trump espera que els homes obrers blancs siguin la clau del seu triomf. “La favorita continua sent Clinton, [...] però hi ha molts escenaris que podrien produir una victòria de Trump”, diu Larry Sabato, professor de la Universitat de Virgínia.