TENSIÓ BÈL·LICA
Internacional 28/10/2015

Els EUA desafien militarment la Xina

Pequín s’indigna per la irrupció d’una nau de guerra nord-americana en una zona que considera seva

Núria Ferragutcasas
3 min
AIGÜES DISPUTADES 
 Un destructor dels EUA  va navegar pel disputat mar de la Xina Meridional.

WashingtonLa presència d’un vaixell de guerra nord-americà en el disputat mar de la Xina Meridional dilluns a la nit ha creat més tensió entre la Xina i els Estats Units. Pequín va censurar ahir l’enviament d’aquesta nau i ho va considerar “una provocació deliberada”.

El destructor USS Lassen va navegar a prop d’una de les illes artificials construïdes pel govern xinès des de mitjans de l’any passat a l’arxipèlag Spratly. Aquests territoris són en unes aigües que també reclamen el Vietnam, les Filipines, Malàisia, Brunei i Taiwan. L’acció de la marina dels Estats Units vol desafiar les al·legacions de la Xina segons les quals aquests nous illots estan dins de les seves fronteres.

“No has de consultar cap nació quan estàs exercint el teu dret a la llibertat de navegació en aigües internacionals”, va assegurar dilluns el portaveu del departament d’Estat dels EUA, John Kirby. Així, el govern nord-americà vol deixar clar que no es quedarà de braços plegats davant uns actes de Pequín que, creu, tenen com a objectiu ampliar el seu domini marítim i reforçar la seva disputada reclamació de sobirania sobre territoris i aigües del mar de la Xina Meridional.

Uns territoris estratègics

Aquest mar té un alt valor geoestratègic, ja que el 30% del comerç mundial passa per aquí i, a més, té unes riques zones de pesca. D’altra banda, es creu que en les més de 200 illes i illots que formen l’arxipèlag Spratly -que no estan habitades- hi ha jaciments minerals submarins que emmagatzemen una gran quantitat de recursos naturals, especialment petroli i gas.

Durant anys la Xina ha reclamat no només territoris en el mar de la Xina Meridional sinó també en el mar de la Xina Oriental. Els Estats Units i els seus aliats a la regió disputen les seves pretensions i han criticat algunes accions xineses com la construcció de les illes artificials.

Pequín ha explicat que ho fa per tenir fars i altres instal·lacions que ajudin a la seguretat de la navegació o per altres fins civils com ara l’observació meteorològica. Fa unes setmanes el president xinès, Xi Jinping, va negar que estigués militaritzant aquesta zona durant la seva visita a la Casa Blanca.

El ministre d’Afers Exteriors xinès, Wang Yi, va respondre ahir ràpidament a la presència de la nau de guerra dels Estats Units a les aigües disputades del mar del sud del seu país i va instar el govern del president nord-americà, Barack Obama, a no crear un conflicte “del no res”. “[Els Estats Units] no haurien d’actuar de manera irreflexiva”, va afirmar. Poc després, el seu portaveu, Lu Kang, va subratllar en una roda de premsa que el vaixell nord-americà havia “entrat il·legalment en aigües pròximes a les illes sense permís del govern xinès”. “La Xina reaccionarà davant d’accions de provocació deliberades d’altres països”, va advertir.

Les tensions de les dues potències, doncs, augmenten. Els Estats Units han defensat la seva acció, ja que no reconeixen les reclamacions de Pequín sobre aquestes aigües. De fet, ja van alertar de la seva posició, i la dels seus aliats, el maig passat, quan van enviar avions perquè sobrevolessin les illes disputades. La Xina hi va respondre mesos després, a principis de setembre, amb l’enviament de cinc vaixells prop de la costa de l’estat nord-americà d’Alaska.

El gir cap a l’Àsia de la política exterior del president Obama, les acusacions de ciberespionatge i les disputes territorials han tensat les relacions entre els EUA i la Xina. Tot i així, mantenen bons lligams, ja que tenen forts interessos econòmics i comercials, i cooperen en temes importants com el combat contra el terrorisme i el canvi climàtic.

És per això que els analistes creuen que els dos països restringiran les seves accions per evitar una confrontació bèl·lica. “Els EUA haurien d’encoratjar totes les parts a negociar de manera pacífica els seus drets a la zona disputada”, afirma Bonnie Glaser, experta en temes asiàtics del Consell de Relacions Exteriors, un think tank de Washington. Glaser també creu que caldria reduir el risc d’incidents militars entre les forces americanes i les xineses.

stats