Publicitat
Publicitat

La matança de Newtown ha reactivat el debat sobre les armes als EUA, on els habitants en són partidaris en gran mesura

Les armes als EUA, regular o prohibir?

La cultura de les armes en una societat moderna

Quantes armes hi ha als EUA? Des del 1986 està prohibit el registre de compravenda d'armes i no se sap amb certesa, però fent estimacions hi podria haver pel capbaix entre 200 i 240 milions d'armes en mans privades.

Avui, amb uns índexs de delinqüència iguals o menors que a Europa, la probabilitat de ser víctima d'un tret és entre 10 i 20 vegades superior. El 2011, en una enquesta del departament de Justícia, un 45% van respondre que disposaven d'una arma a casa (un 49% el 1959). Després de l'huracà Katrina , 24 persones van morir tirotejades en disputes. Són dades sense comparació amb cap país desenvolupat. Una autèntica epidèmia de salut pública. Ni tan sols el veí Canadà, amb una laxa legislació d'armes, té taxes tan elevades de criminalitat armada.

¿La societat americana és partidària del control o de la llibertat d'armes? El desembre del 1993 el 34% dels americans eren partidaris de la llibertat i el 57% del control. El 2011 el 48% eren partidaris de la llibertat i el 47% del control. Un canvi significatiu.

Les matances múltiples en llocs de treball i en locals públics, tant esporàdiques com colpidores, han anat accelerant un procés a l'alça: la percepció que per fer front a un atac armat el millor és anar també armat. Una enquesta del Denver Post després de la matança del cinema d'Aurora (Colorado) va evidenciar més interès per comprar una arma com a protecció. Unes dades semblants va donar l'enquesta feta després de la matança de l'escola de Newtown (Connecticut), publicada a The Guardian . És a dir, per repel·lir, o per dissuadir d'un atac amb armes de foc, el millor és recórrer als mateixos mitjans que l'atacant.

La mesura per evitar els homicidis (entre el 1992 i el 2010, 433 nens i nenes entre 5 i 18 anys van morir per homicidi) i les matances en centres educatius també obtenen una resposta semblant: prefereixen disposar de més personal armat als centres. Una enquesta de Gallup del 18 de desembre ho deixa ben clar. El 42% de les respostes veuen efectiu prohibir la venda d'armes semiautomàtiques, però el 53% volen més presència policial i el 34% tenir persones armades a cada col·legi. D'altra banda, diverses associacions d'estudiants exigeixen que els professors vagin armats a classe. A Harrold (Texas) ja hi van.

El doble repte d'Obama en  el debat sobre l'armanent

Al president Obama li tocarà afrontar, en molt poc temps, dos importants i complicats reptes sobre el control de les armes, dins i fora dels EUA.

Tècnicament no tenen res a veure: una regulació interna sobre la tinença particular en el primer cas, mentre que en el segon és un tractat mundial sobre el comerç d'armes. Però, més enllà de la demagògia de l'Associació Nacional del Rifle (NRA), que ho barreja tot, ara són els fets i el calendari els que faran coincidir els dos processos.

Vint-i-tres matances en els últims vint anys són un balanç esfereïdor. La tragèdia de Newtown ha sacsejat als Estats Units la cultura de les armes regnant, en part arrelada en la concepció que les persones han d'assumir la seva seguretat, però també reforçada pel poderós lobi de la indústria militar.

Les dades són prou eloqüents: la majoria dels conflictes armats del planeta registren menys víctimes que les que es produeixen als Estats Units per arma de foc, 24.000 cada any (10.000 assassinades i 14.000 per suïcidi). ¿Sota quin paràmetre de seguretat i privacitat pot assumir-se aquesta brutal sagnia per a la vida de tantes persones?

La disposició d'Obama, les iniciatives anunciades pels demòcrates, el capteniment en les files republicanes i, fins i tot, una prudència poc habitual de la NRA fan preveure que, per primer cop des del 1994, es concretaran mesures restrictives: establir una moratòria o prohibició de venda de fusells d'assalt o semiautomàtics, limitar les compres no presencials o controlar més els compradors.

L'altre gran repte mira cap enfora: al març l'ONU acull la pròrroga del procés per establir un tractat sobre el comerç d'armes. Al costat de normatives per a productes de tota mena, no existeix una regulació mundial de les transferències d'armes. Conseqüències d'aquesta absurditat: més de 700.000 persones perden la vida cada any a causa de la proliferació i el descontrol de les armes. Al juliol Obama va frenar l'acord, i es va sumar així a Rússia i la Xina i va ignorar el vot favorable de 100 estats, tement que una adhesió li compliqués la reelecció.

Ara, amb quatre anys per endavant i conscient de l'epidèmia que provoca el descontrol de les armes, dins i fora del país, ja no té excusa. Com ell mateix acaba d'admetre: "aquest cop les paraules s'han de traduir en accions".