Publicitat
Publicitat

PRIMAVERA ÀRAB

Egipte, líder mundial en pena de mort

Les condemnes col·lectives i el procés a Mursi fan créixer les veus que en reclamen l’abolició

El president egipci, Abdel Fattah al-Sissi, s’ha proposat convertir Egipte en una potència econòmica mundial a través de megaprojectes com la construcció d’una nova capital. Però, de moment, el país àrab només s’ha convertit en líder mundial de condemnes a la pena capital, que s’han disparat després del cop d’estat del 2013 que va deposar el rais islamista Mohammed Mursi. Segons Amnistia Internacional, les condemnes registrades l’any passat a Egipte van suposar un 20% de les dictades arreu del món, una xifra només superada per Nigèria.

En total, des del cop, s’ha dictat la pena capital contra més de més de 1.700 persones, de les quals 520 han sigut confirmades un cop el muftí de la República, una de les màximes autoritats religioses del país, ha emès la seva opinió, tal com estipula la llei per a aquests casos. De moment, vuit han sigut executats. És un fort increment respecte al passat recent: entre el 1981 i el 2000, van ser condemnades 709 persones i se’n van executar 249. Segons el Codi Penal egipci, es poden castigar amb la pena de mort els càrrecs d’assassinat premeditat, terrorisme, espionatge i traïció, a més d’alguns casos de segrest i violació.

L’increment respon a una voluntat de passar comptes amb l’anterior govern liderat per Mursi, dels Germans Musulmans, així com a l’aparició d’una insurgència de caràcter islamista que ha castigat les forces de seguretat amb un degoteig continu d’atemptats.

En diversos dels judicis que s’han saldat amb condemnes a la pena capital s’ha fet palesa la violació d’algunes garanties legals mínimes. Així, en cinc macroprocessos diferents s’ha sentenciat a la pena de mort desenes de persones de cop. En l’últim d’aquests judicis, que va culminar el 16 de maig, l’expresident Mursi va rebre la seva primera pena capital juntament amb 105 persones més per càrrecs de conspiració amb milícies estrangeres per assaltar presons egípcies durant la revolució del 2011. La sentència no és ferma, ja que falta l’opinió del muftí, prevista per dimarts.

Algunes presumptes errades dels processos qüestionen la credibilitat de la justícia egípcia. Per exemple, juntament amb Mursi, van ser condemnats diversos palestins membres de Hamàs. Segons va denunciar la milícia islamista, un d’ells ja havia mort el 2011, i l’altre fa 19 anys que està empresonat a Israel. D’altra banda, la Xarxa Àrab de Drets Humans va criticar l’execució fa un parell de setmanes de sis presumptes jihadistes al·legant que les seves confessions van ser arrencades sota tortura, i que quan es van cometre els atemptats dels quals se’ls acusa ja estaven detinguts en una presó secreta.

Per tot això cada cop més polítics i activistes demanen l’abolició de la pena de mort o almenys una moratòria. “Davant l’absència de mesures que garanteixin la justícia en un sentit íntegre del terme, i tenint en compte les tensions de la societat egípcia, la pena capital ha de ser abolida”, va declarar Abdel Moneim Abul Fotuh, un islamista moderat que va ser candidat a les eleccions presidencials del 2012.

En tot cas, resulta dubtós que les penes de mort contra els líders dels Germans Musulmans s’arribin a aplicar. “Crec que les condemnes de Mursi i Badie són més aviat simbòliques. És probable que s’acabin commutant en altres instàncies judicials. Però, si no, l’executiu les pot congelar”, sosté l’analista Nadine Abdallah. L’Aràbia Saudita, principal valedor internacional i finançador del nou règim egipci, pot frenar les execucions. D’acord amb diversos analistes saudites, el nou rei Salman bin Abdulaziz pretén afluixar la repressió contra la confraria per estimular la unitat de l’islam sunnita contra l’expansionisme de l’Iran, que considera el perill més gran que afronta la regió.