Publicitat
Publicitat

PRIMAVERA ÀRAB

El Constitucional dissol el Parlament i la junta militar n'assumeix els poders

Egipte torna al punt de partida

El Tribunal Constitucional ha convertit en paper mullat la transició egípcia. Els jutges van ordenar ahir la dissolució del Parlament a poques hores d'unes eleccions presidencials decisives.

Just quan semblava que el convuls període de transició a Egipte s'acostava a la fi, el Tribunal Constitucional va emetre ahir un sorprenent veredicte que prorroga el control del país per la junta militar de manera indefinida i amenaça de provocar una nova onada de protestes massives al carrer. D'aquí que alguns analistes i polítics l'hagin descrit com un cop d'estat de vellut.

La sentència arriba només un dia abans de la segona volta de les eleccions presidencials, que enfrontarà Ahmed Xafik, l'últim primer ministre de Mubàrak, i Mohammed el-Mursi, el candidat dels Germans Musulmans. Sense una nova Constitució i amb el poder legislatiu un altre cop en mans de la junta militar, els comicis adquireixen més trascendència, i fins i tot dramatisme, perquè la confrontació entre l'exèrcit i els islamistes es converteix en una partida al tot o res.

Gràcies a la seva victòria aclaparadora a les legislatives de l'hivern, els Germans Musulmans havien aconseguit dominar el Parlament, i de passada també l'Assemblea Constituent, que havia de recomençar els seus treballs la setmana que ve. Després de la sentència, tots aquests guanys s'han esfumat de cop. No obstant, ahir al vespre Mohammed el-Mursi va reaccionar de manera molt mesurada en una entrevista televisiva, en què va instar a "respectar les decisions de la justícia" i va negar que es tracti d'un cop d'estat. El to del candidat islamista podria suggerir l'existència de negociacions secretes amb l'exèrcit per evitar un xoc de trens. El diari Shorouk ja revelava ahir que hi havia converses en marxa entre les dues parts per preparar el període postelectoral.

Cop als candidats independents

La dissolució de les dues càmeres es justifica en la inconstitucionalitat de la llei electoral que en va regir l'elecció. D'acord amb aquesta normativa, dos terços dels diputats de la cambra baixa havien de ser elegits per un sistema de llistes de partits, i el terç restant corresponia a candidats individuals. Tanmateix, després d'un acord entre la junta militar i les forces polítiques es va esmenar la norma per permetre que persones afiliades a partits poguessin concórrer a les circumscripcions individuals.

La demanda contra la llei electoral, presentada per un advocat egipci, argumenta que la participació de candidats vinculats a partits polítics en el terç reservat als candidats individuals soscava les opcions de ciutadans independents de poder servir al Parlament. Aquesta no és la primera vegada que el Constitucional invalida uns resultats electorals amb la mateixa justificació legal. Ja ho va fer en els anys 1987 i 1990.

El poder de l'antic règim

La junta militar recupera els poders legislatius que va entregar al Parlament al mes de gener fins a la celebració d'unes noves eleccions, per a les quals no hi ha cap data establerta. Això podria permetre que la cúpula de l'exèrcit designés els membres de la nova Assemblea Constituent i garantís que la carta magna respectés els seus interessos vitals, és a dir, la creació d'una esfera de poder blindada a la intervenció del poder civil.

En un altre veredicte clau però esperat, el tribunal va declarar inconstitucional l'anomenada "llei de l'aïllament", que pretenia privar dels drets polítics els alts càrrecs del règim Mubàrak. Si s'hagués aprovat la legalitat d'aquesta llei, la Junta Electoral hauria d'haver desqualificat Xafik. Les dues sentències s'interpreten com el producte d'un sistema judicial altament polititzat, en què els homes de Mubàrak mantenen el poder.