Egipte treu targeta vermella a Mursi
Centenars de milers de manifestants reclamen la fi del govern islamista i noves eleccions
El CaireMés d'un milió de persones es van manifestar ahir als carrers del Caire per exigir la dimissió del president, Mohammed Mursi, i la celebració d'eleccions presidencials anticipades. El missatge de les masses a l'exèrcit i als Estats Units va ser molt clar. Ara s'obre un període d'incertesa sobre el futur d'Egipte, que dependrà dels moviments que facin els pròxims dies els principals actors polítics. Tota la regió, convulsionada arran de la Primavera Àrab, observa amb atenció la partida que es desenvolupa al seu país més poblat.
El Caire va viure ahir un clima excepcional, que va recordar molt el viscut fa dos anys i mig, quan va astorar el món en desfer-se en només dues setmanes del rais Hosni Mubàrak. Al matí, els comerços estaven tancats i amb prou feines hi havia trànsit, perquè la majoria d'empreses van donar un dia de festa als seus empleats. La bulliciosa capital era una ciutat fantasma.
El panorama canviava completament en acostar-se als dos centres neuràlgics de les protestes: el palau presidencial d'Ittihadiya i la mítica plaça Tahrir, un cop més. Tamarrud, el grup de joves que han liderat les protestes i que asseguren que han recollit més de 22 milions de firmes per "retirar la confiança a Mursi", van organitzar nou manifestacions en diversos punts de la ciutat, que van convergir a Tahrir o al palau. En les marxes hi va participar gent de totes les edats. Famílies senceres s'hi afegien amb el símbol d'aquestes manifestacions: una targeta vermella on hi ha imprès "Irhal " [Vés-te'n!]
"El govern dels Germans Musulmans ha sigut un desastre. L'economia cada dia està pitjor, no tenim benzina a les gasolineres, els talls d'electricitat cada cop són més llargs... No podem esperar tres anys més", comentava l'Ahmed, un electricista de mitjana edat que va apropar-se a Tahrir amb dos amics, cadascun amb la seva targeta vermella. A la boca de la plaça un gran cartell donava la benvinguda als manifestants: "Prohibida l'entrada als Germans Musulmans". Tot i el temor a enfrontaments, l'ambient era festiu a la plaça, convertida en un mar de banderes egípcies i on no hi havia cap símbol de partits polítics o moviments socials.
Al palau presidencial, situat als afores del Caire, l'escena era semblant, tot i que els manifestants pertanyien a una classe social més alta. Els dies previs, l'exèrcit havia erigit murs de ciment oblics a tots els carrers adjacents al recinte per impedir l'aproximació a l'entrada. No obstant, els manifestants no tenien cap interès a assaltar Ittihadiya. "Aquesta és una manifestació pacífica, ells, els Germans, són els violents", deia la Sara, una enginyera que treballa per a una multinacional de la informàtica. "No marxarem fins que Mursi dimiteixi. No confiem en la seva paraula. Cap acord amb ells és possible", va afegir.
Els islamistes, també al carrer
A menys d'un quilòmetre, davant la mesquita de Rabà al-Audawiya, es concentraven diversos milers de militants islamistes, que han ocupat de manera ininterrompuda la zona per expressar el seu suport a la "legitimitat democràtica" del president Mursi. Segons fonts presidencials, el rais, així com els líders dels Germans Musulmans, van seguir la jornada amb atenció. Tot i l'èxit de les marxes no van moure's ni un centímetre de la posició expressada els últims dies: és a les urnes i no a les manifestacions que es trien els dirigents del país.
Amb els dos bàndols decidits a no cedir no es veu una sortida clara a l'enèsim conflicte de la tèrbola transició egípcia. La lluita no és només pel poder, sinó també per modelar la societat i les seves institucions segons dos models oposats. "Si Mursi és capaç de superar aquesta crisi, no hi ha dubte que en sortirà molt debilitat", explica Ibrahim Awad, professor de la Universitat Americana del Caire.
