TRANSICIÓ EMPANTANEGADA
Internacional 24/06/2012

Egypt's Generals and islamists seek a last-minute deal

Amb la plaça Tahrir ocupada, els Germans Musulmans i la Junta Militar negocien contra rellotge una fórmula que els permeti compartir el poder en la nova etapa que s'obrirà el 30 de juny.

Ricard G. Samaranch
3 min
ELS HOMES DE L'ANTIC RÈGIM
 Simpatitzants del candidat oficialista Ahmed Xafik, ex primer ministre de Mubàrak, es manifestaven ahir als carrers del Caire per reivindicar la seva victòria a les eleccions del 17 de juny.

EL CAIREDesprés de sis dies de tensió i nervis, aquesta tarda Egipte coneixerà el nom del seu nou president, el primer després de la revolució que va destronar Hosni Mubàrak. Tots dos aspirants, l'islamista Mohammed Mursi i Ahmed Xafik, l'home de l'antic règim, s'han declarat públicament guanyadors per un estret marge, si bé els mitjans de comunicació i jutges avalen els números de Mursi. A les tres de la tarda està previst que la Junta Electoral anunciï el seu veredicte, després d'haver estudiat les més de 400 al·legacions de frau que han presentat els dos candidats.

Mentre els egipcis es mosseguen les ungles a l'espera d'una decisió crucial per al futur del país àrab, Mubàrak agonitza en un hospital militar. Almenys presumptament. El seu estat de salut continua sent font de múltiples rumors. La versió oficial és que el rais destronat està en una situació crítica, però no en coma profund, com s'havia filtrat a principis de setmana. Després d'haver patit una embòlia i un infart, fins i tot si es recupera, serà difícil que torni a tenir les facultats mentals plenes. Sembla com si l'enorme ego de l'últim faraó s'hagués negat a saber el nom del seu successor.

Mubàrak, un mort vivent

En el clima d'excepcionalitat que viu el país, per als egipcis la salut de Mubàrak ha passat a un segon terme. Políticament, ja fa temps que el dictador és un mort vivent, una mena de relíquia d'un passat fosc. Per quart dia consecutiu, milers de persones es van llevar ahir a la plaça Tahrir, l'epicentre de la revolta de l'any passat, i des de llavors, terreny de batalla simbòlica per la legitimitat del poder a Egipte. La majoria són militants o simpatitzants del Germans Musulamns, però també hi ha salafistes -islamistes ultraconservadors- i alguns membres de grups revolucionaris.

La plaça és la carta més valuosa dels Germans Musulmans en la partida que disputen amb la cúpula de l'exèrcit, la institució més poderosa del país des de fa sis dècades. Durant els últims dies, l'organització islamista ha celebrat reunions amb diversos moviments laics per dissenyar una estratègia comuna per enfrontar-se a l'intent de l'exèrcit de mantenir les principals palanques del poder més enllà del 30 de juny. Segons el full de ruta de la junta militar, aquesta era la data prevista per a l'entrega dels poders al nou president electe, cosa que, en teoria, havia de posar punt final a la transició.

No obstant això, la incapacitat dels partits polítics de pactar una Constitució a causa de les profundes discrepàncies entre els diputats laics i els islamistes, afegida a la dissolució del Parlament per ordre del Tribunal Constitucional, ha provocat que es trastoquessin els plans. L'exèrcit va aprofitar l'avinentesa diumenge passat per atribuir-se nous poders promulgant un controvertit annex a la declaració constitucional, el document que havia de governar el període interí entre la caiguda de Mubàrak i la redacció de la nova Carta Magna.

Tahrir bull

L'ocupació de Tahrir -incloses dues manifestacions massives dimarts i divendres- pels Germans Musulmans té com a finalitat expressar el rebuig als últims moviments de l'exèrcit, considerats un cop d'estat, i també ensenyar les dents en vista d'un hipotètica declaració avui dels resultats contrària als seus interessos. És a dir, els islamistes amenacen d'engegar una nova revolució si la Junta Electoral declara guanyador Xafik. "No ens pensem moure d'aquí fins que no estiguem segurs que l'exèrcit no ha fet descarrilar el procés de transició a la democràcia, i Mursi és nomenat president", deia a trenc d'alba Ahmed, un enginyer de la confraria.

La cúpula militar, per la seva banda, ha dut a terme una guerra psicològica contra els islamistes gràcies als seus mitjans de comunicació afins, atiant la por entre la societat d'un suposat pla per sembrar el caos a base d'assassinats polítics. A més, ha instaurant parcialment la llei marcial, i ha desplegat tancs i blindats en punts estratègics del país.

Segons ha publicat el diari Al Ahram , totes aquestes estratègies de confrontació són paral·leles a una negociació secreta entre les dues parts. La junta militar hauria ofert a la confraria atorgar la presidència a Morsi a canvi d'acceptar l'annex constitucional, i perdre el control del poder legislatiu. ¿Arribaran militars i islamistes a un acord abans d'aquest migdia?

stats