Erdogan desafia Occident mirant cap a Moscou

MoscouL’encaixada de mans d’ahir del president rus, Vladímir Putin, amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, al Palau de Constantí dels afores de Sant Petersburg va escenificar el desig de posar fi a una crisi diplomàtica entre els dos països que des del novembre anava minant també les relacions econòmiques.

Putin va saludar el mandatari turc dient-li que la trobada demostra que ells volen “restablir el diàleg i les relacions russo-turques”. Per la seva banda, Erdogan, que dilluns havia qualificat la reunió d’històrica, va destacar ahir que les relacions entre Moscou i Ankara entren ara en “una fase totalment diferent”, en què la “solidaritat” entre els dos països ha de contribuir a solucionar els problemes de la regió.

La reunió d’ahir va ser la primera dels dos líders després que es congelessin les relacions bilaterals a finals de l’any passat després que l’aviació turca abatés un caça rus SU-24 quan, segons Ankara, sobrevolava l’espai aeri turc prop de la frontera amb Síria. Aquell fet, l’incident més greu reconegut els últims anys entre Rússia i un membre de l’OTAN, va tensar molt les relacions entre els dos països -dos socis econòmics molt importants amb forts vincles en els sectors del comerç, l’energia i el turisme- i els va abocar a una batalla diplomàtica en què Moscou va acusar Ankara de col·laborar amb l’Estat Islàmic i li va imposar fortes sancions econòmiques.

A més, la trobada va ser molt simbòlica pel fet que el president de Turquia hagi triat Rússia per al primer viatge a l’estranger després de l’intent de cop d’estat al seu país el 15 de juliol, en lloc d’un país de l’OTAN, després que Occident hagi criticat molt les purgues posteriors al cop. Ahir el líder turc va tornar a agrair a Putin el suport que li ha mostrat: “Efectivament, la seva trucada poc després de l’intent de cop d’estat ens va alegrar molt, a mi, als meus companys i al nostre poble”.

En una entrevista prèvia a la reunió, concedida a l’agència russa Itar Tass, Erdogan va manifestar que Turquia considera que el suport rus ha sigut “incondicional i desinteressat”, mentre que “Occident dóna suport al terror i es va posar del costat dels colpistes”. “No hem rebut dels nostres aliats el suport que esperàvem, ni abans ni després de l’intent colpista”, va sentenciar el líder turc.

A la roda de premsa conjunta després de més de dues hores de reunió, Putin va anunciar que havien acordat un full de ruta per al període 2016-2019 per normalitzar les relacions bilaterals, que es començarà a implementar les pròximes setmanes. Moscou preveu aixecar progressivament les sancions econòmiques a empreses turques i també les restriccions a la producció agrícola, que era molt present als mercats russos sobretot després de les sancions a Occident per la crisi a Ucraïna. El Kremlin també vol restablir les connexions de vols xàrters a Turquia, que abans de la crisi era la primera destinació turística per als russos.

Socis comercials

Erdogan va afegir que l’objectiu és superar les xifres anteriors d’intercanvi comercial, que havien arribat a ser de 31.000 milions d’euros anuals i que aquest any han disminuït molt -un 40% segons els analistes russos- per culpa de les sancions.

La reunió d’ahir també va servir per tornar a impulsar el Turkish Stream, un gasoducte que ha de portar gas de Rússia a Turquia passant pel fons del mar Negre i després cap a Europa. El projecte es va anunciar a finals del 2014, però va quedar aparcat per la conjuntura internacional i es veia com una alternativa al South Stream, que preveia portar gas rus cap a Europa pel fons del mar Negre i a través de Bulgària. Ahir Putin va negar que el Turkish Stream sigui cap alternativa al South Stream i va assegurar que aquest projecte es va aturar per culpa de les pressions de la Unió Europea i de la negativa de Bulgària. Els dos líders també es van comprometre a impulsar la construcció de la central nuclear d’Akkuyu, la primera a Turquia, que Erdogan va qualificar “d’inversió estratègica”.

L’acostament d’ahir dóna la raó a molts analistes russos que opinaven que els esdeveniments a Turquia al voltant de l’intent de cop d’estat indirectament podrien contribuir a una millora de les relacions amb Rússia, i que la tibantor entre Ankara i els seus aliats de l’OTAN beneficiaria Moscou. Pel que fa a la pau al Pròxim Orient, Putin va admetre que hi ha divergències, però que els uneix “l’objectiu comú de normalitzar la crisi siriana” i va assegurar que els dos països s’han compromès a intercanviar més informació sobre el conflicte.

Socis econòmics enfrontats a Síria

Síria, en bàndols enfrontats: amb i contra Al-Assad

Erdogan va trencar amb Al-Assad, amb qui havia mantingut molt bones relacions i havia teixit vincles econòmics, arran de l’esclat de la revolta popular del 2011, i va decidir donar acollida a l’oposició. En canvi Putin és un dels principals aliats internacionals del règim de Damasc. La tensió va arribar al màxim amb el caça rus abatut per l’exèrcit turc al novembre. Putin reclama la continuïtat d’Al-Assad, però el govern turc assegura que hi ha marge per a una entesa que passi per trobar un relleu al dictador sirià consensuat amb Moscou, els Estats Units i els països del Golf. Un altre tema pendent és la qüestió kurda: Rússia ha donat suport al PYD, el principal partit dels kurds sirians, que han establert una autonomia al nord del país, en la seva lluita contra l’Estat Islàmic; Turquia s’oposa a qualsevol concessió als kurds.

El Turkstream i el mercat rus: un soci clau per a Turquia

Des del 2015 Rússia és el principal proveïdor de gas natural, i el tercer soci comercial de Turquia, a més de nodrir els seus complexos turístics. Els plans del gegant energètic rus Gazprom de construir un gasoducte a través del mar Negre cap a Turquia (el Turkstream) havien quedat al calaix. Les sancions russes per l’avió abatut farien caure el PIB turc un 0,7% si es mantinguessin un any. “Per comprendre l’apropament a Moscou, n’hi ha prou veient que l’ocupació a Antalya ha caigut un 52%”, explica l’economista Güven Sak.

Erdogan necessita aliats i es distancia de l’OTAN

“No oblidem que són els líders autoritaris de Rússia, l’Iran i la Xina, i no els de l’Occident democràtic, els que van expressar el seu suport a la democràcia turca, que ha superat amb èxit la prova del cop d’estat fallit”, recorda el diari Hürriyet. I Putin aprofita l’oportunitat per apropar Ankara a la seva òrbita mentre els aliats de l’OTAN critiquen les seves purgues. Erdogan, que afronta la frenada econòmica, la guerra contra els kurds, el jihadisme i tres milions de refugiats sirians, necessita aliats i mira cap a Moscou.