TURQUIA
Internacional 27/07/2016

Erdogan posa l’exèrcit en el seu punt de mira

El president turc prepara una reforma militar per a un cos que sempre l’ha vist amb recel

Lara Villalón
3 min
Soldats detenint el sergent Erkan Cikat, que va fugir després del cop, ahir a Marmaris.

IstanbulDes de l’intent de cop d’estat un llarg cordó de seguretat i un dispositiu policial protegeixen el Palau de Justícia de Caglayan, a Istanbul. Familiars dels soldats detinguts s’hi apleguen fa dies esperant alguna notícia. Un dels pares, que no vol donar el nom, espera novetats del seu fill de 20 anys. “Sé que almenys és viu”, diu alleujat, però explica que pateix per un nebot que aviat haurà de fer el servei militar. El president Recep Tayyip Erdogan ha tingut una relació difícil amb els militars, tradicionalment la guàrdia de l’estat secular turc. L’any 2007, llavors com a primer ministre, i juntament amb el clergue Fethullah Gülen -abans aliats però ara acusat de ser el cervell de la sublevació fallida-, van destapar una presumpta trama, anomenada Ergenekon. Tots dos van iniciar una operació de neteja que va afectar militars, policies, polítics i acadèmics presumptament colpistes. Més de 200 persones van ser detingudes i el cap de l’estat major, Ilker Basbug, va ser condemnat a cadena perpètua.

Ara Ergodan ha sigut especialment dur en la purga entre les forces de seguretat de l’estat. Són tants els depurats i arrestats que el govern avançarà a demà la reunió del Consell Militar Suprem (YAS) prevista per a l’agost per determinar com s’estructurarà l’exèrcit turc i quines reformes són necessàries. Justament Akin Öztürk, cap de les forces aèries fins al 2015 i membre del YAS, és acusat com un dels cervells de la trama colpista.

Oficials i generals depurats

Segons el primer ministre, Binali Yildirim, s’han detingut 8.838 militars, gairebé el 30% del total de les forces armades, i 163 són generals. Només n’han alliberat tres, mentre que la resta estan en presó preventiva acusats de “subvertir l’ordre constitucional” i “intent d’assassinat del president”. N’hi ha 2.339 que són oficials, un 6% del total. Fins avui, només 123 generals han declarat davant un jutge.

La majoria dels detinguts formen part de les forces aèries, tot i que també hi ha generals que dirigien les operacions contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) al sud-est del país, i d’altres participaven en la coalició contra l’Estat Islàmic (EI), juntament amb els Estats Units.

Per a Aaron Stein, analista del Centre d’Estudis del Consell de l’Atlàntic i expert en Turquia, “l’exèrcit turc és ara una força trencada”. Tan delicada és la situació que aquest expert augura que si durant l’estat d’emergència decretat el govern turc segueix amb la purga “costarà molt restablir la seva força”.

El tracte que pateixen els soldats detinguts acusats de presumpta vinculació a l’intent de cop d’estat ha alarmat tant la Unió Europea com ONGs de drets humans internacionals. Recentment, Amnistia Internacional ha publicat una investigació sobre el terreny en la qual ha recollit evidències de tortures, fins i tot violacions, en centres de detenció oficials i no oficials. També consta que a Istanbul i Ankara s’ha obligat alguns presos a mantenir-se en postures tenses durant 48 hores i se’ls han negat aliments, aigua i tractament mèdic. Alguns dels advocats també han denunciat que no se’ls ha permès veure els clients i fins i tot un declara que un dels acusats es volia suïcidar des d’un sisè pis per l’estrès que patia.

El director de l’ONG a Europa, John Dalhuisen, ha demanat “no abusar de l’estat d’emergència” i ha insistit que “la prohibició de la tortura és absoluta i mai queda suspesa”. El govern també ha rebut crítiques del líder de l’oposició, el socialdemòcrata Kemal Kiliçdaroglu, que ha declarat: “L’estat no s’ha de regir per l’ira i la venjança. Els culpables del cop han de ser jutjats legalment i s’ha de respectar l’estat de dret”.

stats