El partit d'Erdogan recupera la majoria absoluta a Turquia i l'esquerra pro-kurda entra al Parlament

DiyarbakirEl governant Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) del president Recep Tayip Erdogan ha guanyat les eleccions d'aquest diumenge a Turquia, segons els primers resultats parcials. Amb el 97,6% del vot escrutat, l'AKP hauria obtingut el 49,3% dels vots, i els kemalistes del Partit Republicà del Poble (CHP) quedarien en segon lloc amb el 25,4% dels sufragis. El pro-kurd i d'esquerres Partit de la Democràcia del Poble (HDP) tornat a entrar al Parlament amb el 10,6%, tot i el clima de violència que s'ha imposat des del 7 de juny, quan l'AKP no va poder obtenir majoria absoluta per impulsar una reforma constitucional que doni poder executiu a la presidència. Els pro-kurds han baixat de 80 a 56 escons i han perdut un milió de vots. La participació ha superat el 87%. Si es confirma el resultat, l'AKP obtindria 316 diputats, molt per sobre del 276 de la majoria absoluta (El juny en va obtenir 258).

El resultat suposa un triomf contundent de l'estratègia d'Erdogan, que ha jugat la carta de presentar-se com a garant de l'estabilitat, en un context marcat per la guerra de Síria i l'ofensiva contra el moviment kurd. L'AKP va obtenir un 40% dels vots a les eleccions del juny, que no van permetre formar govern, i ara suma quatre milions de vots més.

L'AKP celebra la victòria

El primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, ha celebrat el resultat a Twitter amb un contundent "Gràcies a Déu"

Segon intent per a Erdogan

Els col·legis electorals han obert per segon cop d'aquest any després de cinc mesos en què ha estat impossible formar govern. Hi ha 54 milions de ciutadans cridats a votar, a més dels tres milions de turcs residents a l'exterior que ho van poder fer fins diumenge passat. El clima de violència per les fortes tensions entre el govern i els kurds ha marcat els comicis

“Turquia no té temps per perdre. Diumenge és un dia clau al nostre país. Si la nostra gent ens dóna una oportunitat per a un govern d’un sol partit, aleshores l’estabilitat continuarà”, va prometre aquest dissabte el president turc, Recep Tayyip Erdogan, a un grup de periodistes durant una recepció al seu luxós palau. Les eleccions quen se celebren al país eurasiàtic van precisament d’això. Contra les exigències constitucionals de neutralitat i representació institucional del seu càrrec, Erdogan vol manar.

Aquestes eleccions legislatives s’han convertit, pels esdeveniments dels últims mesos, en una repetició dels comicis generals del 7 de juny i, alhora, en una de les disputes electorals més importants de la història republicana turca. L’islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d’Erdogan busca la majoria absoluta de 276 escons que no va aconseguir fa gairebé cinc mesos. El seu principal maldecap és el prokurd i d’esquerres Partit Democràtic del Poble (HDP), que pot superar l’elevadíssim llindar del 10% de vot -dels més alts del món- que s’exigeix per entrar a la Gran Assemblea Nacional turca. Ja ho va aconseguir el 7 de juny i s’espera que ho torni a fer.

Si l’AKP aconseguís dos terços dels 550 escons del Parlament, la formació podria aprovar unilateralment una reforma de la Constitució que donés poders executius al president. Amb una majoria absoluta, i un govern favorable, el cap d’estat podria continuar teledirigint el país i influint en les decisions del dia a dia.

Polarització

En aquest país polaritzat, molts, com el govern, creuen que la guerrilla kurda PKK i l’HDP han utilitzat la violència per forçar la població a votar-los. Al contrari, l’HDP acusa el partit d’Erdogan i el govern d’haver forçat una crisi per treure’n rèdit.

Si el 28 de febrer l’HDP i el govern firmaven l’històric Pacte de Dolmabahçe, que prometia importants concessions de drets als kurds, el 7 de juny va significar el seu enterrament. El president va mostrar-se enfurismat amb la “victòria” dels prokurds, que va portar la “derrota” de l’AKP i la suspensió dels seus plans de reforma constitucional. L’oposició l’acusa d’haver entrebancat el període de pactes de govern per mirar de tornar a provar sort en els comicis d’avui.

La violència és el factor que més preocupa. El PKK va matar dos policies després de l’atac suïcida de l’Estat Islàmic a la ciutat de Suruç el 20 de juliol, en què van morir 33 joves d’esquerra. En resposta, Turquia va bombardejar bases de la guerrilla, amb centenars de morts i detinguts acusats de “terrorisme”. La milícia va seguir l’escalada de l’atemptat contra les forces de seguretat turques. Almenys 120 agents han mort en els últims tres mesos.

“Nosaltres només volem la pau”, assegura la Shirín, una anciana de la ciutat kurda de Cizre, que va patir al setembre un setge de nou dies, a mans de l’exèrcit turc, en què van morir 22 civils. “Nosaltres només volem estabilitat”, demana l’Ahmet, que treballa de guarda a la ciutat conservadora de Konya, fanàtica de l’AKP. Aquesta tarda, a partir de les set, hora catalana, el món sabrà si Turquia, un país crucial per a tota la regió, retroba el camí de la pau o si acaba de caure per la pendent que porta a l’abisme.