Internacional 19/06/2017

Éric Fassin: “Tindrem un sistema menys parlamentari i més presidencial”

Entrevista al professor de Sociologia Política a la Universitat París-VIII

Cristina Rivas
2 min
Éric Fassin: “Tindrem un sistema  menys parlamentari  i més presidencial”

BarcelonaÉric Fassin va passar per Barcelona per presentar el seu últim assaig: Populisme : le grand ressentiment [Populisme: el gran ressentiment].Aquest sociòleg compromès observa amb ull crític els últims moviments de l’escena política europea i francesa i, en una conversa amb motius de les legislatives, adverteix que l’amenaça del Front Nacional “no ha desaparegut”.

Ahir la segona volta de les legislatives va donar una còmoda majoria a Macron. Quines podrien ser les derivades d’una Assemblea del color de La República en Marxa sense una oposició forta?

Amb les ordenances per a una nova llei laboral o les mesures preses darrerament a Calais contra els migrants és fàcil apreciar la continuació del neoliberalisme autoritari que es practicava sota la presidència d’Hollande: es tracta de protegir el mercat des de l’estat. Una majoria aclaparadora dona al president plens poders, incloent-hi els que calen per canviar la Constitució.

Després de la victòria d’Emmanuel Macron a les eleccions presidencials, la premsa francesa coincidia a afirmar que el seu triomf constituïa un fre a “l’onada populista i xenòfoba”. ¿En Marxa ha vençut realment el populisme?

És cert que hem evitat Le Pen el 2017, però Macron és més de la política que fa créixer el Front Nacional. Podríem tenir Le Pen el 2022! És per això -i perquè el Partit Socialista s’ha enfonsat- que hi ha hagut una forta abstenció i una gran quantitat de vots blancs i nuls: l’antifeixisme del vot Macron no tenia res d’adhesió.El Front Nacional fracassa a les legislatives a causa del sistema electoral i d’un elevat i inhabitual índex d’abstenció. Ens equivocaríem si deixéssim de tenir por.

¿El terme populisme s’ha convertit en mot de descrèdit per definir els que representen una amenaça per al sistema establert?

A França és des de fa temps un insult. Primer cap a l’extrema dreta, amb un cert menyspreu a les classes populars (titllades de racistes), i després cap a “l’esquerra de l’esquerra”, crítica amb el neoliberalisme europeu.

“Esquerra i dreta”, “unió”, “renovació”, “patriotisme”. ¿El discurs d’En Marxa no és populista?

Es comença a parlar de populisme de centre, que és com dir populisme de les elits. Em pregunto si el terme encara té algun sentit!

De què parla Macron quan parla de societat civil?

Aquests nouvinguts no tenen legitimitat política pròpia: ho deuen tot al president, també obediència. Això implica un règim menys parlamentari i més presidencial i Macron no se n’amaga.

El govern d’Édouard Philippe vol inscriure l’estat d’emergència en el dret comú. Què en pensa d’aquesta mesura?

La situació d’estat d’emergència permanent, que dura des del 2015, és preocupant, i la seva normalització jurídica encara ho és més. És perillós perquè ens habituem a perdre drets i perquè, en cas que el Front Nacional arribés al poder, es trobaria a la seva disposició tot un arsenal jurídic al seu favor. Veurem si les reformes, en concret la de la llei laboral, tornen a fer sortir la gent al carrer.

stats