Publicitat
Publicitat

CANVI DE GUÀRDIA A PEQUÍN

El XVIII Congrés del Partit Comunista pot marcar la línia d'una Xina més propensa al canvi

Escletxes de reforma política a la Xina

Quan el Partit Comunista Xinès obrirà avui el seu XVIII Congrés Nacional, una de les especulacions més esteses és que el nou lideratge del país té el ferm convenciment que cal alguna mena de reforma política si vol garantir la seva supervivència. Una idea que encoratja la premsa occidental a situar Wang Yang o Li Yuanchao, considerats reformistes, a les travesses per al comitè permanent del politburó (nucli dur del partit) i reforçada per les insistents crides a l'obertura política que ha fet en els últims anys el primer ministre Wen Jiabao. Unes crides tan agosarades que fins i tot s'han arribat a censurar des del departament de Propaganda, una branca tradicionalment en mans de l'ala més conservadora i, per tant, no gens favorable a aventures democràtiques.

Just abans del congrés, el rotatiu Global Times publicava una enquesta que revela que una àmplia majoria dels xinesos donen suport a una reforma política gradual. És cert que parlem de l'edició anglesa d'un diari xinès i d'una enquesta de només 1.200persones i, per tant, no ens l'hem d'agafar al peu de la lletra. Però sí que demostra una tendència força acceptada.

Democràcia?
La Xina avançaria cap a un model de més participació

No ens enganyem, és improbable que ni del divuitè congrés ni, d'aquí cinc anys, del dinovè, en surti un Gorbatxov xinès, per entendre'ns. Com tampoc és probable, ni a curt ni a mitjà termini, un sistema democràtic tal com l'entenem nosaltres. Ressonen encara el discurs de Wu Bangguo, president de l'Assemblea Nacional i membre sortint del comitè permanent del politburó, que l'any passat va aclarir que la Xina no avançarà cap a un sistema multipartidista que garanteixi la separació de poders pròpia de les democràcies occidentals. Però sí que hi ha un debat latent en aquesta direcció que recull una constant històrica de tota societat que s'obre, com també hi ha peticions concretes des de dins del partit, des de cercles acadèmics i des de la pròpia ciutadania. Conceptes com la redistribució del poder, la supervisió independent (els reformistes consideren un obstacle en la lluita contra la corrupció que la inspecció disciplinària sigui competència del mateix comitè central) i, sobretot, la democràcia interna probablement entraran amb força en l'encriptada fraseologia del Partit Comunista Xinès que, des del 1921 fins avui, òbviament, ha evolucionat molt. Conceptes que podrien conduir a un model més participatiu i, a la llarga, a alguna cosa semblant a la democràcia real.

'Democràcia interna'
Provar-la primer al Partit com a pas previ a la reforma política

Per democràcia interna s'entén l'expansió dels mecanismes d'elecció que fan més participatiu el Partit. Abraçat per Hu Jintao, el concepte dista molt del de reforma política, però és un estadi intermedi que al Partit consideren necessari en l'aposta pel gradualisme. En una informació d'ahir de l'agència Reuters, fonts internes anunciaven que l'elecció del politburó (actualment 24 membres) podria aconseguir -per primer cop en un congrés- més candidats que seients disponibles (un 20% més), és a dir, dos o tres noms més per escollir i no pas amb una llista tancada. Una opció que obre la possibilitat que alguns dels inicialment favorits en quedin fora. Sense oblidar que és del politburó d'on surt el comitè permanent, el grup de nou polítics (set si, com s'especula, s'acaba aprimant) amb més poder al Partit i al país. Un canvi que, des del nostre punt de vista, pot semblar insignificant, però que és de gran transcendència en l'evolució política a la Xina i que, de fet, ja fa uns anys que es prova en nivells inferiors de l'organització política més nombrosa del món, amb més de 82 milions de membres.

La importància del discurs
Uns eslògans calculats han permès trencar dogmes abans intocables

Com recorda Qian Gang -codirector del China Media Project de la Universitat de Hong Kong- en la seva imprescindible sèrie Lemes: entendre la Xina a través del seu vocabulari polític , una de les grans lliçons dels successius congressos nacionals del Partit Comunista Xinès és que, en realitat, tot és possible si s'adequa el discurs i s'encaixen diferents sensibilitats. Com quan, en el dotzè congrés (1982), un previngut Deng Xiaoping es va treure de la màniga el concepte socialisme amb característiques xineses per introduir el capitalisme despistant l'ala més conservadora. "Va ser el gran truc de màgia de Deng, fent creure a la gent que el socialisme encara existia tot i que havia desaparegut davant dels seus propis ulls", conclou Qian.

De fet, tant Hu Yaobang com Zhao Ziyang, secretaris generals en època de Deng, van aprofitar l'escletxa per aprofundir la reforma econòmica amb intents de reforma política. Truncada la primavera del 1989 amb la crisi de Tiananmen i aparcada des d'aleshores, la reforma política encara és un concepte censurable, però ni molt menys impossible, potser no en el divuitè congrés, però probable en un futur no tan remot si l'ala reformista sap trobar les escletxes oportunes.