Publicitat
Publicitat

“Si Espanya extradeix Yalçin, serà còmplice d’una dictadura”

L’entorn del periodista turc detingut a Barcelona reclama que se l’alliberi

L’escriptor Zafer Dallikaya coneix Hamza Yalçin, el periodista detingut fa una setmana a Barcelona, des de fa 41 anys. Com ell, és opositor a Erdogan, té unes fermes conviccions d’esquerres i treballa a la revista Odak (focus, en català), la mateixa on Yalçin va publicar els articles que l’han portat a la presó de Can Brians.

“Yalçin va escriure un article en què acusava Erdogan de portar el país cap a una dictadura i d’haver-se inventat el cop d’estat del 2016. És a dir, la veritat”, explica a l’ARA Zafer Dallikaya, “però a Turquia cada cop que volen posar algú a presó -sigui un revolucionari, un socialista o un periodista- l’acusen de ser terrorista”. L’article encara està disponible a la web de la revista Odak i, segons Dallikaya, explica fil per randa “com funciona actualment l’estat turc” i com “Erdogan domina tots els àmbits de la societat, des de la policia als tribunals”.

Les autoritats turques acusen el periodista d’“insultar el president de la República de Turquia” i d’haver fet “propaganda terrorista”. L’ordre internacional tramesa per Ankara a la Interpol i en virtut de la qual la policia espanyola el va arrestar, però, només feia referència al presumpte vincle de Yalçin amb el terrorisme. Concretament, Turquia l’acusa de ser el secretari general del Partit-Front Revolucionari d’Alliberament Popular (DHKP-C), una organització d’ideologia marxista leninista considerada terrorista per Turquia, els Estats Units i la Unió Europea.

“Yalçin és un socialista, un revolucionari, però mai ha estat lligat a aquesta organització”, assegura Zafer Dallikaya, que repeteix que cap de les acusacions tenen fonament i només estan motivades per la intenció d’atemptar contra la llibertat d’expressió del seu col·lega.

No és la primera vegada que Hamza Yalçin té problemes amb el govern turc. Des de l’any 1979, el seu nom va aparèixer vinculat al DHKP-C, fet que el va fer traslladar-se l’any 1984 a Suècia, país que li acabaria atorgant l’asil polític i la ciutadania.

Dallikaya explica: “És veritat que nosaltres [Yalçin i ell] donàvem suport al marxisme leninisme, però mai vam formar part d’aquella organització”. L’escriptor defensa que l’única raó per la qual Turquia ha emprat aquest presumpte passat delictiu són les opinions formulades per Yalçin després del cop d’estat fallit de fa un any.

“A Turquia hi ha repressió cada dia. Hi ha centenars de periodistes empresonats i milers de persones purgades”, diu Zafer Dallikaya, “Hamza Yaçil viu per lluitar contra aquest sistema injust. I per això l’han detingut”.

Ara el que més preocupa a Dallikaya i a tot l’entorn del periodista és que l’enviïn a Turquia. “Si Espanya extradeix Yalçin serà culpable del que li passi i còmplice d’una veritable dictadura”.

Suport internacional i català

Des que el cas de Hamza Yalçin va saltar a les capçaleres dels diaris, moltes institucions i organitzacions han mostrat el seu suport al periodista. L’Ajuntament de Barcelona i diversos partits polítics van mostrar ahir la seva solidaritat amb Yalçin, i les principals associacions de periodistes del món -Reporters Sense Fronteres, el Comitè per la Protecció dels Periodistes i la Federació Internacional de Periodistes- van condemnar enèrgicament la detenció de l’escriptor turc.

Entre les organitzacions que han mostrat el seu suport a Yalçin destaca el col·lectiu Alerta Solidària, que s’ha fet càrrec de la defensa legal del periodista. Eva Pons i Calvet, advocada de Yalçin, el va visitar ahir: “Està bé físicament i moralment. Té la consciència tranquil·la perquè sap que ha sigut detingut per exercir la seva llibertat d’expressió”, diu la lletrada. Pons considera que amb la detenció de Yalçin s’han vulnerat els drets humans i confia que no s’extradeixi el periodista, ja que no té fonament.

Cop contra la premsa turca

Ahir mateix, segons va informar l’agència Anadolu, les autoritats turques van emetre una ordre de detenció contra 35 persones, entre elles nou periodistes i altres treballadors de mitjans, acusades de tenir vincles amb l’intent de cop d’estat del juliol del 2016 i de “pertànyer a una organització terrorista armada”.