OBSERVATORI D’EUROPA
Misc 08/09/2017

Estabilitat alemanya

i
Carme Colomina
3 min

El melic alemany és el centre de gravetat de la Unió Europea. Un informe que acaba de publicar la Fundació Bertelsmann assegura que el 59% dels alemanys estan satisfets de com va el país i un 77% diuen que la seva situació econòmica es manté o fins i tot ha millorat els últims temps. Tampoc qüestionen la Unió Europea. El 75% dels alemanys asseguren que si hi hagués un referèndum votarien a favor de continuar a la UE i el 80% reclamen un paper més actiu per a la Unió en l’escenari global.

La política alemanya és font d’estabilitat, asseguren els experts de Bertelsmann. Les xifres retraten una societat clarament alineada amb l’ statu quo, en què un 80% de l’electorat es defineix de centre, només un 12% es posiciona a l’esquerra i un 6% a la dreta de l’escenari polític de la Gran Coalició.

Segons les autores de l’estudi, la satisfacció alemanya s’alimenta, a més, de la impressió que el seu país està molt millor que els seus veïns europeus i altres aliats occidentals. Només un 13% dels italians es declaren satisfets amb la direcció del seu país, així com un 27% dels espanyols i un 36% de francesos i polonesos. El motor d’Europa no pot evitar una certa autocomplaença. Per això Angela Merkel tornarà a guanyar, per quarta vegada consecutiva, les eleccions a la cancelleria del 24 de setembre.

La campanya electoral ha entrat en un ensopiment final des que a mitjans d’estiu l’efecte Schulz es va donar per mort. L’amenaça populista que suposava Alternativa per a Alemanya és probable que superi el mínim del 5% necessari i entri per primera vegada al Bundestag, però ho farà com una força minoritària, lluny de la imatge de victòria europea que les dretes radicals de la UE van exhibir a la ciutat alemanya de Coblença a principis d’any quan es preparaven per a les eleccions holandeses i franceses.

L’única pregunta que es fan ara els analistes és quina podria ser la pròxima coalició de govern per a una Angela Merkel que ofereix continuïtat. El seu programa és ella mateixa. La garantia d’estabilitat i de seguretat que aconsegueix transmetre als alemanys. El debat sobre la justícia social i les promeses de més despesa pública d’un Schulz massa preocupat per no allunyar-se del centre no han estat suficients per fer tremolar els fonaments del poder de Merkel, ara que l’anomenada crisi dels refugiats de l’estiu del 2015 ha desaparegut de la retina i del debat polític central del país. ¿Com aconseguirà la socialdemocràcia refer-se d’aquest paper de cooperador necessari que ha exercit els últims anys per tornar a construir-se com a oposició i futura aspirant a la cancelleria?

Schulz no és rival

El consens i la continuïtat han marcat la campanya electoral. Com a president de l’Eurocambra, Schulz ja venia d’exercir la gran coalició amb una entesa explícita amb el seu amic democristià, Jean-Claude Juncker, al capdavant de la Comissió Europea. Per a Angela Merkel ha estat l’escenari ideal. Ella és la líder de l’antidrama, de l’esperar i veure, la cancellera que des de fa dotze anys s’ha anat menjant l’agenda política de tots els seus adversaris (des del final de l’energia nuclear al matrimoni homosexual), la mare d’aquesta majoria d’alemanys que es declaren satisfets amb el seu país. La Unió Europea, però, necessita reformes urgents i, una altra vegada, serà Merkel qui en decidirà el ritme.

stats