Publicitat
Publicitat

CONFRONTACIÓ AMB RÚSSIA

Els Estats Units envien 250 tancs a l’Europa de l’Est

El desplegament militar a sis països és el més gran a la zona des de la fi de la Guerra Freda

Els aires de Guerra Freda que imperen a l’Europa de l’Est des de l’inici del conflicte a Ucraïna el novembre del 2013 es continuen intensificant. Els Estats Units van anunciar ahir que enviaran nou armament pesant a la zona. El material bèl·lic inclou 250 tancs, un miler de vehicles d’infanteria i altres peces d’artilleria que podrien equipar fins a 5.000 soldats nord-americans.

La mesura busca tranquil·litzar els estats membres de l’OTAN que se senten amenaçats per Rússia des de l’annexió de Crimea i la seva ingerència en la crisi ucraïnesa. El secretari de Defensa dels Estats Units, Ashton Carter, va explicar ahir des de Tallinn, Estònia, que el desplegament militar -el més gran a l’Europa de l’Est des de la fi de la Guerra Freda-, es farà amb el consentiment dels països afectats: els tres bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), Romania, Bulgària i Polònia. Alemanya també podria allotjar una part de l’equipament bèl·lic.

“No busquem una nova Guerra Freda amb Rússia, i molt menys una de calenta -havia dit Ashton Carter a Berlín el dia abans-. No volem fer de Rússia un enemic. Però no ho dubtin: defensarem els nostres aliats”. A Tallinn, en una roda de premsa conjunta amb el ministre de Defensa estonià, Sven Mikser, el cap del Pentàgon va insistir en la promesa parafrasejant unes paraules recents del president nord-americà, Barack Obama: “Vostès van perdre la independència un cop. Amb l’OTAN no la tornaran a perdre mai més”.

Sancions i vehicles de combat

L’anunci, que va ser revelat pel diari The New York Times fa una setmana, arriba pocs dies després que la Unió Europea acordés estendre sis mesos les sancions que va imposar a Rússia fa un any, després de la seva annexió de la península ucraïnesa de Crimea. Aquestes sancions, juntament amb les dels EUA, han malmès l’economia russa i busquen pressionar Moscou perquè posi fi a la seva intervenció en el conflicte a l’est d’Ucraïna.

Així, tant Washington com Brussel·les aposten per una línia dura amb el govern rus de Vladímir Putin, ja que no veuen a prop una resolució de la crisi. A més, també significa una resposta a l’anunci de Moscou del 16 de juny d’afegir més de 40 nous míssils balístics intercontinentals al seu arsenal nuclear durant el pròxim any.

El desplegament militar nord-americà a l’Europa de l’Est, inèdit des del 1989, es farà en els pròxims mesos. El gruix de l’armament pesant ja és a Europa, i s’ha utilitzat en maniobres militars de l’Aliança Atlàntica. “Desplegarem els equips d’una brigada, però no la brigada, és a dir els soldats. Els tancs estaran buits, els vehicles de combat estaran buits i estaran aparcats, emmagatzemats i mantinguts en zones d’entrenament als sis països de l’Est”, va dir a Brussel·les l’ambaixador dels Estats Units davant de l’OTAN, Douglas Lute.

Els països bàltics fa mesos que pressionen el govern d’Obama perquè s’hi instal·lin bases fixes de l’Aliança amb l’objectiu de dissuadir Rússia d’una possible intervenció a la regió. “Tenim raons per creure que Rússia considera la regió del Bàltic com una de les zones més vulnerables de l’OTAN”, va assegurar el ministre de Defensa estonià al costat del seu homòleg nord-americà.

Confrontació amb Rússia

Alguns països de l’OTAN, com Alemanya, es resisteixen a desplegar tropes a la zona perquè creuen que podria trencar l’acord de l’organització amb Rússia, del 1997. Per això ahir el representant nord-americà davant de l’Aliança va insistir que l’enviament d’armament pesant a la zona respecta els compromisos internacionals. “Creiem que aquest desplegament s’ha de veure com el que és: un reforç per fer el nostre entrenament més eficaç, en lloc d’haver de desplegar i replegar els equips cada vegada”, va dir Lute. El diplomàtic americà va rebutjar que hi hagi “motiu per a una reacció adversa”.

El Kremlin no va fer cap comentari oficial sobre l’anunci. Tot i així, un funcionari del ministeri de Defensa rus va assegurar a l’agència Reuters que el desplegament militar als estats de l’OTAN amb frontera amb Rússia seria l’acte més agressiu dels Estats Units des de la Guerra Freda. El president, Vladímir Putin, que nega qualsevol participació directa al conflicte d’Ucraïna, ha acusat en diverses ocasions Occident de les tensions a la regió.

“El moviment dels americans envia un missatge a Rússia, els Estats Units són la primera potència militar que pot fer front a l’amenaça russa. No estan de retirada”, va afirmar a AFP l’expert polonès en seguretat Marcin Terlikowski.