Publicitat
Publicitat

PAÏSOS BAIXOS

L'euroescepticisme de l'extrema dreta i els socialistes marquen els comicis del 12 de setembre

Europa acapara la campanya holandesa

Que el populista i xenòfob holandès Geert Wilders no es dediqui durant les 24 hores del dia a carregar contra els immigrants musulmans i, en canvi, parli d'Europa i de la crisi econòmica és el símptoma més clar que alguna cosa passa a Holanda. D'aquí una setmana, els ciutadans del país aniran a les urnes, però a diferència de les cites electorals anteriors la immigració i la sanitat ja no són al centre de la campanya. Aquesta vegada Europa, la crisi i l'austeritat són les protagonistes d'uns comicis que es preveuen molt ajustats. L'euroescepticisme ha guanyat tant de terreny a Holanda que ja no és forassenyat pensar que el país podria acabar dirigit per partits contraris a la recepta de la crisi que defensa Brussel·les.

Fins i tot l'actual primer ministre, el liberal Mark Rutte, que aspira a revalidar el càrrec i que fins ara sempre ha estat un aliat de la cancellera alemanya, Angela Merkel, s'ha vist obligat a distanciar-se d'Europa per guanyar vots. De fet, Rutte ha caigut en la seva pròpia trampa: defensor de l'austeritat imposada per Alemanya, va haver de dimitir i convocar eleccions anticipades en no trobar prou suport parlamentari per aprovar les retallades necessàries per rebaixar el dèficit públic, que s'havia enfilat per sobre del 3% del PIB del país.

Tot i això, els liberals serien la força més votada a les eleccions generals que se celebraran el 12 de setembre amb 35 escons (de 150), segons l'última enquesta feta pública dilluns per la televisió pública holandesa, NOS. Segons el mateix sondeig, en segon lloc, amb 30 escons, se situarien els laboristes (PvdA), el partit liderat per Diederik Samson. Fins no fa gaire la formació només aspirava a ser la quarta o cinquena força, però en els últims dies ha guanyat terreny gràcies a les encertades i moderades intervencions de Samson en els debats electorals.

Discursos contra Europa

Com a tercera força, amb 24 escons, se situarien els socialistes radicals (SP), una formació que ha encapçalat el discurs euroescèptic i que es podria revelar com la sorpresa dels comicis. De fet, altres enquestes preelectorals li atorguen la segona posició, per davant dels laboristes. El líder socialista, Emile Roemer, s'oposa a complir el calendari de reducció del dèficit públic i a cedir més sobirania a Brussel·les. La seva presència en un futur govern holandès suposaria un autèntic maldecap per als dirigents europeus.

Tot i el discurs dels socialistes radicals, l'antieuropeista per excel·lència continua sent Geert Wilders, el líder de la formació d'extrema dreta Partit per la Llibertat (PVV) i responsable de la caiguda del govern de Mark Rutte. Wilders ha canviat el seu to radical contra la immigració per un altre discurs -també radical- contra la Unió Europea i la "dictadura" de Brussel·les. Ha qualificat els comicis de referèndum sobre Europa i proposa que Holanda abandoni l'euro i es retirin les banderes europees de tots els edificis oficials del país.