Publicitat
Publicitat

REGNE UNIT

Europa i la immigració, les prioritats de Cameron

Arrenca formalment la nova legislatura conservadora

Amb tota la pompa que requereix la tradició britànica, ahir es van inaugurar les sessions parlamentàries a Westminster amb un discurs de la reina que és el programa legislatiu del govern, escrit pel primer ministre i llegit per Elisabet II a la Cambra dels Lords. Un programa que té el referèndum europeu com a prioritat i que Cameron va definir com “un pla per a la gent treballadora”, no “per als que es quedin asseguts a casa”, que portarà a la “plena ocupació” i que “unirà el país”.

En total va presentar fins a 26 lleis, la majoria de les quals estaven incloses en el programa electoral. Avui mateix començarà a tramitar-se la llei per convocar el referèndum per quedar-se o sortir de la UE, que es convocarà abans que acabi el 2017 però que es podria avançar a l’any que ve. Els laboristes, principal partit de l’oposició, van dir que donarien suport a la convocatòria de la consulta si es permet votar als joves de 16 i 17 anys i que farien campanya a favor de seguir a la UE.

Per la seva banda, el Partit Nacional Escocès (SNP) exigirà una “doble majoria” en la consulta per dificultar una possible sortida d’Europa. Nicola Sturgeon, líder de l’SNP, va dir ahir que esmenarien la llei perquè per guanyar el referèndum calgui una majoria de vots i que les quatre nacions que integren el Regne Unit -Anglaterra, Escòcia, País de Gal·les i Irlanda del Nord- hagin votat el mateix. “Escòcia no pot ser forçada a sortir de la Unió Europea contra la seva voluntat”, va afirmar. Avui mateix Cameron inicia una gira per Dinamarca, Holanda, França, Polònia i Alemanya per buscar aliats per renegociar els termes de la relació entre el Regne Unit i la UE.

Un altre dels grans blocs del programa de govern és la descentralització de l’administració amb l’entrega de més competències als ajuntaments i la transferència de més poders a Escòcia, País de Gal·les i Irlanda del Nord. Com a compensació, es vol donar més pes als diputats anglesos en les votacions sobre lleis que afectin només els anglesos, ja que són els únics que no tenen un Parlament propi.

Pel que fa a l’economia, “controlar les finances públiques i reduir el dèficit” seguirà sent la prioritat. Cameron va anunciar la congelació de l’IRPF, les cotitzacions socials i l’IVA fins al 2020, tal com va prometre durant la campanya; la reducció del poder dels sindicats, i ampliar l’atenció de la sanitat pública als set dies de la setmana, una mesura criticada per metges i infermeres, que la consideren incompatible amb les retallades.

L’obstinació per la immigració

De l’agenda social destaquen l’ampliació del dret a comprar habitatges de protecció oficial a preus per sota del valor de mercat i les 30 hores de guarderia gratuïtes per a les famílies treballadores amb nens de 3 i 4 anys. La llei d’immigració serà una altra prioritat amb la confiscació dels salaris dels immigrants en situació irregular i l’increment de les penes per als bancs que paguin a sensepapers, a les empreses que els contractin i als responsables dels pisos pastera. Aturar la immigració és una de les obstinacions de Cameron i podria incloure mesures contra els residents europeus si Brussel·les cedeix a les seves exigències.

Els conservadors tiraran endavant, a més, mesures que estaven bloquejades pels seus exsocis de govern, els liberaldemòcrates, com ara donar més poders a la policia i als serveis secrets, no només per monitoritzar l’activitat a internet i a les xarxes socials dels britànics, sinó també per accedir als continguts. A més, ampliarà la seva potestat en la lluita contra el terrorisme.

Una de les sorpreses del discurs va ser posposar la cancel·lació de l’aplicació de la Carta dels Drets Humans, una legislació introduïda per Blair el 1998 que trasllada a la legislació britànica la Convenció Europea dels Drets Humans, per la por de Cameron a no poder aprovar una llei que divideix fortament el seu partit, que té una majoria justa. Pretén reemplaçar-la per una Carta de Drets Britànics “que trenqui el llaç formal entre els tribunals britànics i el Tribunal d’Estrasburg”.

La d’ahir va ser la 62a obertura del Parlament d’Elisabet II i el primer programa conservador en solitari des del 1996, amb John Major. Després, els 650 parlamentaris van ocupar els seus seients a la Cambra dels Comuns, on els conservadors tindran una majoria mínima, amb una oposició molt dèbil i la incòmoda presència dels 56 nacionalistes escocesos.