Una dona amb el seu nadó davant un lavabo portàtil a un camp de refugiats a Opatovac, Croàcia. DADO RUVIC / REUTERS

Europa només ha recol·locat 87 dels 160.000 refugiats compromesos

Els líders dels països comunitaris tornaran a reunir-se diumenge per abordar la crisi

Una dona amb el seu nadó davant un lavabo portàtil a un camp de refugiats a Opatovac, Croàcia. DADO RUVIC / REUTERS

Fa només una setmana s'intensificaven les alarmes per la crisi dels refugiats: l'ombra del fred i l'hivern presagien  un futur encara més dramàtic per als milers de persones que arriben cada dia a les fronteres d' Europa. La cruesa de les baixes temperatures, que cauen en picat als Balcans, obliga els refugiats a passar-ne via. És una pressa que contrasta amb la parsimònia amb què els països comunitaris estan abordant la recol·locació dels que arriben. Només 87 dels 160.000 demandants d'asil que s'han compromès a reubicar en dos anys són ja al país de destí que els pertoca. Tots ells són eritreus i sirians, provinents d'Itàlia i amb destí a Suècia i Finlàndia. La xifra s'allunya molt dels 6.600 refugiats que haurien de ser traslladats de mitjana al mes per tal d'assolir el compromís adquirit.

160.000 refugiats

La Unió Europea es va comprometre a reallotjar 160.000 asilats en els propers dos anys

" Els números no són els que ens agradarien, però el que importa és que el procés ha començat", reconeixia aquest divendres el portaveu de la Comissió Europea Margaritis Schinas, que justificava la lentitud del traspàs dient que fa només un mes que es va prendre la decisió.

De moment, de manera immediata només podrien recol·locar-se 854 persones en nou països de la Unió Europea que ja han confirmat que disposen de places en centres d'asil: Suècia, Finlàndia, Portugal, Luxemburg, Espanya, França, Bèlgica, Alemanya i Lituània.

Per la seva banda, Angela Merkel va pronunciar-se aquest dijous sobre la crisi de refugiats i va dir que "no tots poden quedar-se" i que s'ha de donar prioritat a aquells "que més ajuda necessiten", reconeixent, això sí, l'obligació que té la Unió Europea de donar asil a aquells que fugen de la guerra. La cancellera alemanya ha estat una de les màximes defensores del sistema de quotes, que no acaba de convèncer països com Hongria: el seu primer ministre, Viktor Orbán, va oposar-se durant els primers dies de la crisi a acollir refugiats.

Mentre Europa acaba de prendre decisions de caràcter logístic i programa per diumenge una nova cimera, els refugiats continuen a l'espera de ser auxiliats. En alguns casos, ho fan en centres de detenció –els que arriben a la República Txeca, acusada per les Nacions Unides de  violar els drets humans dels refugiats– i, en el cas d'algunes dones i nens, patint abusos sexuals per part de traficants i bandes criminals, segons  ha denunciat aquest divendres l' ACNUR (l'agència de l'ONU que s'encarrega dels refugiats). L'organització ha informat que ha rebut denúncies d'aquest tipus provinents de "tots els països de trànsit" i que iniciarà una investigació exhaustiva en aquest sentit. En el seu comunicat, l'ACNUR ha volgut remarcar la vulnerabilitat de les dones i els nens refugiats, que suposen un 34% del total de demandants d'asil.