Publicitat
Publicitat

Fathi Chamki: "A Tunísia estem avançant cap a una altra revolució"

El vicepresident de la Lliga Tunisiana de Drets Humans sap què era estar a la presó sota la dictadura de Ben Ali. Professor d'economia de la Universitat de Tunis, rep aquesta tarda el premi internacional de la Fundació Alfons Comín a l'Ajuntament de Barcelona.

Què ha canviat a Tunísia des la revolució, fa gairebé dos anys?

Abans del 14 de gener del 2011 no podíem fer gairebé res. Tunísia era una gran presó. Després que el dictador fugís van saltar totes les barreres: no hi ha partit únic, no hi ha poder dictatorial... Els tunisians han perdut la por i han despertat a la política: ara pensen política, mengen política, beuen política... Jo diria que ara mateix som el país del món on es fa més política. Ara hi ha llibertat de premsa, es pot satiritzar els que manen, contínuament salten ministres i alts càrrecs per les protestes. Però el sistema econòmic no ha canviat.

La crisi s'ha agreujat.

I aquest és el punt fort de la reacció, que té el suport de França, de la UE i el Banc Mundial, que continuen decidint la política econòmica i ara tenen nous socis locals amb qui aplicar-la. Però els tunisians aprenen de pressa i ara per ara no és possible que tot continuï com si res no hagués passat: arreu del país hi ha protestes per l'atur i per reivindicacions laborals i també per les llibertats. L'única manera d'aturar-ho seria un bany de sang, però ni l'exèrcit ni la policia podrien fer-ho. Tal com jo ho veig només hi ha dues alternatives: un retorn de la dictadura (sota una forma islamista o més moderna) o un poder popular, que seria per força inestable. Un poder popular que, per mantenir-se, hauria de convèncer la gent que pot canviar les coses de debò, amb mesures com la reforma agrària o l'anul·lació del deute extern. Si es queda a mig camí, no durarà.

Quin balanç fa del govern dels islamistes d'Ennahda?

Catastròfic. Per exemple, en 23 anys del règim de Ben Ali el deute extern de Tunísia va passar de 5.000 a 24.000 milions de dinars. Els últims dos anys ha passat a 36.000 i l'any vinent es preveu que arribem a 42.000. L'atur oficial es manté al 19%, però la realitat és que dos de cada tres tunisians en edat de treballar tenen feines temporals o parcials molt precàries. La precarietat és la norma i s'ha agreujat després de la revolució. També hi ha el problema de l'augment de preus dels aliments. La crisi social que estava al darrere de la revolució s'ha agreujat. Perquè el govern creu que accelerant les reformes neoliberals podrà obtenir inversió estrangera... i la realitat és que els diners no arriben.

Un neoliberalisme islamista?

Sí, però en el fons és neoliberalisme pur i dur (m'atreviria a dir que ultra) i l'islamisme només és una cobertura. La revolució no va plantejar cap debat entre islamisme i laïcitat: això és una cortina de fum.

¿No s'ha acabat de trencar amb l'antic règim?

Hi ha moltes coses pendents, començant pels morts i els ferits de la revolució, que encara esperen judicis i indemnitzacions. Tampoc s'ha avançat en la reforma de la justícia, ni en la lluita contra la corrupció.

Tunísia tornarà a esclatar?

La gent no té altra opció: ha tastat una cosa meravellosa, que és la llibertat. I durant un temps amb això n'hi havia prou, encara que fos sota l'atur i la misèria. Però ara troben a faltar els fruits d'aquesta llibertat. Ens estem acostant a una segona revolució i caldrà que aquest cop tingui un programa per avançar.

Com veu les coses a Síria?

Estic contra el règim de Baixar al-Assad i al costat del poble que s'ha alçat per derrocar-lo. No sóc ingenu i sé que hi ha forces externes que volen conduir el procés en funció dels seus interessos. Quan caigui el dictador, confio que els sirians sabran trobar el seu camí.