ESTATS UNITS
Internacional 27/11/2014

Ferguson posa Obama davant del mirall racial

L’esclat de violència reobre el debat sobre el llegat del primer president negre

Sònia Sánchez
3 min
Un grup de manifestants aplegant-se per tombar un cotxe de policia ahir a la matinada a Ferguson. Les protestes es van estendre per 170 ciutats nord-americanes.

BarcelonaQuan Barack Obama va arribar a la presidència dels Estats Units l’any 2008, molts van veure complert un dels somnis de Martin Luther King. El primer president negre de la història del país marcava una fita en l’avenç dels drets de la comunitat afroamericana que, sis anys després, es veu enterbolida per uns disturbis que tornen a posar en primer pla la discriminació racial a la societat nord-americana.

Les protestes desencadenades per la no-imputació del policia blanc que va matar el jove negre desarmat Michael Brown a Ferguson, han deixat clara la impotència d’Obama per oferir un veritable canvi també en aquesta matèria. “Però cal tenir clar que Obama mai no va fer bandera” dels drets civils durant la seva campanya; “ell va arribar a la presidència no perquè és negre sinó perquè és el que millor va representar el canvi respecte de l’era Bush”, explica l’autor del blog ObamaWorld i periodista especialitzat en els EUA, Jordi Pérez Colomé. “Obama no ha sigut mai el típic líder dels negres”, afegeix, però diu que des que va assumir la presidència encara “és més complicat per a ell exercir aquest paper”. “Seria com dir que les lleis del país que presideix són injustes i discriminatòries”, afirma.

Ara Ferguson torna a treure el tema a la llum. Els casos de ciutadans negres morts a mans de la policia -la majoria sense cap judici o sense cap sentència condemnatòria- es repeteixen des de fa anys fins al punt que “la gent ha acceptat que disparar als negres és normal”, denuncia a l’ARA la directora del departament sobre raça, delicte i justícia de la Universitat John Jay, Delores Jones-Brown.

Casos com aquests reobren un cop i un altre el debat als EUA sobre la síndrome de la por als negres. “Hi ha molt pocs afroamericans en aquest país a qui no hagin vigilat de prop quan compraven en uns grans magatzems. Això m’inclou a mi”, va dir Obama l’any 2013, en el seu discurs més personal sobre el tema racial com a president.

Els esforços d’Obama

Però més enllà dels discursos per calmar els ànims, expressant la seva confiança en la justícia, Obama no ha pogut fer gaire per acabar amb aquestes actituds. “La gent de color no està en més bona posició pel fet de tenir un president negre. De fet, estan pitjor, perquè molta gent està ressentida de tenir un president de color i ho paga amb la gent del carrer”, assegura Jones-Brown.

Segons l’analista, “la manera com el mateix president Obama és tractat per alguns contrincants polítics és simptomàtic d’aquesta animadversió; diuen que són discrepàncies polítiques, però en realitat el que els molesta és tenir un president negre”. Aquí, destaquen episodis com la polèmica pel certificat de naixement d’Obama i la campanya per identificar-lo com a “musulmà” dels sectors polítics més radicals. Potser per això, el mateix Obama s’ha inhibit d’una actuació més contundent en matèria dels drets civils per a la comunitat afroamericana, perquè no el puguin acusar de ser el president dels negres.

A més, com assenyala també a aquest diari el professor d’història de la Universitat de Iowa Colin Gordon, “el poder de l’administració Obama per millorar la situació social dels afroamericans és limitat, perquè l’impacte de la recessió econòmica ho ha empitjorat tot i les coses no es poden canviar tan ràpidament”.

Tot i la millora econòmica dels últims dos anys, els negres encara tenen un índex de pobresa del 27% i els llatins del 23,5%, davant del 9,6% de la comunitat blanca, segons dades del 2013. També aquest any, l’atur entre la comunitat afroamericana havia pujat al 13,1% de mitjana, mentre que per als blancs era del 6,5%. Per als nadius americans era del 12,8% i per als hispans del 9,1%.

Canvis lents

Unes xifres que són molt difícils de canviar en un o dos mandats presidencials, tal com Obama va admetre en el seu discurs més famós sobre el tema racial el 2008. El que sí que es podria canviar són algunes lleis discriminatòries, com la legislació que penalitza més durament el crac que la cocaïna i la que fixa penes de presó més llargues per als que han sigut condemnats tres vegades, segons apunta Pérez Colomé.

El president no ha anunciat pas la seva intenció de reformar aquestes lleis, però si els disturbis es prolonguen és una de les cartes que pot acabar jugant l’administració Obama. Una altra de les reformes podria ser acabar amb la militarització de la policia, massa patent en la resposta als aldarulls de Ferguson. Arran de la lluita contra la droga dels anys 90, el programa 1033 del Pentàgon va autoritzar la venda de material bèl·lic als cossos policials, però el material militar utilitzat als carrers de Ferguson ha aixecat moltes veus en contra d’aquesta política.

stats