Publicitat
Publicitat

ARGENTINA

Fernández està convençuda que Nisman no es va suïcidar

Les incògnites sobre la mort del fiscal que va denunciar la presidenta

Cada dia que passa s’obren noves incògnites al voltant de la mort del fiscal argentí Alberto Nisman. La mateixa presidenta de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, dinamitava ahir la versió oficial dient que està “convençuda que no va ser un suïcidi”, sinó un “complot contra el govern”. Nisman va aparèixer al bany de casa seva amb un tret al cap, diumenge a la nit, quatre dies després d’haver denunciat la presidenta per haver encobert presumptament els terroristes iranians acusats de l’atemptat a l’Associació Mutual Israeliana Argentina (AMIA) el 1994, que va deixar 85 morts i 300 ferits.

Què se sap fins ara de la mort?

La mare de Nisman va ser qui va trobar el cos, després d’avisar un manyà per poder accedir al seu pis. Un metge de la mútua Swiss Medical, cridat per la mare, va certificar la mort d’un tret al cap amb una pistola del calibre 22 que també era allà. Un assistent informàtic de Nisman va explicar que el fiscal li havia demanat prestada aquella arma dies abans, però Nisman ja tenia dues pistoles.

El secretari de Seguretat del govern, Sergio Berni, va ser la primera autoritat que va arribar al domicili, abans del jutge i la fiscal que porten el cas. Berni va ser el primer a donar la versió oficial segons la qual hauria sigut un suïcidi, tot i que ahir va dir que ja no quedava clar. L’autòpsia ja ho havia posat en dubte, ja que no va trobar restes de pólvora a les mans de Nisman, tot i que això tampoc era concloent.

Un altre dels elements confusos de la història és el passadís que s’ha descobert com a tercera entrada al pis de Nisman (a part de la porta principal i la de servei). És on hi ha els aparells d’aire condicionat i connectava el pis de Nisman amb el d’un veí. Allà s’hi han trobat empremtes de calçat i digitals que semblen recents i la policia està comprovant a qui pertanyen. Alhora, el manyà que va obrir la porta de servei ha declarat a la premsa que no va haver de forçar-la i que era fàcil d’obrir. “D’un pis amb dues entrades tancades per dins i totalment invulnerable”, com va dir Berni al principi, “hem passat a tres entrades de les quals dues no eren gaire difícils de vulnerar”, resumia ahir el diari argentí Clarín.

Què denunciava Nisman?

A la seva denúncia, que es va fer pública íntegrament dimecres, Nisman acusava la presidenta Cristina Fernández de pressionar la Interpol perquè aixequi les ordres de cerca i captura a cinc iranians acusats de l’atemptat a l’AMIA, com a part d’unes negociacions amb l’Iran per a la compra de petroli.

L’acusació es basa en les escoltes telefòniques a un dirigent de la comunitat islàmica argentina, Jorge Alejandro Khalil, al qual s’acusa de ser un agent iranià. Nisman també destaca dos suposats espies de la secretaria d’Intel·ligència argentina que haurien participat en el complot, Ramón Allan Héctor Bogado i Héctor Yrimia. Però l’actual cap de la secretaria d’Intel·ligència, Oscar Parrilli, va negar de seguida que aquestes dues persones haguessin treballat mai per al seu departament.

Per què ara la denúncia?

Un dels nous interrogants que apareixen arran de les declaracions generades pel cas és el moment escollit pel fiscal per presentar la denúncia, ja que sembla que es va avançar al que ell mateix preveia.

Una advocada de l’AMIA pròxima a Nisman, Marta Nercellas, ha explicat als mitjans que el fiscal li havia confessat feia temps la seva intenció de denunciar la presidenta però li havia dit que esperaria fins després de les eleccions del novembre, a les quals Fernández ja no es presenta, perquè no semblés un cop destinat a derrocar-la.

En la carta que ahir va publicar Fernández a la seva web reprodueix també la imatge d’uns suposats xats telefònics de Nisman als seus amics quan tornava a l’Argentina des d’Europa, poc abans de presentar la denúncia, on ell mateix deia: “Fa temps que em preparo per a això, però no m’ho imaginava tan d’hora”.

Què diu la presidenta?

“No en tinc proves, però tampoc en tinc dubtes. Calia portar-lo urgentment al país per aprofitar el terrabastall internacional provocat pels atemptats a França”, diu Fernández a la missiva, on assegura que la mort de Nisman “no va ser un suïcidi”.

“La denúncia del fiscal Nisman mai no va ser una operació contra el govern. La veritable operació contra el govern era la mort del fiscal després d’acusar la presidenta” i el seu govern, en una denúncia que va fer -diu- perquè “li van colar proves falses” i les va creure. “El van utilitzar viu i després el necessitaven mort. Així de trist i de terrible”.