Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Fràgil majoria de govern a Israel

Netanyahu va patir fins a l’últim minut per sumar els escons que li calien per repetir al poder

Parlen de sang, suor i llàgrimes. Per aconseguir el quart mandat, el tercer consecutiu, el primer ministre israelià, el conservador Benjamin Netanyahu, ha hagut de passar per un autèntic viacrucis. El nou govern de coalició es va formar 50 dies després de les eleccions generals.

Encara que el repartiment definitiu de carteres, així com les funcions de cadascun dels nous ministres, no es farà públic fins a la setmana que ve, es dóna per fet que Ayelet Shaked, la diputada del partit ultranacionalista Casa Jueva, serà la nova ministra de Justícia. Moshe Kahlon, del nou partit de centredreta Kulanu, es perfila com a ministre de Finances.

Netanyahu continuarà portant les regnes d’Israel després d’esgotadores i maratonianes negociacions i després de cedir, tan sols un parell d’hores abans de la data límit per a la formació del nou executiu, la important i influent cartera de Justícia al partit ultranacionalista Casa Jueva, amb vuit escons i liderat per Naftali Bennett, exministre d’Economia en l’anterior legislatura. Bennett, partidari de la colonització de Cisjordània i contrari a un estat palestí, podria ser el nou ministre d’Educació, tot i que les seves aspiracions des del començament de les negociacions eren la cartera de Defensa o d’Exteriors. “No és un govern de dretes, de centre o d’esquerra, sinó de tot el poble d’Israel”, assenyalava Bennett, satisfet.

Tancat el pacte amb Casa Jueva, Bibi, com es coneix popularment Netanyahu a Israel, de 65 anys, obtenia una feble majoria parlamentària, 61 escons en un hemicicle de 120. En aquest nou i imprevisible viatge polític, el primer ministre compta també amb el suport dels dos partits ultraortodoxos -els sefardites Shas, amb set diputats, i els asquenasites Judaisme Unit de la Torà, amb sis- i amb els deu escons de Kulanu, de Moshe Kahlon. “He dit en altres ocasions que 61 és un bon número però més de 61 és encara millor. Comencem per 61. Queda molta feina per fer”, va dir l’incombustible Netanyahu, que podria buscar una ampliació de socis de coalició els pròxims mesos.

Però sense la garantia d’un govern estable, els analistes israelians aventuren una curta vida al nou executiu i ja parlen de la necessitat de preparar els ciutadans per a unes noves eleccions ben aviat. Un acudit al diari Haaretz mostrava dijous un ferit Netanyahu trucant a la porta del president israelià, Reuven Rivlin. Fins i tot membres del Likud, el partit de Netanyahu, es queixen que el primer ministre ha fet massa concessions. Parlen fins i tot “d’humiliació” i també “d’extorsió” per part de Bennett, que -després de l’anunci d’Avigdor Lieberman, exministre d’Exteriors i cap de la formació ultradretana Yisrael Beitenu, que passava a l’oposició- es va sentir fort per collar un Bibi que el 17 de març aconseguia, contra tot pronòstic, 30 escons.

Un dels primers actes del nou govern serà, a partir de dilluns, canviar una de les lleis bàsiques amb l’objectiu d’incrementar el nombre de ministres per repartir carteres entre tots els partits de la coalició. L’any passat ja s’havia canviat, però per reduir-ne el nombre.

Dures crítiques al nou govern

Els líders d’Unió Sionista, Isaac Herzog i Tzipi Livni, han criticat durament l’acord. “És un govern del fracàs nacional”, ha dit Herzog. Per a ell, l’agenda del nou executiu, ancorat encara més cap a la dreta i cap als interessos dels ultraortodoxos, deteriorarà la qualitat de vida de la societat israeliana alhora que significarà la transferència de milers de milions als assentaments. “Com negociarà amb els palestins? I amb els poders mundials?”, llançava Herzog.

Via Twitter, el Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca anunciava que Barack Obama esperava treballar a nivell militar, d’intel·ligència i de seguretat amb Netanyahu i el seu nou govern.

I mentre els palestins es queixaven de la composició del nou govern perquè, entre altres coses, “reforçarà les activitats als assentaments” -segons sosté el negociador palestí Saeb Erekat-, l’ONG Peace Now denunciava que Israel havia aprovat la construcció de 900 habitatges a l’assentament de Ramat Shlomo, a Jerusalem Est. “S’havia aprovat la sol·licitud i ara se’ls permet construir”, avisaven des de Peace Now.