Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Grècia tem ara que els socis de la UE vulguin humiliar Tsipras

Tot i el referèndum, Syriza busca un acord similar al que es va rebutjar perquè no té alternativa

En dues setmanes Grècia s’ha vist obligada a tocar de peus a terra. Ha dut a Brussel·les una proposta plena d’augments d’impostos i reduccions de pensions, i ha sol·licitat a canvi una ajuda financera que li permeti amb prou feines sobreviure. Per no tornar a casa sense resultat, exigeix una sola cosa: un compromís sobre la reestructuració del deute.

Les posicions del govern grec, la societat i els creditors canvien com si estiguessin jugant al joc de les cadires al voltant d’una austeritat inamovible. A l’espera d’un acord in extremis, gairebé tothom busca evitar la sortida de l’euro. Amb els bancs encara tancats i pendents de la decisió que prengui demà el Banc Central Europeu sobre si continua injectant efectiu a la banca, el que prima és una sensació d’urgència.

Per això Tsipras va obtenir divendres a la matinada el suport més clar a un cap de l’executiu grec dels últims cinc anys. Amb 251 vots d’un total de 300, el Parlament es pronunciava a favor de negociar una proposta que seguirà colpejant el país amb noves retallades. Les dificultats li vénen de dins, amb 17 diputats de l’equip de govern que li donen l’esquena entre vots en contra, abstencions i d’altres que no van ni ser-hi presents, entre ells l’exministre de Finances Iannis Varufakis.

El referèndum, per què?

Però si un 61% de la població va votar en contra de mesures molt similars en el referèndum de diumenge passat, ¿per què ahir el Parlament va aprovar la proposta? Doncs perquè no hi ha opció. És això o sortir de la zona euro, i Tsipras ha reiterat que no té mandat per fer tornar Grècia a la dracma. “Hem d’assumir que el que ens demanen és difícil. Millor que l’ultimàtum, però difícil”, va dir el primer ministre. Eren altes hores de la matinada i no va dissimular la incomoditat de defensar el document. “No vull amagar la veritat”, va dir abans d’admetre que si s’arriba a un acord quedarà lluny del programa de Syriza. “Per primera vegada tenim l’oportunitat de fer desaparèixer la discussió sobre el Grexit ”, va concloure. L’amenaça real de la sortida de Grècia de la zona euro ha fet agafar por a tothom i el corralito ha servit com a antesala de l’escenari. Fins i tot Costas Lapavitsas, diputat de Syriza i reconegut economista partidari d’abandonar la moneda comuna, ho va admetre divendres. Creu que ja s’ha fet tard per dur a terme la ruptura, però cal preparar-la per més endavant.

Sens dubte, el control de capitals, forçat per la decisió de no augmentar el sostre de crèdit del Banc Central Europeu l’endemà de la convocatòria de referèndum, ha tingut un efecte polític. Sense desemborsament dels creditors, el dia 30 de juny Grècia no podia pagar al Fons Monetari Internacional tots el trams pendents del mes, que sumaven 1.600 milions d’euros, i sortia així del programa de rescat. La proposta que el poble havia de referendar diumenge quedava automàticament exclosa de les negociacions. L’aigua no podia ser més tèrbola: un referèndum sobre un document invàlid, fora del programa d’ajuda financera i amb cada cop menys efectiu per gestions internes.

Amb aquesta situació, és només qüestió de dies que els bancs estiguin al marge de la fallida. Però malgrat les condicions adverses, el missatge que el poble grec va enviar a Europa en el referèndum de diumenge passat va ser unànime: després de cinc anys de crisi, Grècia no aguanta més austeritat.

Però tot i la resposta dels grecs, Merkel no es va tallar gens després de la consulta: ara les reformes encara hauran de ser més dures per compensar el forat creat els últims dies. Als carrers d’Atenes es respirava resignació i hi havia una sola certesa: la victòria es traduirà en venjança. A Tsipras se li esgotava el marge d’actuació.

Efectes del ‘corralito’

Més enllà de les incomoditats quotidianes, com les cues als caixers per treure 60 euros al dia, el control de capitals ha deixat empremta en l’economia real. La falta d’indústria a Grècia fa que peces clau del cercle productiu, com poden ser simples embolcalls de tota mena de productes, es comprin fora del país, i aquests processos, que es veuen interromputs pel corralito, encara es complicarien més amb una nova moneda devaluada.

Per la reducció de la demanda exterior, a treballadors de fàbriques i serveis els han enviat a casa amb excedències forçades sense cobrar. Xenofon Petropulos, de l’Associació d’Empreses Turístiques Gregues, afirma a l’ARA que “la màxima preocupació” és arribar a un acord que mantingui Grècia dins d’Europa. Admet que fa dos mesos eren els primers de pronunciar-se contra les condicions dels creditors, que inclouen increments de l’IVA en hotels i restauració, però assegura que ara la prioritat és una altra. “A Europa tenim més opcions, més possibilitats d’èxit i som més competitius”, afirma.

La clau de tot la té Europa i encara no ha dit l’última paraula. Mentre que a Grècia tothom es posa les mans el cap per les reformes que vindran, encara no queda clar que sigui suficient. Fins ara, i només per diferències de decimals, les institucions han qualificat aquestes reformes de “poc serioses”, “poc creïbles” i “incompletes”. Són els socis els que donaran el vistiplau a reiniciar la negociació i cal que la bufetada a Tsipras sigui sonora.

Si Syriza ha fet servir el concepte de dignitat per recuperar els ànims, de tornada li ve el d’ humiliació, que ja ha començat a aparèixer als diaris.