Grècia busca la salvació

AtenesHa arribat l’hora. De la cimera extraordinària que celebren avui a Brussel·les els caps d’estat de la Unió Europea sortirà una decisió que serà clau per a Grècia. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va volar ahir cap a la capital belga després de reunir-se durant més de cinc hores amb el consell de govern. L’objectiu era llimar les últimes propostes que es posaran sobre la taula dels creditors i que ahir Tsipras feia saber a través d’una trucada al president de la comissió Europea, Jean-Claude Juncker; al president francès, François Hollande, i a la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Grècia vol arribar a “un acord mútuament beneficiós, que doni una solució definitiva i que no representi només aparcar la solució al problema”, va informar l’oficina de Tsipras. Per la seva banda, Merkel ja havia avisat que no hi haurà acord si no es treballa sobre una base comuna. No vol perdre el temps i el fil ja ha d’estar apuntant l’agulla. Però ahir el ministre de Finances, Iannis Varufakis, li tornava la pilota. És Merkel qui haurà d’escollir entre “impulsar un compromís honorable” o seguir els cants de sirenes del seu executiu, que volen “tirar per la borda l’únic govern grec que ha sigut fidel als seus principis”, escrivia Varufakis al dominical alemany Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung.

Tocar l’IVA

La nova proposta, però, no és del tot fidel a les promeses de Syriza, que ja ha reiterat diverses vegades que no pot fer més concessions. Segons l’últim document, el govern continua mantenint tres trams de l’IVA, encara que els creditors demanen que n’hi hagi només dos de l’11% i el 23%, però a canvi es mostra disposada a canviar la imposició sobre alguns aliments i hotels per augmentar els ingressos fiscals.

Pel que fa a les pensions, Atenes diu que estudiarà prohibir les jubilacions anticipades a partir de l’any que ve i reduir les complementàries més elevades. El no rotund continua sent a l’exigència de les institucions de retallar en aquest camp 1.800 milions d’euros. Fer-ho, segons argumenta el govern de Syriza, implicaria reduir totes les ajudes de l’estat, fins i tot les més baixes.

Mentre a les altes esferes es mantenia la conversa de sords, a Atenes la gent tornava a treure forces per sortir al carrer. Confluïen dues manifestacions en contra de l’austeritat a la cèntrica plaça Sintagma. D’una banda, els sindicats havien convocat una marxa de pressió al govern de Tsipras per reclamar que compleixi immediatament les promeses que duia al programa. A les escales del Parlament, grups polítics de l’esquerra extraparlamentària lluïen una pancarta gegant que exigia la sortida immediata de Grècia de la Unió Europea. “Amb la política que està fent aquest govern no hi ha sortida per als grecs. L’únic que ens pot fer millorar és el Grexit [sortida de la UE]”, deia en declaracions a l’ARA el Dimitris, un professor de física jubilat. L’altra manifestació era de suport al govern. “Arribar a un acord en els termes que demana la UE seria la mort de Grècia”, va afirmar el Nikos, que treballa en una multinacional estrangera.

Opinions dividides

Del nerviosisme recent que han mostrat les borses, al carrer ni rastre. Malgrat la sagnia de dipòsits i l’amenaça del corralito, no es veia ni una cua als caixers. El clam al govern ahir era un de sol: que no hi hagi passos enrere. Aquella cara de Grècia avui tindrà la seva contrapartida en una manifestació proeuropea que exigeix un acord dins de la UE a qualsevol preu. Ja dimecres i dijous de la setmana passada, després de cinc mesos amb comptades manifestacions multitudinàries, es van veure les dues Atenes. La policia xifrava la mateixa participació en mobilitzacions oposades: 7.000 persones a cadascuna. L’opinió es polaritza a Grècia i les enquestes reflecteixen bé el sentiment del carrer. A l’últim sondeig, publicat ahir per l’institut demoscòpic Public Issue al diari Avgi, pròxim a Syriza, s’hi reflectia que un 65% dels grecs són partidaris de continuar a l’euro, però un 62% demanen al govern que no faci concessions.

També dissabte a Londres, Berlín, París, Dublín i Roma s’hi van poder veure manifestacions contra l’austeritat, que el portaveu del govern grec, Gavriil Sakelaridis, va acollir amb satisfacció. “Els ciutadans europeus han marcat un camí diferent, contrari a la lògica dels rescats”, va dir en un comunicat.