Publicitat
Publicitat

Grècia i la 'troica' discuteixen pels decimals: què diuen els dos documents de la negociació

Tsipras ha cedit en la majoria de capítols i només queden alguns serrells en pensions, IVA i el pressupost de Defensa

Falten només cinc dies per la data marcada en vermell en tots els calendaris: el 30 de juny Grècia ha de pagar 1.600 milions d'euros al Fons Monetari Internacional (FMI) i a més perd el paraigües de la pròrroga del rescat, que li garanteix el finançament dels seus bancs a través del Banc Central Europeu (BCE). Després del fracàs de la reunió de l'Eurogrup i de la cimera europea de dijous, Atenes i els creditors ultimen els detalls tècnics, els serrells de la negociació. La pressió sobre el govern d' Alexis Tsipras és màxima i la nova proposta grega s'aproxima a les demandes de la 'troica'. La lletra petita és important perquè Tsipras pugui vendre l'acord a casa i obtenir l'aval del seu parlament. El portal grec in.gr ha filtrat l'últim document enviat per Atenes, mentre que el diari britànic Financial Times ha revelat l'últim document presentat pels creditors. Els dos documents es poden consultar en els arxius adjunts. 

Syriza i les institucions s'han posat d'acord en àrees molt sensibles i que contradiuen les promeses amb què Tsipras va guanyar les eleccions el 25 de gener ( el document del govern grec en pdf):

  • Superàvit primari (punt 1) : El pressupost grec, sense comptar el pagament del deute, ha de tancar amb un superàvit de l'1% el 2015, el 2% el 2016, el 3% del 2017 i el 3,5% el 2018. Grècia però és una economia en recessió. Per aconseguir-ho ha de reformar l'IVA i altres impostos, les pensions, l'administració pública i millorar el sistema de recaptació d'impostos.
  • Mesures fiscals (punt 2): reduir les exempcions fiscals i rebaixar la subvenció al gas oil domèstic i dels agricultors, mantenir l'impost a la primera vivenda amb ajustos, augment dels impostos als armadors, limitar els preus dels medicaments, revisar el sistema
  • Mercat laboral (punt 8): obrir un procés de consulta per determinar el nivell de salari mínim (Syriza havia promès recuperar els 751 euros anteriors al rescat, ara ha quedat en 586) i revisar els marc laboral existent pel que fa acomiadaments i negociació col·lectiva (pràcticament anul·lada amb les mesures del memorandum). També es preveu desregular l'accés a professions com l'enginyeria, els notaris, els agutzirs i liberalitzar el mercat del lloguer turístic i el transport en ferris. I liberalitzar el mercat energètic.
  • Privatitzacions (punt 10): Atenes cedeix en continuar el programa de privatitzacions de ports i aeroports entre altres infraestructures.

Aquestes són els principals punts de discrepància (el document de la troica en pdf) :

  • IVA (punt 2): Atenes ofereix una reforma que augmenti l'impost fins obtenir ingressos addicionals d'un 0.93% del PIB. La 'troica' reclama que amb la pujada s'arribi a l'1%. No hi ha acord sobre les taxes que s'han d'aplicar a alguns serveis: el govern de Tsipras vol que els hotels tinguin tributin un tipus reduït del 13%, mentre que les institucions exigeixen un 23%. El sector turístic s'ha posat en peu de guerra contra l'augment d'impostos, amenaçant amb acomiadaments massius si se'ls augmenta l'IVA. La 'troica' també reclama eliminar la reducció del 30% de l'IVA per a les illes, que Atenes vol mantenir. El govern de Syriza també haurà d'afrontar forts problemes a casa si no se'n surt: algunes illes han patit efectes més greus per les retallades en l'escola o la sanitat pública i han vist molt més afectada la seva economia per la crisi.
  • Impost a les empreses (punt 3): Grècia cedeix a l'exigència dels creditors de no apujar l'impost de societats, que actualment és del 26% (a Espanya és del 28%): Tsipras volia apujar-lo al 29% però ha acceptat deixar-lo en el 28%. La 'troica' argumenta que gravar les empreses dificulta el creixement econòmic i Syriza que el cost de la crisi ha recaigut sobre els més febles.
  • Pensions (punt 4): Tsipras ha acceptat una retallada en les pensions d'entre el 0,25% i el 0,5% del PIB el 2015 i un 1% el 2016. La principal discrepància és el calendari d'augment de l'edat de jubilació als 67 anys, o 62 amb 40 anys cotitzats: Tsipras vol que sigui a partir del 31 d'octubre del 2015 i la 'troica', que tingui efecte immediat, a partir del 30 de juny. Hi ha acord que la jubilació anticipada s'elimini de manera progressiva fins el 2022. Grècia manté la proposta de substituir progressivament fins el desembre de 2018 les ajudes socials als pensionistes amb ingressos més baixos fins el 2018. En canvi la 'troica' vol l'abolició total d'aquests ajuts el 2019. També hi ha una petita diferència en la contribució que s'exigeix als jubilats en concepte de d'assegurança per malaltia: Tsipras accepta apujar-les del 4 al 5% mentre que els creditors reclamen que s'elevin fins el 6%.
  • Pressupost de Defensa (punt 3): Tsipras accepta retallar-lo en 200 milions d'euros, mentre que els creditors reclamen una rebaixa de 400. Syriza no vol haver d'enfrontar-se al rebuig de les forces armades i té com a soci de govern els ultranacionalistes Grecs Independents, que s'oposen a qualsevol retallada.