Publicitat
Publicitat

NEGOCIACIONS

Grècia encarrila un acord amb els creditors

Les concessions que s’han fet per a l’entesa amb la UE i l’FMI provoquen crítiques internes a dins de Syriza

Dilluns a la nit el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, va dir que l’acord entre Grècia i els socis europeus arribaria d’aquí “una setmana”. I això que encara queden qüestions espinoses per solucionar. El país hel·lè i les institucions -la Comunitat Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- no s’han apropat ni en temes de pensions, ni sobre el mercat laboral, ni en el mètode de finançament, però tot i això Varufakis va posar igualment data a la finalització de les converses amb els socis. Ho va fer en una entrevista a la cadena privada Star, en què també va explicar l’última concessió del seu executiu. Es tracta d’un nou règim de l’impost sobre el valor afegit (IVA) que el govern grec implantarà a partir del setembre.

La vida s’encarirà a Grècia

Dels tres tipus vigents d’IVA -el 23%, el 13% i el 6,5%- es passarà a dos tipus únics: l’uniforme, del 18%, i el reduït, del 9,5%. Aquest últim s’aplicarà només a aliments, medicaments i llibres. Així, la vida s’encarirà a Grècia, encara que s’abaratiran els cotxes, els mobles, els electrodomèstics, la gasolina i la telefonia mòbil. Com a iniciativa contra el frau fiscal l’executiu oferirà dos tipus reduïts per al pagament amb targeta, del 15% i del 6,5%. Reformar el sistema actual de l’IVA era una de les mesures exigides pels socis europeus que han de servir per desencallar el desemborsament de 7.200 milions d’euros pendents del programa de rescat.

Però el principal motor econòmic del país, el sector turístic, no s’ho ha pres bé. El president de l’Associació d’Empreses Turístiques Gregues (SETE), Andreas Andreadis, es va mostrar ahir molt crític amb la notícia, encara que no amb el govern d’Alexis Tsipras. En declaracions als mitjans, Andreadis va pronosticar que la reforma de l’IVA comportarà la pèrdua de 200.000 llocs de treball en el sector turístic durant el 2016, i va acusar els creditors de “destruir l’últim pilar que queda dret de l’economia grega”. Segons la seva opinió els socis han obligat el govern, amb “absurdes” reclamacions, a imposar un “exorbitant augment de l’IVA”.

A més, Andreadis va argumentar que la mesura no afectarà les grans cadenes hoteleres, sinó les petites i mitjanes empreses, que no podran absorbir l’increment de l’impost.

Mentrestant, l’ala més radical del partit d’esquerra alternativa Syriza demanava obertament la ruptura amb els socis. En un debat celebrat ahir sobre aquest possible escenari planava “la necessitat d’escollir entre l’acord d’austeritat, que ja es pot entreveure, i l’opció de trencar amb els creditors”.

Entre els organitzadors, tots membres de Syriza, hi havia l’economista Iannis Miliós, el responsable del programa econòmic del partit. La divisió interna, de fet, va portar la setmana passada el vice primer ministre, Iannis Dragasakis, a fer una crida a la unitat del partit per enfortir el govern en les negociacions. Un dels portaveus parlamentaris de Syriza, Nikos Filis, va afegir llenya al foc dient que Grècia ja no disposa dels 305 milions d’euros que ha de pagar el mes que ve a l’FMI. “El 5 de juny és el moment de la veritat, aquests diners no existeixen”, va dir Filis a l’emissora Alfa.

L’acord parcial

Des de la CE, la visió d’un acord no és tan clara. El portaveu comunitari Margaritis Schinas es va referir ahir lacònicament a un “horitzó” temporal situat entre finals de mes i principis de juny, i va tornar a insistir en la “lentitud” dels processos. En la roda de premsa setmanal, Schinas no va confirmar les informacions publicades pel diari grec To Vima sobre un possible acord parcial al juny i un pacte global de cara a la tardor.

Segons el document filtrat dilluns en exclusiva al rotatiu hel·lè, la CE podria exigir a Grècia l’aprovació d’un paquet de mesures per un total de 5.000 milions d’euros mitjançant la reforma de l’IVA, l’augment de l’impost de solidaritat i el manteniment del polèmic Enfia, un impost sobre els béns i immobles que Tsipras s’havia compromès a abolir. A canvi d’aquestes concessions, l’executiu de Syriza podria mantenir uns mesos més les seves línies vermelles de no rebaixar les pensions ni liberalitzar els acomiadaments, però a partir de la tardor la situació hauria de ser revisada. En el marc d’un nou acord més ampli, que podria ser un nou pla de rescat, les pensions complementàries i el mercat laboral tornarien a estar sobre la taula.