Publicitat
Publicitat

EUROPA

Grècia se sotmet a una inèdita pèrdua de sobirania

Tsipras cessa els ministres díscols per intentar tancar la crisi a Syriza i tirar endavant les mesures del rescat

De l’acord amb els socis que el Parlament grec ha aprovat aquesta setmana el que més cou al govern de Syriza és el to. Era només la primera condició imposada pels aliats per començar a negociar el tercer programa de rescat. Una “humiliació” -n’han dit alguns- que fa referència a un fet incontestable: Grècia està davant d’una pèrdua de sobirania sense precedents. El document deixa ben clar que, a partir d’ara, l’executiu “ha de consultar i acordar tot esborrany legislatiu” amb les institucions europees i que es crearà un fons perquè el país hi transfereixi tots els actius susceptibles de ser privatitzats. En resum: hipotecar-ho tot i demanar permís per actuar.

Davant d’aquesta intrusió, Syriza ha patit una forta desbandada, que va desembocar ahir en la reconfiguració de l’equip de govern. L’acord s’havia aprovat dimecres a la matinada gràcies a l’ampli suport de l’oposició. Fins a 39 diputats no van votar-hi a favor, entre els quals, el ja exministre d’Energia i representant de l’ala més a l’esquerra del partit, Panaiotis Lafazanis, i els ministres adjunts de Seguretat Social, de Defensa i de Finances. A tots se’ls va enviar a casa ahir a la tarda.

Eludir responsabilitats

Tsipras els va substituir per d’altres que potser contribuiran a tirar endavant un procés d’austeritat que ja prou li dol a ell però que veu com l’única possibilitat, segons ha admès. O firmar el document o assumir la fallida del país i la sortida de l’euro. “Personalment, no permeto que ningú, després de tot el que he passat els últims sis mesos, consideri que els seus problemes de consciència són més importants que els nostres principis, valors, posicions i referències ideològiques”, va dir Tsipras als díscols. Els acusava d’haver eludit la “responsabilitat” de donar suport a l’acord i violar “els principis de solidaritat”.

A les files de Syriza la paraula que més ha sonat és xantatge. La presidenta del Parlament, Zoe Konstantopoulou, fins i tot es va negar a dirigir la sessió de dimecres i va exigir que això “no torni a passar”. Es referia a actuar de manera condicionada. Els creditors havien obligat Grècia a aprovar l’acord i un seguit de mesures duríssimes en un termini màxim de tres dies, només com a condició prèvia per continuar asseguts a la taula de negociació.

Eleccions qüestionades

“Grècia, com tots els altres, ja va entregar bona part de la seva sobirania quan va decidir entrar a la zona euro”, argumenta a l’ARA el politòleg del think tank grec Eliamep Dimitris Sotiropoulos. Segons ell, el país hel·lè no pot reclamar més sobirania per culpa de les males pràctiques dels propis governs, i d’un deute que ja representa el 180% del PIB i que, lògicament, se’ls ha escapat de les mans.

Tsipras i l’exministre de Finances Iannis Varufakis han arribat a preguntar-se en entrevistes si val la pena celebrar eleccions en països endeutats. Deixen així entreveure que el vot dels ciutadans no ha servit per a res perquè ells no han tingut marge de maniobra. D’alguna manera, també ho arribava a admetre el president del Consell Europeu, Donald Tusk, respecte al referèndum sobre les mesures proposades pels creditors.

En una trobada amb periodistes destacats a Brussel·les, Tusk va assegurar que “després del referèndum la irritació era tangible, i la posició de Tsipras era molt més dèbil”. El que l’havia debilitat era el suport d’un 61% de la població. Per a Sotiropoulos, però, el govern grec no queda pas exonerat de culpa. “Des del gener -quan Syriza va guanyar les eleccions- fins al maig, hi ha hagut una falta total d’estratègia i plans específics”, sentencia l’investigador, que sosté que amb una bona gestió s’hauria pogut conservar la sobirania.

Syriza es va imposar als comicis generals prometent acabar amb l’austeritat, una recepta que Sotiropoulos creu que només es pot abandonar si ja s’ha superat la crisi. Amb tot, considera que “l’esperança” del partit és que s’apliqui l’austeritat d’una manera “socialment justa”. Per a ell, durant els últims cinc anys, l’austeritat l’han suportat les classes més baixes. Syriza podria estar a temps de canviar-ho.

El Bundestag avala l’acord amb Atenes

El Bundestag va donar llum verda ahir al govern d’Angela Merkel per negociar un tercer rescat per a Grècia. La cancellera alemanya va presentar la proposta com l’única alternativa per evitar que el país caigui en “el caos i la violència” i fer que Europa continuï sent una “comunitat de dret”. Després de tres hores de debat, 439 diputats van votar a favor d’autoritzar les negociacions, 40 van abstenir-se i 119 van votar-hi en contra, principalment del partit Die Linke (L’Esquerra) i de les files conservadores. Merkel va reconèixer que l’acord assolit amb els membres de la zona euro és “dur” per als grecs, però també per a la resta dels socis europeus. “És una mostra de solidaritat europea mai vista”, va subratllar la cancellera, convençuda que “l’alternativa a l’acord no hauria sigut una sortida temporal de l’euro, sinó un previsible caos”. La cancellera va carregar contra el primer ministre grec, Alexis Tsipras, per “contradir-se”, ja que vol, segons ella, posar fi a les reformes i alhora mantenir-se dins l’euro.