Publicitat
Publicitat

RELLEU A ATENES

Grècia no dialogarà amb la ‘troica’

Tsipras només negociarà amb la UE i confirma que no demanarà una pròrroga del rescat

El nou govern de Grècia comença a ensenyar les seves cartes i a complir amenaces. El primer contacte ahir entre l’executiu liderat per l’esquerra radical i els socis de l’euro per parlar del rescat i de la reestructuració del deute que reclama Syriza va ser tens. El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, va deixar clar que Grècia es planta i no reconeix la troica com a interlocutor. “No tenim cap intenció de treballar amb una comissió [la troica ] que no té raó de ser”, va etzibar Varufakis al president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.

El nou executiu d’Alexis Tsipras es negarà a partir d’ara a dialogar amb el trio d’institucions -Comissió Europea, Fons Monetari Internacional (FMI) i Banc Central Europeu (BCE)- que vigila que Grècia compleixi amb els acords del rescat. No és que Tsipras no vulgui parlar amb la Comissió o el BCE, sinó que renega del grup que formen els tres, a qui acusa de ser un dels responsables d’imposar l’austeritat que ha enfonsat el país durant la crisi. En canvi, Varufakis es va mostrar disposat -tampoc té alternativa si vol seguir rebent diners del rescat- a dialogar amb els socis europeus.

Preocupació dels països de l’euro

El president de l’Eurogrup va viatjar ahir a Atenes per entrevistar-se amb el nou titular de Finances grec per conèixer de primera mà i en privat la posició de l’executiu de Tsipras respecte al rescat i a les reformes que Grècia encara ha de fer si vol complir amb els compromisos del rescat. Les declaracions fetes en públic per Tsipras en els últims dies preocupen a la Unió Europea. La urgència de Dijsselbloem per entrevistar-se amb el govern de Tsipras revela fins a quin punt els socis de l’euro temen el gir que pot fer Grècia amb un executiu que ha declarat la guerra a l’austeritat.

Varufakis va recordar ahir a Dijsselbloem que Syriza va prometre en campanya electoral no acceptar l’actual pla d’ajuda a Grècia i no pagar tot el deute. “Ignorar els acords no és el millor camí”, li va respondre Dijsselbloem. Tot i que van qualificar la trobada de “constructiva”, les declaracions davant la premsa que van fer els dos dirigents després de reunir-se denotaven la tensió que s’havia viscut a la reunió. Dijsselbloem va ser especialment dur quan va rebutjar la proposta del govern de Syriza per celebrar una conferència dedicada al deute. “Aquesta conferència ja existeix i es diu Eurogrup”, va dir l’holandès.

Els punts de vista de Brussel·les i Atenes en relació al rescat són contraposats. Europa reclama a Grècia que compleixi amb els acords, però Alexis Tispras amenaça de no pagar una part del deute i de tirar a les escombraries l’acord del rescat que obliga el país a fer reformes i reduir el dèficit i el deute. Si Grècia no assumeix els compromisos, la UE assegura que no lliurarà els 7.000 milions d’euros que queden del segon rescat i que el país necessita en els pròxims mesos per pagar nòmines i pensions. “L’Eurogrup està compromès a donar suport a Grècia a condició que el país compleixi les seves promeses”, va insistir el president de l’Eurogrup. Grècia ha rebut des de l’any 2011 un total de 240.000 milions d’euros de mans dels seus socis europeus.

No s’allargarà el rescat

De fet, el termini per debatre totes les qüestions del rescat s’acaba el 28 de febrer, dia en què expira el programa d’ajuda. Els socis europeus estan disposats a concedir a Grècia una pròrroga del programa per tenir temps a negociar, però el govern de Syriza no vol pròrrogues d’un pla de rescat que no vol assumir. El ministre grec va confirmar ahir que no ho demanarà. “La nostra primera iniciativa governamental no serà rebutjar la lògica de qüestionar el programa de rescat a través d’una petició per allargar-lo”, va dir Varufakis. En altres paraules, Grècia veu una contradicció demanar la prolongació d’un pla que rebutja de ple i que no té intenció d’assumir.

La principal instigadora de l’austeritat a Europa, Alemanya, no veu amb bons ulls la posició del nou govern hel·lè. El seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, no s’ha cansat de repetir en els últims dies que les culpables de la crisi econòmica grega són les “elits gregues” i no Brussel·les o Berlín. Ahir Schäuble va avisar Tsipras que “és molt difícil fer xantatge” a Alemanya.

El titular de Finances alemany també va subratllar que la “confiança” és “el fonament per a la continuïtat de la solidaritat europea”. El ministre va assegurar que, si totes les parts mantenen l’acord, Berlín està disposat a continuar sent solidari amb Grècia.