Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Grècia reclama a Alemanya reparacions de guerra

El govern de Tsipras tensa la corda amb Berlín en plena negociació sobre el seu pla de reformes

Situar Alemanya en el punt de mira. El govern grec aprovava ahir a la matinada la creació d’una comissió per reclamar a Alemanya el pagament de reparacions per l’ocupació nazi. Grècia va ser un dels països més castigats durant la Segona Guerra Mundial. Les tragèdies de Dístomo, Kalàvrita i Likíades encara són recordades avui com un malson per bona part de la població hel·lena. Alguns d’aquests pobles van quedar deserts després que la Wehrmacht, el braç armat de les SS, hi cometés matances indiscriminades com a represàlia per la resistència que s’hi havia lliurat.

El debat al Parlament hel·lè havia començat dilluns al vespre i es va allargar durant més de set hores, i això que tots els partits de l’arc estaven d’acord en l’objectiu: recuperar el que consideren que els pertany. Els governs anteriors ja havien donat suport a iniciatives similars. El que ha canviat ara és el context polític. La pressió sobre Berlín que pot exercir la reclamació de reparacions de guerra, la devolució d’un préstec forçós per part del III Reich i el retorn de l’art espoliat és una de les cartes que Tsipras vol jugar en la negociació amb els socis europeus. Així ho manifestava en el discurs que donava el tret de sortida a l’acte a la cambra: “Grècia complirà les seves obligacions”, deia en referència al deute públic i als pagaments pendents del programa de rescat, “però treballarà perquè els altres també compleixin les seves”, sentenciava.

El marc és un mes de març en el qual Grècia, que pateix uns problemes de finançament immediats, ha de pagar 1.200 milions d’euros al Fons Monetari Internacional i ha d’espavilar-se per aconseguir els 6.500 milions d’euros que haurà de pagar al BCE a l’estiu. En cap cas Tsipras compta amb els diners de les reparacions, però li serveix com a força negociadora posar les dades sobre la taula.

Préstec forçat i destrucció

En concret, el govern grec demana el retorn d’un préstec que els nazis van obligar Atenes a concedir a Alemanya i que ara tindria un valor d’entre 7.000 i 11.000 milions d’euros, i les reclamacions per la destrucció d’infraestructures, que l’abril del 2013 un comitè del ministeri de Finances grec va xifrar en 162.000 milions d’euros, gairebé la meitat del deute del país i l’equivalent al 80% del seu PIB.

Anys enrere alguns dels pobles afectats ja havien presentat demandes col·lectives per aconseguir les reparacions, però no havien arribat enlloc. El Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia havia concedit a Alemanya la immunitat que el dret internacional atorga a un estat protegint-lo de les reclamacions particulars.

Ara bé, una sí que va arribar a port, la relativa a Dístomo, almenys pel que fa al Tribunal Suprem, però fins ara ningú s’ha atrevit mai a aplicar la sentència: expropiar béns alemanys a Grècia com el Goethe Institut i el Col·legi Alemany. En el debat, el nou ministre de Justícia, Nikos Paraskevopoulos, es va comprometre a fer-ho.

“Alemanya és molt conscient de la seva responsabilitat històrica cap a les víctimes del nazisme, però la qüestió de les reparacions està tancada jurídicament i políticament”, afirmava ahir el portaveu del govern de Merkel en resposta als moviments del Parlament grec. El portaveu alemany de Finances, Martin Jäger, ho qualificava de “debat emocional” i instava Atenes a mirar cap al futur.

Els socis europeus creuen que fins ara Syriza ha perdut el temps, i reclamen resultats en les qüestions centrals. Ahir un equip d’experts grecs i de les institucions internacionals de l’antiga troica iniciaven a Brussel·les les converses tècniques sobre les reformes i la situació financera de Grècia.