Publicitat
Publicitat

EUROPA

Grècia reobre la televisió pública

Tsipras avança amb les mesures estrella del seu programa electoral, tot i el bloqueig amb els creditors

Mentre Tsipras segueix trobant-se les portes tancades a Europa, el govern grec va treballant a casa. Ahir la novetat més visible era la reobertura de la radiotelevisió pública ERT. El dia del segon aniversari del seu fos a negre, dut a terme per ordre de la troica i a mans del govern conservador de l’anterior primer ministre, Andonis Samaràs, el logotip reapareixia a les cases de milers de grecs. I almenys sis programes de ràdio tornaven a emetre després de dos anys de silenci.

“Estem nerviosos i emocionats”, deia en directe el presentador Nikos Anguelidis. Ell és un dels molts readmesos que ahir passejaven pels passadissos de l’edifici desitjant “per molts anys” als companys que també han recuperat la feina. Durant el matí, al plató del programa fins i tot s’hi van veure llàgrimes. Havia donat l’entrada l’himne nacional i imatges de persones i escenaris emblemàtics de Grècia. “Victòria” era la paraula més repetida.

La radiotelevisió pública té un cost de 300 milions d’euros anuals i fa dos anys 2.600 treballadors van ser acomiadats d’un sol cop. Tenen dret a tornar-hi els que tenien contractes indefinits. Si han trobat una altra feina hauran d’escollir. Alguns, pocs, van poder conservar-la llavors, en la cadena pública amb plantilla i programació reduïdes, que va passar a anomenar-se Nerit. Els readmesos ho van viure amb recel i van parlar de “traïció”, però ahir nous i vells treballadors se saludaven com antics companys en una celebració conjunta.

La reobertura havia sigut una de les promeses de Syriza en campanya electoral i va tirar endavant el 29 d’abril, quan el Parlament hi va donar llum verda. Queden per solucionar qüestions espinoses com els salaris, ja que encara no s’ha decidit com es calcularan ni si es tindrà en compte l’antiguitat. De moment, ERT segueix rebent sol·licituds d’ingrés d’antics treballadors. Ahir al migdia més de 1.400 havien passat per l’edifici a inscriure’s.

Reconeixement dels drets LGTB

Aquesta no és l’única medalla que el govern de Tsipras s’ha posat en els últims dies. El ministre de Justícia, Nikos Paraskevópulos, va introduir dimecres el projecte de llei que estén la unió civil a les parelles homosexuals per aconseguir que Grècia deixi de ser “un dels últims països europeus en què les parelles homosexuals no tenen cap tipus de reconeixement legal”, va destacar el ministeri. De fet, això havia portat el Tribunal d’Estrasburg dels Drets Humans a multar Grècia en repetides ocasions, i aquest és el primer gest en set anys per posar-hi remei. En el nou projecte, però, segueixen sense poder-se casar, fer la declaració de renda conjunta ni adoptar.

El representant de l’associació LGTB grega Sympraxi, Nikos Hadzitrifonos, explica a l’ARA que ser homosexual encara és més difícil a Grècia que a la resta d’Europa. “Aquí els homosexuals no expressen la seva sexualitat ni al carrer ni als bars com ho fan els heterosexuals. A diferència d’altres països, aquí les dificultats es mantenen fins i tot a les grans ciutats”, diu Hadzitrifonos. Per això, ell veu com un pas “molt important” la introducció de la llei, però espera que el projecte final que arribi al Parlament hagi millorat en molts aspectes.

També dimecres va passar la primera votació a la cambra el projecte de llei que preveu donar la ciutadania grega als immigrants de segona generació. El soci de govern, els nacionalistes euroescèptics Grecs Independents, va votar-hi a favor. La ministra adjunta d’Immigració, Tasia Christodulopulu, va defensar la llei assegurant que els beneficiaris no arribaran ni a 100.000 persones i va insistir que el Parlament grec ha d’enviar “un missatge d’inclusió social i acceptació”.

La nota agra per a l’executiu de Syriza la va posar ahir el sindicat comunista Pame, que va ocupar el ministeri de Finances i va fer caure una pancarta de 12 metres amb un missatge clar per a Tsipras: “Ja hem vessat prou sang. Ja hem pagat prou”.