Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Grècia aprova el primer paquet de retallades del tercer rescat

L’oposició nega el suport al govern per aprovar les noves reformes

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, torna a estar contra les cordes. Per primera vegada des que va guanyar les eleccions anticipades, al setembre, el líder de Syriza s’enfronta amb l’agre compromís adquirit a les urnes: començar a aplicar el tercer rescat acordat el 13 de juliol. El seu partit i el soci de govern, els nacionalistes de dretes Grecs Independents, han aprovat aquest divendres a la nit –només amb els seus vots– la primera bateria de noves mesures d’austeritat. I, a canvi, les institucions europees desbloquejaran un tram de 2.000 milions d’euros del total de 86.000 milions que preveu el paquet de rescat financer. Tota l’oposició en pes, des dels comunistes fins als neonazis, passant per socialdemòcrates, conservadors i liberals, s’ha negat a donar suport a l’executiu.

Més retallades

Aquest primer reguitzell inclou multes per desincentivar la prejubilació, eleva la mitjana d’edat de jubilació fins als 67 anys, retalla les pensions dels prejubilats que no hi arriben en un 10% i augmenta entre un 3% i un 5% els interessos que han de pagar els que s’acullin a la possibilitat de retornar els deutes a l’estat a terminis. Aquesta última opció, de fet, havia sigut una de les mesures més reeixides del govern d’esquerres, ja que uns 50.000 ciutadans van optar per adherir-se a la iniciativa i regularitzar així la seva situació. Va ser l’antiga troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), ara convertida en quartet -per la participació del Mecanisme Europeu d’Estabilitat-, qui va exigir que s’endurissin les condicions de la devolució.

No són pocs els diputats de la Syriza actual, després de l’escissió preelectoral, que han mostrat públicament la incomoditat i disconformitat amb les mesures concretes. De fet, la pressió dins del partit va aconseguir aquesta setmana que es retirés un important augment d’impostos sobre els lloguers d’immobles del projecte de llei que es va votar a la cambra. El que no van aconseguir evitar són noves mobilitzacions del sector públic i del sindicat comunista, que aquesta setmana ja va plantar-se davant del ministeri d’Ocupació amb una pancarta que deia: “No ens convertirem en esclaus del segle XXI”.

Lluita contra el frau

El projecte de llei inclou noves consideracions per perseguir el frau fiscal de manera més eficient: legisla penes de presó d’un mínim de dos anys per als que hagin deixat sense declarar més de 50.000 euros d’IVA, i preveu l’embargament del 50% dels dipòsits bancaris en cas de descobrir-se una evasió fiscal de més de 150.000 euros.

La recapitalització dels bancs continua sent un dels principals maldecaps d’Atenes. El país continua sota un control de capitals i les restriccions s’aixequen molt lentament. Els grecs, per exemple, només poden retirar setmanalment dels caixers 420 euros, i hi ha limitacions per operar amb l’estranger. L’objectiu de Tsipras és erigir-se com a garant de l’estabilitat i recuperar la confiança perduda dels mercats. Però, per a això, encara queda molt.

Brussel·les promet a Atenes un pla per al creixement i l’ocupació

El pla Juncker, de 35.000 milions d’euros destinats al creixement i l’ocupació a Grècia, podria començar a funcionar aquesta mateixa setmana amb el desemborsament d’uns primers 800 milions d’euros, segons va afirmar dijous el vicepresident de la Comissió Europea Vladis Dombrovskis. Del total d’inversió, que està previst que s’allargui durant els pròxims cinc anys, 20.600 milions seran de fons estructurals i d’inversió europeus. A dos anys vista, es repartirien en 1.400 milions d’euros el 2015 i 1.000 milions més l’any que ve.