Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Greu relliscada de Trump a 100 dies de les eleccions

Allau de crítiques al candidat republicà pel menyspreu a un soldat musulmà mort a l’Iraq

L’enfrontament de Donald Trump amb els pares d’un soldat nord-americà musulmà mort a l’Iraq s’ha convertit en un inesperat punt d’inflexió en la campanya nord-americana. A 100 dies de les eleccions, Trump ha respost de manera burleta als retrets contra el seu discurs antimusulmà que li van fer Khizir i Ghazala Khan, els pares d’un coronel mort en un atemptat suïcida a l’Iraq. Trump va insinuar primer que la mare del soldat no havia parlat en la convenció demòcrata perquè el seu marit l’hi prohibia i després va dir que el pare no tenia dret a qüestionar el seu coneixement de la Constitució nord-americana.

I el kit retòric habitual de Trump l’ha portat en aquesta ocasió a una errada que s’ha convertit en una crisi de campanya, després de l’enrenou que van causar, al juny, les seves paraules contra el jutge federal Gonzalo Curiel P., a qui acusava de falta d’imparcialitat pel seu origen mexicà. En el xoc amb els Khan ha travessat una altra línia vermella.

Trump s’ha vist davant d’una nova onada de crítiques a la seva proposta de prohibir la immigració musulmana. L’afer també ha reobert les ferides amb el candidat a senador republicà John McCain (que va perdre les presidencials del 2008 davant Barack Obama), de qui Trump havia dit que no podia ser considerat un heroi perquè el van fer presoner al Vietnam durant cinc anys. McCain va entrar ahir en la polèmica amb una crítica oberta contra el seu cap de files. “Per molt que el partit li hagi concedit la nominació, això no és una llicència per criticar el millor del nostre país”, va dir en un comunicat, i va agrair als Khan que emigressin als Estats Units: “Som un país millor gràcies a vostès”. McCain, que el 8 de novembre es juga la reelecció com a senador per Arizona, va assegurar que aquestes paraules de Trump “no representen el Partit Republicà, els seus càrrecs ni els seus candidats”.

També els líders republicans Paul D. Ryan i Mitch McConnell van fer públic el seu desacord amb Trump, tot i que en termes menys contundents. Tots dos es van mostrar contraris a la prohibició de la immigració musulmana i van elogiar els “molts musulmans nord-americans que han servit amb valentia les forces armades”.

Clinton aprofita l’error

La candidata demòcrata, Hillary Clinton, va aprofitar l’ocasió per criticar en una església de Cleveland el seu rival, acusant-lo de falta de respecte amb una família que ha fet “un gran sacrifici, i només ha trobat de Donald Trump insults, comentaris degradants sobre els musulmans i una total falta de comprensió del que ha fet gran el país”.

En una apel·lació directa als partidaris de Trump, el pare del soldat mort els va pregar que “no votin per l’odi”. En un article d’opinió al Washington Post, la mare va explicar que si no havia parlat a la convenció demòcrata va ser perquè no es veia capaç de mantenir-se serena mentre parlava del seu fill.

Resistent als escàndols

Encara és aviat per mesurar el mal que pot fer l’afer a Trump, però ha quedat retratat com algú amb una incorregible falta de sensibilitat, tot i que no s’ha d’oblidar que ja ha demostrat la seva capacitat per recuperar-se de controvèrsies que haurien enfonsat altres candidats.

L’episodi mina l’intent de Trump des que va ser elegit de moderar el seu discurs i unificar el seu partit darrere el candidat. Ni s’ha disculpat amb els Khan ni ha arribat a renunciar a la idea de prohibir la immigració musulmana.

El xoc amb els Khan també ha deixat en una posició incòmoda el candidat republicà a la vicepresidència, el governador d’Indiana Mike Pence. El seu fill és marine, cosa que sol recordar amb freqüència, i el cas l’ha obligat a navegar per sobre d’arguments carregats de tensió racial. En la seva primera prova de foc com a parella de ball de Trump, Pence ha trigat a intervenir en la polèmica. Diumenge al vespre va acabar publicant una declaració en què reconeixia el sacrifici dels Kahn i alhora defensava frenar la immigració procedent dels “països que han estat implicats amb el terrorisme”.