Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

Guerra de l’aigua a Dublín

L’alumne obedient de la classe ha començat la seva revolució. Desenes de milers de persones es van manifestar dissabte passat pels carrers de Dublín en una de les protestes més nombroses des de l’inici de la crisi. “Jo no havia vist mai tanta gent mobilitzada al meu poble”, explica el Peter amb certa emoció. La intenció del govern de cobrar per l’aigua potable va ser l’excusa. Els rebuts haurien de començar a l’abril i les noves taxes sobre el consum d’aigua han fet esclatar un malestar acumulat durant cinc anys continuats de retallades de la despesa pública, rebaixes salarials i augments d’impostos. “Tota la ràbia que teníem dins ha sortit de cop”, assegurava dimarts aquest jove irlandès gairebé amb orgull. Al desembre ja van encerclar el Parlament i es van enfrontar amb la policia llançant pedres, monedes i ampolles de plàstic. “L’aigua és la gota que ha fet vessar el got de les famílies que no arriben a final de mes, que veuen com ha canviat el seu nivell de vida i com els joves han hagut de marxar fora, amb conseqüències dramàtiques per a les zones rurals”, resumeix el periodista Frank Connolly, autor d’un llibre sobre la corrupció política a l’Irlanda d’aquests últims anys.

Segons les xifres oficials, més de 240.000 irlandesos han emigrat des del 2009 per buscar feina a l’estranger, 165.000 del quals eren menors de 25 anys. Els sindicats parlen d’un nombre encara més gran. És una sotragada social per a un país de 4,5 milions d’habitants. El govern, amb eleccions a la vista l’any que ve, “es nega a veure -segons Connolly- el nivell de pobresa que hi ha al país”. Un estudi europeu recent, coordinat per l’Eurostat, assegura que Irlanda, Portugal, Espanya, Grècia i el Regne Unit són els països on més s’ha deteriorat la qualitat de l’ocupació durant la crisi.

El retorn de la diàspora

Per al govern irlandès aquest hauria de ser l’any del retorn. El discurs governamental, els anuncis de subvencions per ajudar famílies joves a tornar a casa i les campanyes a la premsa que parlen d’un país preparat per acollir els que van marxar a engruixir la diàspora d’irlandesos instal·lats arreu del món anglosaxó, intenten vendre la imatge de l’endemà. Com si la crisi ja fos història i l’enrenou de gent que omple a totes hores els carrers més cèntrics de Dublín fossin la foto fixa de tot el país. L’atur continua al 10%, molt per sobre del 4,5% dels anys del Tigre Celta.

Per a alguns, la manifestació de dissabte ha sigut la més important des de la independència del país. Ho sigui o no, el que realment ha canviat és l’esperit de mobilització, diuen els participants. “Per primera vegada aquesta ràbia es dirigeix contra les elits -explica Connolly-, ha canviat la manera de veure els polítics i els mitjans de comunicació” i el gran beneficiat d’aquest vot de càstig, fins ara, ha sigut el Sinn Féin, que, segons l’enquesta que publicava ahir el rotatiu The Irish Times,iguala en intenció de vot el governamental Fine Gael.

Irlanda torna a liderar el creixement econòmic a l’eurozona -d’un 4,8% el 2014 i un 3,5% per a aquest any, segons les previsions publicades per l’FMI aquesta setmana-. Però, malgrat l’optimisme de les xifres oficials, els irlandesos s’adonen que el seu món després de la troica -que va marxar del país a finals del 2013-és un món molt més desigual.

PUBLICITAT
PUBLICITAT