Publicitat
Publicitat

GOVERNANÇA GLOBAL

Ha arribat l’hora d’una dona al capdavant de les Nacions Unides?

Les dones acaparen les travesses per al relleu del secretari Ban Ki-moon

“Hem tingut vuit secretaris generals de les Nacions Unides homes. El novè ha de ser una dona. Ha arribat l’hora”. Aquest és el missatge de la campanya per elegir una secretària general creat als Estats Units per un grup de dones del món acadèmic.

No són les úniques que ho reclamen. També ho han fet altres organitzacions, com Equality Now, exlíders mundials del grup The Elders i gairebé una quarta part dels 193 membres de l’ONU, entre els quals hi ha Alemanya, el Japó i Colòmbia.

L’any que ve l’ONU escollirà el successor o sucessora del seu actual secretari general, Ban Kin-moon. I es farà en un moment en què hi ha més dones liderant països i parlamentàries (d’un 11,3% del 1995 al 22,1% el 2015). “No hi pot haver més excuses que no hi ha prou dones qualificades per encapçalar l’ONU”, diu Jean Krasno, portaveu de la campanya per elegir una secretària general. La web de la seva organització presenta el currículum d’unes trenta dones (presidentes, ministres, caps d’institucions internacionals, etc.)

Secretisme i poder de veto

Ni la Carta de les Nacions Unides ni cap altra de les seves legislacions especifica com s’ha d’elegir el seu màxim representant. Tot i així, durant els seus 70 anys d’història, el Consell de Seguretat de l’ONU ha sigut l’encarregat de discutir i consensuar un candidat que després ha de ser ratificat per la majoria dels membres de l’Assemblea General.

Alguns països critiquen el secretisme que envolta l’elecció, ja que les deliberacions són privades. A més, els cinc membres permanents del Consell de Seguretat tenen poder de veto i tendeixen a escollir algú que afavoreix les seves posicions.

De fet, un dels requisits més difícils per a qualsevol aspirant és ser acceptat per aquests països. Tot i que no hi ha candidats oficials, dones com la directora de la Unesco, Irina Bokova; la comissària europea Kristalina Georgieva; l’ex primera ministra de Nova Zelanda Helen Clark, i les presidentes de Xile, Michelle Bachelet, i de Lituània, Dalia Grybauskaite, sonen per al càrrec.

Aquesta última, però, té poques possibilitats de tenir el vistiplau de Rússia, perquè ha sigut molt crítica amb Moscou pel conflicte a Ucraïna. També Clark o Bachelet podrien tenir dificultats, ja que mai un ex cap d’estat o de govern ha sigut secretari general. “Els líders mundials volen algú que actuï al servei de la comunitat internacional, no volen un rival amb poder i prestigi”, diu Joel Ruet, president de The Bridge Tank a Diplomatic Courier.

Equilibri geogràfic

Un altre factor de l’elecció és l’equilibri geogràfic. L’ONU divideix els països en cinc regions (Àfrica, Àsia-Pacífic, Europa Oriental, Amèrica Llatina i Carib, i Europa Occidental i altres). “El consens general entre els diplomàtics és que el 2017 és el torn de l’Europa de l’Est”, explica Richard Rowan, expert de l’European Council on Foreign Relations.

Tot i així, no serà fàcil, ja que qualsevol candidat d’aquesta regió haurà de mantenir llaços amb Rússia i Occident. Una condició que es complica amb les actuals diferències entre Washington i Moscou per les crisis de Síria i Ucraïna. Bokova, que ha estudiat als Estats Units i a Rússia, podria ser la candidata de consens.

En els pròxims mesos sorgiran els primers candidats, i no hi faltaran homes. El lideratge d’una dona no necessàriament ha de ser millor que el d’un home, però alguns experts creuen que les dones aporten diferents perspectives i experiències.

-----------------------------------

Les principals favorites a ocupar la secretaria general de l’ONU

Helen Clark

Clark, ex primera ministra de Nova Zelanda, de 65 anys, és ara la directora del Programa de Desenvolupament de l’ONU. Aquesta llicenciada en ciència política és una de les persones amb més poder de la institució internacional.

Irina Bokova

La directora general de la Unesco és una de les principals favorites a dirigir l’ONU. Nascuda a Sofia (Bulgària), s’ha educat tant a Rússia com als Estats Units. Va ser ministra d’Exteriors de Bulgària i és coneguda pel seu estil de lideratge conciliador. A més, a la Unesco s’ha guanyat una reputació de bona gestora i coneix bé les Nacions Unides.

Kristalina Georgieva

És comissària europea de Cooperació Internacional i ajuda humanitària des del febrer del 2010. Va néixer a Sofia (Bulgària) i és economista, especialitzada en política ambiental i recursos naturals. Ha treballat per al Banc Mundial.

Michelle Bachelet

Bachelet compleix el seu segon mandat com a presidenta de Xile. Ha treballat en diferents ONGs, entre les quals una que ajudava les víctimes de la dictadura de Pinochet. Va ser la primera directora de l’agència de les dones de l’ONU.