Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A FRANÇA

Hamon: l’hora dels adeus?

El candidat socialista s’enfonsa en les enquestes des de fa setmanes

La plaça de la República de París era ahir una festa. Així ho va voler Benoît Hamon i tot l’equip del candidat socialista per acabar la campanya amb un bon regust de boca abans de la primera volta de les eleccions. Quedarà per veure diumenge si la festa va ser de comiat. Al costat d’Hamon, les fidels Martine Aubry, alcaldessa de Lilla, i Najat Vallaud-Belkacem, ministra d’Educació. L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, també va voler donar suport al candidat malgrat que ho va fer a través d’un vídeo perquè era a Madrid. El mateix sistema que va fer servir l’exministra de Justícia Christiane Taubira.

Una desena d’artistes es van encarregar d’animar la plaça amb música, abans que Hamon hi posés la lletra per “fer batre el cor” als 20.000 simpatitzants presents. El candidat va aprofitar l’ocasió per declarar el seu amor per totes les esquerres, “la dels socialistes, la dels ecologistes, la dels comunistes, la de Syriza, la de Podem i la de Bernie Sanders”, va dir cap al final del seu discurs. “Soc aquí perquè per a mi era important demostrar que els joves estem amb Hamon tot i que crec que no passarà a la segona volta”, va confessar a l’ARA la Cynthia. Ahir els ulls de l’estàtua de la Marianne no eren els únics que vigilaven la plaça: una gran presència policial assegurava totes les entrades i sortides a la gran esplanada.

Tècnicament, l’últim míting del candidat va ser el de dimarts a Tolosa de Llenguadoc. Hamon va seguir així la tradició socialista que François Mitterrand, Lionel Jospin i François Hollande ja van aplicar al seu torn: tancar la campanya presidencial a la capital de la regió d’Occitània. “Fem que diumenge els pronòstics fracassin”, va deixar anar l’exalcalde de Tolosa, Pierre Cohen, com a aperitiu. Aquesta és, de fet, la línia que segueixen tots els pròxims d’Hamon: “En una elecció, l’únic acte decisiu és el vot i no les enquestes”, assegurava el senador David Assouline. Si bé és cert que els sondejos s’han d’agafar amb pinces, la majoria donen al candidat socialista una cinquena posició amb menys del 10% d’intenció de vot, a deu punts de diferència del quart candidat, Jean-Luc Mélenchon.

Amb tot, la campanya d’Hamon haurà sigut com la d’una curta història d’amor que, amb els dies, va a menys. Al gener el diputat d’Yvelines es va imposar en les primàries de l’esquerra i va deixar l’ex primer ministre Manuel Valls fora de la cursa a l’Elisi. Aquell va ser un instant de glòria per als socialistes contestataris que Hamon encapçala. Des de llavors, però, l’esplendor s’ha anat cobrint de núvols.

L’herència del quinquenni de François Hollande, el president més impopular de la història de la VRepública, no l’ha ajudat a reconstruir un partit ja esquinçat des de fa temps. Tampoc “les traïcions” d’algunes de les veus més importants del socialisme: el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, i el mateix Valls han anunciat que votaran per Macron des de la primera volta. I de mal en pitjor: el silenci d’Hollande, que no s’ha pronunciat a favor de cap candidat, deixa entreveure que Hamon no és clarament la seva prioritat.

El tan anomenat vot útil en aquestes eleccions també ha perjudicat Hamon, i per partida doble: sembla que no només Macron se li endurà part de l’electorat socialista -per evitar que Marine Le Pen arribi al poder-, sinó que també s’hi ha d’afegir Jean-Luc Mélenchon, que ha agafat volada en les enquestes des de fa setmanes i s’ha convertit en el quart candidat en discòrdia amb possibilitats d’ocupar l’Elisi. De fet, Hamon ha sigut incapaç de convèncer l’ insubmís -l’adjectiu que descriu el seu moviment, La França Insubmisa, li escau a la perfecció- per anar a l’una amb una candidatura conjunta d’esquerres i “construir una majoria de govern social, econòmica i democràtica”. És per això que Hamon no s’ha cansat de repetir en les últimes setmanes -a mesura que les enquestes l’anaven enfonsant- que s’ha de “votar a favor” d’algú i no pas per renúncia, sigui tàctica o estratègica.